El Govern central activa la nova llei del Constitucional contra el Parlament

Davant dels últims moviments del Parlament de Catalunya, que es disposa a crear diverses comissions que ja posin en marxa el procés de desconnexió de la comunitat autònoma amb l'Estat espanyol, el Govern central ha decidit activar la nova eina que va posar en mans del Tribunal Constitucional a través de la reforma de la llei que regula aquest òrgan, aprovada en solitari pel PP.

El nou text legal permet al Constitucional imposar l'execució de les seves sentències, ja sigui per si mateix o a través de l'Executiu. Tot i que en un primer moment l'equip de Mariano Rajoy va voler desvincular aquesta reforma del procés independentista català –durament criticada per la resta de partits polítics amb el PSOE al capdavant–, va trigar poc a admetre el propòsit últim de la seva mesura: dotar-se d'eines que permetessin respondre legalment amb contundència davant de qualsevol avanç cap a la secessió sense haver de recórrer a un instrument últim i extrem com l'article 155 de la Constitució.

El moment ja ha arribat. Constituït un Executiu català, les forces independentistes –majoritàries al Parlament– han decidit crear tres comissions legislatives que avancin els objectius expressats en la resolució sobiranista aprovada per la Cambra catalana. El Tribunal Constitucional, després del recurs del Govern de Rajoy, va declarar inconstitucional aquesta resolució, però amb aquests últims moviments el Parlament es comporta com si aquesta sentència no existís.

El Gobierno central prepara un incident d'execució, com a part afectada, en el qual li farà observar a el Constitucional que la seva sentència no està sent obeïda

El Govern central prepara un incident d'execució, com a part afectada, en el qual farà observar al Constitucional que la seva sentència no s'està obeint. Sempre des de la prudència, com ha repetit Rajoy des que va arrencar el desafiament sobiranista, el Govern espanyol confia que el màxim tribunal engegui el procediment amb què va ser dotat per llei, i sol·liciti en un primer moment a la Cambra catalana un informe en el qual li expliqui si, al seu parer, s'està vulnerant el mandat del Constitucional amb la creació d'aquestes noves comissions, en les quals es pretén abordar la nova llei de transitorietat jurídica, que permetria saltar del marc legal espanyol a un nou marc legal català, i l'anomenat procés constituent.

En un intent per esquivar la llei, els proponents plantegen que siguin comissions d'estudi, i no legislatives, encara que aquest matís no frenaria l'actuació del Govern central.

Un cas diferent és la creació d'una nova Conselleria d'Exteriors de la Generalitat, un òrgan polític que no té cabuda en la llei i contra el qual el Govern espanyol ja ha anunciat que pensa recórrer. En aquest supòsit, els serveis jurídics de l'Estat s'inclinen més per l'ús de la via contenciosa administrativa.