Els amics europeus de la Generalitat

Amadeu Alfataj, representant de la Generalitat a la Unió Europea, creu que “hauríem de clonar Krystyn Schreiber i tenir-la en diferents idiomes i nacions”. Alfataj ho va dir a la presentació del llibre de Schreiber, 'Què en penses, Europa?' (Angle Editorial). Els padrins de l'esdeveniment van ser Alfataj i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. Forcadell va elogiar Schreiber, a qui coneix per la feina que l'escriptora alemanya ha realitzat a la secció internacional de l'ANC. Alfataj i Forcadell van resumir que el llibre confirma allò d'“el món ens mira”, però que el món no vol aventures unilaterals i recomana l'acord amb el govern espanyol. Forcadell fins i tot va rebaixar la càrrega de profunditat de la declaració rebel del 9 de novembre: “Complirem escrupolosament la legalitat espanyola i europea fins que no hi hagi una legalitat catalana. Tots volem seguretat”.

A 'Què en penses, Europa?”, Schreiber entrevista onze acadèmics i polítics europeus però també recull les opinions de Forcadell, Alfataj i Artur Mas. Els europeus escollits per al llibre majoritàriament no veuen amb mals ulls la independència, en molts casos han estat convidats els darrers anys per la Generalitat per visitar Barcelona o fer d'observadors a les eleccions del 27-S o el 9-N. Bernhard von Grünberg, diputat regional de Renània del Nord-Westfàlia, també convidat pel Diplocat per seguir les eleccions del 27-S, és l'entrevistat que es mostra més crític amb l'opció de la independència en el context de l'Europa actual, i defensa amb vehemència l'opció d'un model federal per a Espanya. Les tesis independentistes són acceptades com a plausibles per la resta. Al pròleg, Franz Schausberger, expresident regional de Salzburg i veterà dirigent del Partit Popular Europeu, assegura que “la independència de Catalunya serà inevitable”.

Catalunya, poble indígena

Hi ha propostes agosarades per superar l'atzucac. Nico Krisch és presentat al llibre com a “catedràtic de l'Institute of Human Rights and Development de Ginebra”. A la web de Krisch no apareix aquest càrrec, ni present ni passat. Krisch sí que és professor de Dret Internacional de l'Institut d'Estudis Internacionals i Desenvolupament de Ginebra. També és investigador en excedència de la fundació de la Generalitat ICREA i coordinador del programa Global Governance de l'Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI). Krisch suggereix que el govern català podria emparar-se en la “Declaració dels Pobles Indígenes, que estipula amplis drets d'autonomia i al mateix temps deixa molt obert el concepte de «pobles indígenes», perquè els defineix pel sol fet de ser històricament i culturalment diferents de la societat majoritària. Per què una declaració com aquesta no s'hauria de poder aplicar a grups ètnics com els catalans o els bascos?”.

A la 'zona grisa' no ens passarà res

Davant la possibilitat que la independència es declari unilateralment, Kai-Olaf Lang, investigador del centre alemany de recerca política SWP, considera que la situació no seria dramàtica perquè Catalunya fluctuaria en una “zona grisa”: “Fins que Madrid i altres països no reconeguin la sobirania de Catalunya i el seu estatus no passaria res [...] Els catalans serien ciutadans d'Espanya i Espanya no aixecaria cap barrera duanera, però en aquesta «zona grisa» Catalunya començaria a construir les seves estructures d'estat. La pregunta és quan s'arribaria al llindar en què es pogués parlar d'un poder estatal efectiu exercit pel govern de Barcelona”. Lang també destaca que la Unió Europea donaria suport indirecte a Catalunya en cas de DUI: “La pregunta és també quina mena de pactes podria fer Brussel·les si molts estats membres no reconeguessin el nou estat. Però Catalunya no cauria en un buit. Es muntarien, de ben segur i de pressa, estructures auxiliars per no donar pas a aixecar noves fronteres”.

Un concepte que es repeteix al llibre és que “Europa és pragmàtica”. Gérard Onesta és exvicepresident del Parlament Europeu, líder de Nou Món, partit ecologista i catalanista al Llenguadoc i Migdia Pirineus. Onesta no té cap dubte que en cas d'independència s'imposaria “el principi de realitat” a Europa: “Simplement s'imposarà el resultat. Si hi ha una majoria a favor de la independència, què passa? Avui tots els estats, inclòs França, diuen que no reconeixeran un procés d'independència, però el dia que s'hagi fet, s'imposarà el principi de realitat. Cal recalcar una cosa important d'Europa, i és que funciona pel mecanisme de pragmatisme. Li recordo que el Banc Central Europeu en principi no podia comprar deute de cap manera. Però arran de la crisi del 2008 el BCE va passar a comprar deute i ningú va dir que estava prohibit, tot i que ho estava”.

França té por d'una annexió del Sud

Malgrat aquest pragmatisme, Onesta admet que França té raons particulars per oposar-se a la independència de Catalunya: “El primer ministre, Manuel Valls, és nascut a Catalunya però no vol de cap manera que el Departament dels Pirineus Orientals, al Sud, es digui País Català, per por del fantasma que algun dia aquest País Català pugui ser annexionat per la Catalunya Sud. I en cap cas no es vol plantejar la pregunta de si per a Perpinyà és millor ser més a prop de Barcelona que de Tolosa o Montpellier. No es vol plantejar aquesta qüestió de cap manera. El simple fet de plantejar-la implica ser sospitós de voler destruir la França eterna”.

A 'Què en penses, Europa?” també hi ha opinions respectables però que freguen el ridícul. Harrington Thomas, professor en excedència d'Estudis Hispànics del Trinity College, relativitza la trama d'evasió fiscal i comissions a l'engròs del clan Pujol, una organització criminal segons el jutge: “La impunitat a Catalunya és més baixa que a molts llocs del món. A Madrid la impunitat és absoluta. I als Estats Units avui en dia també: el cap de la CIA ha mentit obertament al Congrés sense cap conseqüència; els taurons de Wall Street no han vist cap conseqüència dels seus actes... Però aquí Jordi Pujol, per una herència mal administrada, està en la vergonya completa i s'ha apartat de la política, i els mateixos convergents no volen tenir res a veure amb aquest senyor”.

El poble més treballador i auster del Sud

L'entrevista a Artur Mas ofereix aspectes interessants sobre el personatge. Schreiber destaca que és el president de la Generalitat més devot del protocol: “Sembla que Artur Mas és el més protocol·lari de tots els presidents de la Generalitat. Els diferents sons de timbre indiquen al personal quan s'ha de ser en un lloc o en un altre i quan poden relaxar-se, perquè el president ha marxat a casa”. Mas insisteix en la seva comparativa entre Catalunya i Massachusetts i en els paral·lelismes amb el Nord d'Europa: “Si analitzem els pobles del Sud d'Europa, no hi ha poble de mentalitat més centreeuropea que el català [...] Perquè és un poble que ha fet gala de la cultura del treball, de l'esforç i de l'austeritat personal. Això no ho trobareu igual en cap altre poble del Sud [...] Si un alemany es mira el Sud d'Europa, el que més s'assembla a Alemanya del Sud d'Europa és Catalunya”.