Llits al passeig de Gràcia per 8 euros

Aquests dies és possible allotjar-se al mateix passeig de Gràcia de Barcelona per vuit euros. O darrere de la Catedral per nou. O tocant a Gràcia per deu. Més lluny, més barat: plaça d'Espanya, sis. Horta, 5,45. Són preus de llits en habitacions compartides en albergs, un sector que s'ha disparat —i ha evolucionat ampliant el seu públic— en els últims anys. El 2005 hi havia 14 albergs que sumaven 1.600 places. L'oferta actual és de 9.274 en 111 hostels. S'ha multiplicat gairebé per sis.

I aquestes són només les places legals. L'associació d'albergs Acatur estima que, almenys, hi ha la meitat de places il·legals. L'associació responsabilitza els qui operen sense llicència d'haver rebentat els preus. Han caigut a la meitat en una dècada. Estan al nivell de ciutats com Praga o Lisboa, assenyalen.

El sector fa setmanes que obre els seus albergs fregant les pèrdues

La situació desespera el sector, que fa setmanes que obre els seus albergs fregant les pèrdues, confiant a recuperar-se en temporada alta. “No ens agrada vendre a vuit euros”, admet un dels socis de l'alberg Centric Point, Oriol Badia. Va ser un dels primers albergs que es van obrir en zona prime, a la cantonada de passeig de Gràcia i Consell de Cent. 400 llits a l'antic edifici Axa en habitacions de fins a 14 llits. Quan van obrir fa 10 anys només hi havia dos preus, temporada alta i baixa. Ara canvien cada dia. Mai havien vist tarifes “tan, tan, tan baixes”. “Hi ha una crisi brutal d'oferta a Barcelona, i en temporada baixa és més problemàtic, provocada per la xifra mai vista d'establiments il·legals”, lamenta Badia.

Falta de control

Carles Gras, president d'Acatur, l'Associació Catalana d'Albergs Turístics, es queixa de la “falta de control” en un sector en què assegura que la meitat de l'oferta està fora de la legalitat. En alguns casos són hostels il·legals per complet; en altres, pisos que tenen algun tipus de llicència per cobrir-se les esquenes, com d'apartament turístic, “però després omplen les habitacions de lliteres”. “O albergs amb llicència per 20 llits, que no necessiten els permisos més estrictes, com els dels bombers, i n'hi fiquen 50”, explica. N'hi ha prou de comparar el llistat oficial de la Generalitat amb l'oferta d'internet per adonar-se de la magnitud del fenomen. “I atenció que moltes vegades estan bé, en pisos bonics i amplis, però no paguen un duro d'impostos”, lamenta Gras.

Tu no pots fer un hotel de luxe il·legal, però sí un alberg Carles Gras, president d'Acatur

El problema, afirma, és que “el dels albergs és un sector més vulnerable a la il·legalitat que d'altres”. “Tu no pots fer un hotel de luxe il·legal, però sí un alberg”, exemplifica. I critica les administracions per no destinar mitjans suficients a inspeccionar. Les causes de l'eclosió són vàries: “La crisi que va disparar el nombre d'inversors que no sabien què fer amb els habitatges, el boom que viu el sector des de fa 10 anys i que Barcelona està de moda com a destinació, la qual cosa actua d'imant per als il·legals”.

El funcionament dels albergs que no consten al registre oficial però s'anuncien a internet és semblant i es pot percebre des del carrer. No acostuma a haver-hi rètol, i de vegades ni recepció, però sí que hi ha un adhesiu al timbre. Indica: “Hostel”. En una cantonada entre Gran Via i Entença l'hostal BCNEixample té un paper penjat al vidre de la porteria: “When you arrive call this number please”, informa, i inclou un telèfon. Els veïns expliquen que la finca és d'una única propietària i que l'alberg primer es va instal·lar al segon pis i ara al principal. Un dels seus responsables admet per telèfon que no tenen la llicència en regla. La tenen d'habitatge d'ús turístic. Fa cinc anys que operen i diuen que estan pendents de la fi de la moratòria d'allotjaments turístics de l'Ajuntament per desencallar “la confusió”. Una moratòria que, per cert, suspèn tres projectes de grans albergs. En un altre alberg del carrer de Sepúlveda, el recepcionista es nega amb molt males maneres a facilitar el número de llicència. I al carrer de Sardenya, a 100 metres de la Sagrada Família, la recepcionista, que no parla anglès, facilita un telèfon que mai respon.

Un món a un abisme dels grans operadors que han desembarcat a Barcelona. Santi Arnedo fa una dècada que és al sector i ha assistit a la seva evolució en primera línia. Va començar treballant en un alberg “a les Rambles en un cinquè sense ascensor amb un bany al fons del passadís” i ara capitaneja la recepció del Generator, de capital britànic. 646 llits al carrer de Còrsega amb habitacions múltiples però totes amb bany. “Això és com un poble”, afirma. Entre el públic tenen des de turistes de motxilla fins a famílies amb nens, parelles madures o grups escolars de tot Europa. I una de les claus, el bar restaurant dels baixos i oferir activitats als hostes.

El director de l'Observatori del Turisme Responsable de la facultat de Turisme de la Universitat Ramon Llull, Jordi Ficapal, veu en l'especialització i l'“atenció personalitzada” la supervivència dels albergs, sobretot els de menor grandària, per diferenciar-se dels “llits calents amb serveis zero”. Ficapal també subratlla l'aparició dels coneguts com poshtel, joc de paraules entre posh [PIJO]i hostel. Establiments amb tarifes una mica superiors però amb espais comuns de disseny i serveis també excel·lents (habitacions amb un màxim de vuit llits i amb bany) respecte a la mitjana.