El sud concentra la majoria dels terratrèmols a Espanya
El punt de contacte entre les plaques euroasiàtica i africana explica la gran incidència de sismes a la zona
Una ullada ràpida al mapa de terratrèmols de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) mostra que els sismes es concentren al sud d'Espanya. De fet, 20 dels 25 terratrèmols de més magnitud que s'han produït a la península Ibèrica i les seves costes han tingut lloc al triangle que formen Màlaga, Alacant i el mar d'Alborán, el mateix punt on s'han produït els últims terratrèmols d'avui. No és mala sort, és geografia.
Des de les Açores, passant per l'estret de Gibraltar, el sud d'Itàlia i les illes gregues, i acabant al sud de la península d'Anatòlia, discorre el punt de trobada entre dues de les grans plaques tectòniques sobre les quals sura la superfície terrestre. Al sud, la placa africana; al nord, l'euroasiàtica. Són dues imponents lloses en fregament continu. De fet, les zones esmentades són les que tradicionalment han sofert els terratrèmols més importants de la història d'Europa.
Per això no ha d'estranyar que la terra tremoli al sud d'Espanya, ja que es troba en una zona de fractura. Durant milions d'anys, en l'acostament entre les dues plaques, l'africana s'ha estat enfonsant sota la pressió de l'euroasiàtica. No obstant això, les últimes investigacions sembla que indiquen que aquest fenomen s'ha aturat i ara suposadament s'està produint a la inversa: la massa europea sucumbeix davant l'embranzida de l'africana.
20 dels 25 terratrèmols de més magnitud s’han produït al triangle que formen Màlaga, Alacant i el mar d’Alborán
Tot aquest complex moviment ha deixat el seu rastre en els registres històrics. Encara que llavors no existien ni l'escala de Richter ni la de Mercalli, les ferides provocades pels sismes han servit per aproximar-se a l'impacte que van tenir. L'IGN té una relació dels 25 terratrèmols més importants que s'han produït a la península Ibèrica i als mars que l'envolten.
El primer que esmenta és el del 1048, quan mitja península era musulmana. L'epicentre va ser a Oriola (Alacant) i va fer que s'esfondrés la mesquita. L'últim, abans del d'avui, va ser el terratrèmol de Llorca (Múrcia), el maig del 2011. Llavors van morir 9 persones i la majoria de les cases van patir desperfectes.
Dos dels sismes més mortífers van tenir lloc al mar d'Alborán el 1522, amb una xifra aproximada de 1.000 morts entre Almeria i Granada, i el d'Arenas del Rey (Granada), el 1884. Però el més catastròfic va ser el que va tenir l'epicentre al sud del cap de São Vicente (Portugal) l'1 de novembre del 1755. Llavors, un sisme submarí de magnituds gegantines va aixecar onades de 15 metres que van assolar la costa i van matar unes 15.000 persones.
El llistat mostra també la importància de la localització de l'epicentre. El 1804 hi va haver un terratrèmol a Dalías (Almeria) que va causar la mort de gairebé 500 persones. Aquell sisme va tenir una magnitud similar a la de l'actual. Però la diferència és que el d'aquesta ocasió ha tingut l'epicentre al mar, allunyat de la terra i de zones poblades. Un altre element clau és la profunditat del focus, o l'hipocentre. El 2011, el terratrèmol de Llorca va tenir només una magnitud de 5,1, però el tremolor va sorgir de menys d'un quilòmetre de profunditat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.