La Fundació Arrels va atendre 1.700 persones sense llar el 2015
L'entitat alerta de la falta de sensibilització amb aquest col·lectiu
La Fundació Arrels, que atén persones sense llar a Barcelona, ha assistit 1.700 persones el 2015, un centenar més que l'any anterior. Aquesta suma correspon als usuaris que, o bé han recorregut algun dia puntual a la institució, o bé estan allotjades tot l'any en algun dels seus albergs.
“No som conscients de la gravetat. Encara hi ha desconeixement i estigma social”, ha assenyalat el director de l'entitat, Ferran Busquets, en una entrevista a Europa Press. Segons el baròmetre semestral de Barcelona, publicat per l'Ajuntament el 30 de desembre, només el 4% dels barcelonins veuen la pobresa i la indigència com el problema més greu a la ciutat.
El responsable d'Arrels ha criticat la manca de sensibilització social amb aquest col·lectiu i ha desmitificat la creença que les persones que viuen al carrer ho fan perquè volen. L'entitat calcula que unes 3.000 persones estan sense llar a Barcelona i 900 dormen al carrer.
L'últim informe diagnòstic de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) –que agrupa 27 entitats, entre elles Arrels– xifra en 434 les persones que viuen en assentaments amb males condicions habitacionals (solars, naus, etc.) i en 1.672 els usuaris reallotjats en recursos assistencials de la XAPSLL. Amb tot, els experts intueixen que, davant la situació d'“emergència habitacional que hi ha a Barcelona”, la xifra de persones sense llar és més alta.
Per combatre l'exclusió social de les persones sense llar, Arrels ha reforçat el seu contingent de voluntaris el 2015. En el recompte de 'sense sostre' que va fer l'entitat el maig passat van participar 700 persones entre fixos, esporàdics i antics usuaris d'Arrels. A més, l'organització va registrar al voltant d'un miler de col·laboracions puntuals al llarg de l'any, una xifra que duplica la comptabilitzada el 2014.
Un milió d'euros
En paral·lel a l'augment de voluntaris, l'entitat també ha vist com augmentava la recaptació de fons a través de la campanya Un milió de gràcies. La iniciativa, que va començar el novembre passat, pretén recollir un milió d'euros per donar allotjament estable i suport social i educatiu a 125 persones sense llar. En poc més de mes i mig, l'entitat ja ha aconseguit 400.000 euros.
A més de la funció de sensibilització de la campanya, Arrels vol aprofitar la iniciativa per potenciar el pressupost privat de l'entitat, que suposa el 60% dels ingressos globals. “Desgraciadament, el pressupost públic no augmenta”, ha lamentat Busquets. El director d'Arrels ha advocat per incrementar el pressupost, però també les polítiques socials. Busquets ha criticat que, malgrat les bones intencions, “no es veuen decisions” importants en aquest àmbit per part de les administracions.
Arrels aposta per oferir habitatges abans que albergs als seus usuaris. Mentre que l'entitat xifra en 22 euros l'allotjament d'una persona una nit, amb el seguiment social corresponent i seguint el reeixit mètode Housing First –que prioritza l'habitatge per aconseguir la integració–, els albergs tenen un cost de 60 euros i són molt criticats pels seus usuaris. “Els albergs no són la solució quan estàs dormint al carrer. Pots quedar-te poc temps i comparteixes habitació amb desconeguts, que poden tenir problemes, com l'alcoholisme, i en general tothom està molt nerviós”, ha relatat Busquets.
L'entitat disposa d'un parc habitacional de 50 pisos –35 d'individuals– per reallotjar els seus usuaris i, a partir de febrer, en tindrà 25 més gràcies a la Fundació Mambré.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.