Comín apel·la a la independència per reduir les llistes d’espera
El conseller de Salut promet que no se cediran dades sanitàries anònimes a empreses privades
L'estrena del nou conseller de Salut, Toni Comín, en la seva primera sessió de control al Parlament aquest dimecres ha tornat a reflectir el canvi d'aires que s'entreveuen en la sanitat catalana. Lluny queda el llenguatge tècnic que acostumava a utilitzar l'extitular del ram Boi Ruiz en les seves argumentacions. Comín, expert en el terreny polítiques però novell en matèria de salut, ha assumit la seva primera interpel·lació sobre les llargues llistes d'espera que ofeguen el sistema sanitari apel·lant a la independència. El conseller ha admès que els prop de 100 milions d'euros pressupostats al pla de xoc social per reduir les llistes són "insuficients", però ha assegurat que el finançament adequat per fulminar les esperes (uns 1.000 milions d'euros) només es pot aconseguir "amb la independència".
El pla de xoc pactat entre JxSí i la CUP preveu reduir un 50% el temps d'espera mitjà en llistes d'espera per a l'especialista i proves diagnòstiques i baixar un 10% més les demores per a intervencions quirúrgiques. La previsió pressupostària per dur a terme aquesta mesura és, segons el pla, de 96 milions. Per la diputada socialista, Assumpta Escarp, encarregada d'interpel·lar el conseller, aquest pressupost és "insuficient" atès que en els últims quatre anys s'han retallat uns 1.400 milions. Comín ha concordat amb la diputada del PSC i ha convidat el grup socialista a sumar-se "a aquesta nova aventura de construcció d'un Estat independent". "Disposar d'un Estat independent ens permetria recuperar els 1.000 milions d'euros que necessitem per posar fi a les llistes d'espera", ha sentenciat el conseller.
En el que sí que han coincidit els dos diputats és la necessitat de "maximitzar" la capacitat operativa dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) i dotar els centres sanitaris de més recursos, personal i infraestructures. Comín ha apel·lat al diàleg entre les formacions polítiques i els actors socials "per aconseguir el consens perdut".
VISC+
El pla de l'anterior govern per vendre dades sanitàries anònimes a centres d'investigació (VISC+) ha encès també la metxa del debat entre els grups parlamentaris. Després que EL PAÍS revelés que Salut no va fer cas al Parlament i que va cedir dades anònimes a una desena de centres públics sense sotmetre el projecte a una jornada participativa, el diputat de Catalunya Sí que es Pot Albano Dante Fachín ha exigit al conseller saber quins plans té el nou equip de Salut amb el controvertit projecte.
Comín ha defensat el VISC+ sempre que l'activitat es limiti al sistema públic i no tingui ànim de lucre. "No té sentit posar traves als centres d'investigació del país. Aquests centres necessiten un model de big data per continuar sent líders a escala internacional", ha argumentat.
El conseller ha garantit que no es vendran dades sanitàries dels catalans a empreses amb ànim de lucre. "No tenim cap intenció que hi hagi intenció privada i així figura als nostres compromisos polítics", ha indicat. Comín també ha apuntat que l'anterior govern va decidir a principis del 2015 reorientar el projecte i limitar-lo als centres d'investigació finançats amb recursos públics. No obstant això, el nou conseller no ha fet referència al fet que l'impulsor del projecte, Josep Maria Argimon (actual subdirector del Servei Català de la Salut), va corregir 20 dies després que "en una primera fase" hi entrarien només empreses públiques però la idea era reprendre el projecte inicial basat en una col·laboració publicoprivada, així que quedava oberta l'entrada a empreses privades.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.