_
_
_
_

L’OMS declara el virus del zika una emergència global

Se n’han detectat casos en 24 països d’Amèrica

María R. Sahuquillo
Un treballador fumiga una escola de Santa Tecla (el Salvador) per intentar eradicar el mosquit que transmet el zika, el 28 de gener.
Un treballador fumiga una escola de Santa Tecla (el Salvador) per intentar eradicar el mosquit que transmet el zika, el 28 de gener.Salvador Melendez (AP)

El Comitè d'Emergència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest dilluns el virus del Zika, present ja en 24 països d'Amèrica, una emergència de salut pública d'importància internacional. El virus, que transmet el mosquit Aedes aegypti —el mateix que el dengue i el chikungunya—, normalment provoca una infecció lleu però s'ha associat a casos de microcefàlia en nadons de mares infectades i a alguns casos de síndrome de Guillain-Barré. Una associació que ha portat l'OMS a considerar el zika com una amenaça "de proporcions alarmants", com l'ha definit la directora general, Margaret Chan.

Declarar una emergència de salut pública internacional, decisió que va prendre el 2009 amb la grip A i el 2014 amb l'ebola, implica posar en marxa mecanismes per coordinar la detecció, la prevenció i la vigilància del problema; també la possibilitat de mobilitzar els experts de l'OMS i fons.

José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva de la Universitat de València, explica que els experts de l'OMS han establert aquesta alerta global basant-se en dos elements: que hi ha un risc per a la salut pública d'altres Estats a causa de la propagació internacional del zika i que es necessita una resposta internacional coordinada. "A partir d'això, probablement es proposarà insistir en l'enfortiment de la vigilància epidemiològica, la creació de capacitat de laboratori per detectar el virus, la col·laboració en l'eliminació dels mosquits, la formulació de recomanacions sobre l'atenció clínica i el seguiment de les persones infectades pel virus del Zika i la definició d'àrees d'investigació prioritàries sobre la malaltia pel virus del Zika i les seves possibles complicacions", precisa Martín Moreno, que també és assessor de l'OMS per a Europa.

A més, els experts independents i els representants dels Estats també poden fer altres recomanacions, com aïllament, quarantena, actuacions en centres d'atenció primària o hospitals, tractaments. Una altra opció és que es facin recomanacions sobre els viatges a les zones afectades, com ja han fet els Estats Units i les autoritats sanitàries europees, que han aconsellat a les embarassades —el grup de més risc— que no visitin les regions on se n'han detectat casos. Una decisió delicada, sobretot per al Brasil (el país més afectat pel virus), ja que pot afectar els carnestoltes i els Jocs Olímpics, que se celebren aquest estiu.

Crisis de salut pública

  • 2002. Pneumònia asiàtica. Va ser la primera gran crisi sanitària del segle XXI. L'OMS va ser acusada de minimitzar el problema per no fer enfadar la Xina.
  • 2005. Grip aviària. La malaltia encara no ha estat controlada, però no és tan perillosa en humans com es temia.
  • 2009. Grip A. L'OMS va declarar la pandèmia per seguir un protocol que no avaluava la gravetat de la infecció, sinó la seva extensió. Va haver de rectificar.
  • 2014. Ebola. Es va trigar quatre mesos a declarar el brot i quatre més a decretar l'emergència.

La gestió del brot del zika serà una prova important per a l'OMS, després de les seves actuacions fallides en les crisis de la grip A i l'ebola. L'OMS ha reconegut que va respondre de manera lenta i insuficient davant l'ebola. La seva alerta global no va ser prou agressiva, la seva capacitat de comunicació de riscos i de reacció va ser limitada i no va ser eficaç en la coordinació amb altres organismes. L'Organització Mundial de la Salut també va rebre dures crítiques per les seves actuacions poc transparents i exagerades —com les descrivien dos informes, un del Consell d'Europa i un altre publicat a la prestigiosa revista científica British Medical Journal— durant la pandèmia d'H1N1.

La del zika és una crisi una mica diferent. Per a aquest virus, que segons l'OMS pot afectar tres o quatre milions de persones, no existeix tractament ni indemnització. I tampoc hi ha perspectiva a curt termini d'aconseguir una vacuna. De moment, hi ha dos projectes d'investigació treballant-hi, però els assajos clínics no es preveuen fins a l'estiu, com a mínim, segons els responsables del Centre de Prevenció i Control de Malalties dels Estats Units (CDC, per les seves sigles en anglès). L'única manera de lluitar contra la infecció és prevenir-la: evitar que el mosquit piqui i eliminar-lo completament.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

María R. Sahuquillo
Es jefa de la delegación de Bruselas. Antes, en Moscú, desde donde se ocupó de Rusia, Ucrania, Bielorrusia y el resto del espacio post-soviético. Sigue pendiente de la guerra en Ucrania, que ha cubierto desde el inicio. Ha desarrollado casi toda su carrera en EL PAÍS. Además de temas internacionales está especializada en igualdad y sanidad.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_