Una connexió a Internet 100 vegades més ràpida que la wi-fi

Una nevera que avisi de la data de caducitat dels aliments o un raspall de dents que alerti de qualsevol petita càries i demani automàticament una cita al dentista. Es calcula que el 2023 hi haurà 22 milions de dispositius connectats a la xarxa que revolucionaran la relació entre els objectes i les persones. L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) el va anomenar l'"internet de les coses". No obstant això, el seu desenvolupament xoca amb la saturació de l'espectre de radiofreqüència de les xarxes wi-fi. La popularització de l'ús de dispositius permanentment connectats ha obligat a buscar noves solucions.

El científic de la Universitat d'Edimburg, Harold Haas, va descobrir el 2011 que la llum d'un únic led (díode emissor de llum) era capaç de transmetre més dades que una antena de telefonia. Les proves al laboratori han aconseguit una velocitat de transferència d'arxius de fins a 224 gigabits per segon. Això suposaria descarregar en un tres i no res 18 pel·lícules. S'estima que l'any 2019, el trànsit mundial de dades s'incrementarà fins als 24,3 exabytes al mes (24.300 milions de gigabytes). El desenvolupament de connexions per llum directa (també coneguda com li-fi) és només l'antecedent d'una revolució molt propera.

Superada la saturació

La principal diferència amb la wi-fi és que tot i que totes dues són ones electromagnètiques per transportar les dades, la li-fi ho fa a través de la llum visible i no per microones. Se supera així el problema de la saturació de l'espectre de radiofreqüència que redueix la velocitat de les actuals connexions. L'obstacle per a la implantació de les ciutats intel·ligents ja no existiria.

Encara no està comercialitzat, però ja hi ha empreses que tenen previst posar al mercat solucions basades en aquesta tecnologia. Arturo Campos Fentanes, director de Sisoft, a Mèxic, explica per correu electrònic que estan ja en la de miniaturització dels seus prototips. Aquesta empresa té tres patents de models de transmissió i comunicació a través de díodes led. "El problema està en el maquinari dels aparells perquè els processadors encara no són tan ràpids com per captar tots els paquets que envia la llum visible", explica. El cost és una altra dels seus avantatges perquè no requereix grans instal·lacions. El preu rondarà, depenent del tipus de led i xip, entre els 50 i els 800 euros.

Funciona com un codi morse avançat. Amb només instal·lar un modulador, qualsevol led seria capaç, no només de fer llum, sinó també de transmetre dades. Aquests moduladors fan que la llum s'encengui i s'apagui milions de vegades per segon creant els zeros i uns binaris que xifren les dades. El parpelleig és imperceptible per a l'ull humà, però no per a uns fotodíodes col·locats en els mòbils o ordinadors que s'encarregaran de recollir els canvis de la llum i interpretar-los per convertir-los en informació. D'aquesta forma, tota la xarxa d'il·luminació d'una casa es convertiria així en un gran router amb múltiples punts de connexió al quals connectar els gadgets.

Això no significa, no obstant això, la fi de la wi-fi. El disseny preveu, en principi, només la baixada d'informació (unidireccional), encara que els científics asseguren que aconseguir, no només, per exemple, rebre un correu electrònic, sinó també poder enviar-lo, seria tan senzill com col·locar un emissor de llum al dispositiu (bidireccional). La idea és que tots dos sistemes coexisteixin per aconseguir connexions més eficients i segures.

I és que la transmissió de dades per llum directa limita la seva ràdio a l'estança en la qual l'emissor i el receptor es trobin. Cap persona pot interferir el senyal, com sí que pot fer-se a través de les microones. Aquesta absència d'interferències afavoreix la instal·lació als hospitals –a Corea del Sud hi ha un projecte per eliminar tot el cablejat de determinades màquines– o en els avions. Les utilitats són tantes com la ment pugui imaginar-se.

Prova pilot

El desenvolupament d'aquesta tecnologia s'havia vist frenat per la impossibilitat d'aconseguir en entorns reals una velocitat de transmissió de dades tan superior a la de la wi-fi. En els últims mesos, no obstant això, s'ha aconseguit implantar amb èxit de forma pilot en una oficina. Això suposa un salt qualitatiu en haver aconseguit velocitats d'un gigaoctet per segon. És a dir, 100 vegades superior a la velocitat mitjana que ofereix la wi-fi. "És un pas molt important perquè el principal problema que ens trobem en entorns reals són les interferències com, per exemple, la llum natural", comenta Ana García Armada, catedràtica de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Carlos III de Madrid.

La implantació comercial requereix un redisseny de molts dels equips emissors i receptors existents, encara que els científics treballen perquè, per exemple, la càmera de qualsevol telèfon intel·ligent pugui servir per desxifrar el senyal de la llum. Les empreses de telecomunicacions, com Vodafone, admeten estar-ne seguint amb atenció el progrés per avaluar els potencials avantatges.