Que comenci el joc

La solució aconseguida ahir entre el PP, el PSOE i Ciutadans perquè el socialista Patxi López presideixi el Congrés dels Diputats és una bona notícia, acompanyada d'un acord sobre l'atribució de llocs a la Mesa de la Cambra. Encara que els termes d'aquest acord no estan del tot clars, demostra que els partits comencen a llegir de forma intel·ligent els missatges llançats pels ciutadans a les urnes del 20 de desembre: una altra forma d'actuar i provar si la cultura del pacte respon millor a les necessitats i els interessos generals.

És la primera vegada des de la Transició que el president del Congrés no pertanyerà a la força política més votada, cosa que pot considerar-se un èxit dels socialistes, però també és cert que el partit més votat mai havia tingut un grup parlamentari tan reduït com l'actual. La clau del pacte ha estat l'acostament entre el PSOE i Ciutadans, que en sumar més diputats que el PP (130 entre tots dos) deixen aquest partit sense opcions per a un candidat propi, encara que amb una presència de pes dels populars (tres llocs) a la Mesa de la Cambra.

Podem obté dos llocs en aquest òrgan, però fracassa en el seu propòsit d'obtenir quatre grups parlamentaris, pretensió que forçava al màxim la normativa vigent. S'entenen els problemes de Pablo Iglesias per compensar els suports rebuts de grups territorials aliats, però portar-ho a l'exageració de distribuir 69 diputats en quatre grups transmet la idea d'una mala gestió dels bons resultats obtinguts a les urnes.

La metodologia utilitzada per aconseguir aquest primer acord permet arribar a la data programada per a la constitució del Congrés sense retards i amb una solució funcional. Una cosa diferent és que aquesta mateixa metodologia i aquests mateixos participants anticipin necessàriament quin serà el pacte per al futur Govern. Qualsevol especulació sobre fórmules i solucions a partir de l'acord parlamentari podria portar-nos a un engany.

Com hem assenyalat en altres ocasions, correspon ara al PP, com a força política més votada, explicar com pretén aconseguir la investidura del seu candidat a encapçalar l'Executiu. Això encara no s'ha produït i és el primer pas que s'ha de fer, una vegada format el Parlament. Pot ser que hagi arribat a la conclusió que li falten vots —com li ha passat respecte a la presidència del Congrés— o que es guardi asos a la màniga. En qualsevol cas, ha arribat l'hora que la força més votada ensenyi les cartes. El PP ha d'explicar quin és el seu projecte polític i amb qui pretén portar-lo endavant per conduir el futur Govern d'Espanya.

Només la constatació del fracàs del PP permetria donar opció a estratègies alternatives, que igualment haurien de ser explicades degudament per qui ho intenti. I tot això no s'ha de plantejar com si es tractés de passos rutinaris que poden fer-se dilatant els temps tant com es vulgui. A més dels problemes generals del país, la constitució d'un Govern i d'una majoria inequívocament independentistes a Catalunya obliga l'Estat a preparar les seves institucions sense cap dilació.