Els titulats de la crisi amb més feina són metges i enginyers

Gairebé 200.000 universitaris van sortir de les aules l'any 2010, en l'eclosió de la crisi i amb el pitjor escenari possible. Alguns titulats, com metges i diversos perfils d'enginyers, van passar els següents quatre anys amb molta més fortuna que d'altres, com filòlegs, historiadors de l'art o diplomats en Navegació Marítima. Només dos de cada cinc titulats han aconseguit un contracte indefinit durant aquest temps. El 7,9% encara no ha treballat.

El truc dels titulats amb més bona situació és que es dediquen a una feina de futur. Els enginyers en Automàtica i Electrònica Industrial tenen un 0% de taxa d'atur. “Són els que modernitzen la indústria, cada any en surten al mercat molt pocs i a més es tracta de gent molt versàtil. En tenen prou de veure una cadena de producció per saber com es pot millorar”, explica Carlos Conde, rector de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

La primera radiografia de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que relaciona titulats i ocupació, recentment publicada, s'ha centrat en els universitaris que van sortir de les aules en el punt àlgid de la crisi (curs 2009-2010) i revisa com els ha anat quatre anys després, amb dades recaptades entre finals del 2014 i principis del 2015. El macrotreball –amb més de 30.000 entrevistes i encreuament de dades de la Seguretat Social, universitats i el servei públic d'ocupació SEPE, entre d'altres– conclou que els que més bé han sobreviscut amb aquest panorama són els enginyers electrònics, els ja esmentats en Automàtica i Electrònica Industrial i els llicenciats en Medicina.

A la part baixa de la taula, amb una taxa d'ocupació per sota del 55%, hi ha els llicenciats en Filologia Francesa i Àrab, els diplomats en Navegació Marítima, historiadors de l'art i els que van estudiar Ciències del Mar. Les taxes d'atur més altes es concentren en la branca d'Arts i Humanitats (28%). “Són els que han tendit a ocupar llocs a l'Administració que amb la crisi s'han reduït, com les places de mestre”, sintetitza Juan José Dolado, catedràtic de l'Institut Universitari Europeu de Florència.

Només el 40% són indefinits

El curs 2009-2010 van sortir de les universitats 197.535 persones amb un títol. “Són la cohort més castigada, els que es van posar a buscar feina quan més se'n destruïa i menys se'n creava”, reflexiona Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). Només el 43% dels que treballa disposa d'un contracte indefinit quatre anys després d'haver-se llicenciat, mentre que el 34% ha accedit a un contracte temporal. Un de cada 10 continua en pràctiques com a becari.

La pitjor part se l'emporten els més joves. Els titulats amb menys de 30 anys, que són majoria, triguen més temps a trobar una feina i a consolidar-la, segons l'INE. Gairebé un terç (27,9%) van estar-se més d'un any a trobar la primera feina, el 12,2% més de dos i el 7,9% encara no n'ha aconseguit, tot i que aquest últim percentatge inclou també els que segueixen a les aules després de treure's una primera titulació. “Són percentatges molt alts sobre els quals ja ens adverteixen altres estudis. A Espanya triguem molt més que en altres països europeus a tenir una feina i, quan ho aconseguim, accedim a llocs precaris”, afegeix Felgueroso.

Aquest especialista recomana als futurs universitaris consultar el treball de l'INE abans de prendre una decisió vital per a les seves vides. “Han de saber que pots començar com a filòleg i acabar fent una altra cosa. No significa que el que aprens no sigui útil, però has de valorar-ho abans de decidir”.