El Consell d’Europa aconsella utilitzar més les llengües cooficials espanyoles

Tot i que el Consell opina que Espanya ha avançat "positivament" en l'ús de la seva diversitat lingüística, l'organisme amb seu a Estrasburg (França) ha identificat "problemes significatius" des de l'octubre del 2014, segons un comunicat. Es resumeix en la falta de l'ús multilingüístic en l'àmbit judicial i sanitari, generat en moltes ocasions "per l'absència de personal que sigui capaç de parlar en aquestes llengües". El Consell, per tant, demana a Espanya que prengui com a "prioritàries" les sis recomanacions que ha fet públiques aquest dijous.

La modificació del marc jurídic per "deixar clar" que les autoritats judicials autonòmiques –tant penals com civils– puguin dur a terme el procediment corresponent en les llengües cooficials, sempre que ho demani "una de les parts". Per fer-ho, les autoritats hauran d'assegurar que el personal que correspongui tingui un "coneixement pràctic" d'aquestes llengües, segons el Consell.

De les recomanacions es deriva un missatge positiu sobre l'ús de les llengües cooficials a diverses comunitats autònomes, tot i que insisteix que "se'n continuï garantint l'ús" en els serveis públics. "Especialment en l'àmbit sanitari", explica. A més, el mateix Consell d'Europa incita altres comunitats autònomes que reconeguin les llengües regionals o minoritàries "sempre que hi hagi un nombre suficient d'usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió". Fonts del mateix organisme, en canvi, matisen que es tractaria de llengües regionals parlades fora de les comunitats on són cooficials, com, per exemple, el valencià a la zona del Carxe o el català a certes parts de l'Aragó.

L'informe inclou en la seva anàlisi la situació del bable, la fabla, el lleonès, el català a l'Aragó, el gallec a Astúries, Castella-Lleó i Extremadura, el valencià a Múrcia, el portuguès a Olivenza (Badajoz), el berber a Melilla, l'àrab a Ceuta, i el caló.

El comitè d'experts, en el seu quart informe sobre l'ús de les llengües cooficials, ha recomanat a Espanya que segueixi vetllant per què l'oferta de l'educació trilingüe –implantada a Balears, Galícia i València– no afecti negativament la protecció i promoció de les llengües regionals o minoritàries.

Finalment, el Consell ha observat "tendències positives" en l'ensenyament del basc al País Basc i Navarra al mateix temps que es preocupa per la reducció de l'ensenyament en gallec a Galícia.