L’advocat de Convergència que va fundar Ciutadans

La tasca de l'advocat s'assembla de vegades a la del bomber: es tracta de salvar el client de les flames. Ho sap bé Javier Melero (Barcelona, 1958), que surt al rescat, la majoria de vegades, d'empresaris acusats de delictes econòmics i de polítics sospitosos per corrupció. Encara que se l'identifica des de fa temps com el penalista de referència de Convergència –defensa Artur Mas per la querella del 9-N, Oriol Pujol pel cas ITV i els extresorers del partit pels casos Palau i 3%–, els seus clients són de tots els partits i colors. Ell mateix està molt lluny de l'òrbita nacionalista: va participar en les reunions fundacionals del que va acabar sent Ciutadans.

Al llarg de la seva trajectòria (més de 25 anys de professió), han desfilat persones (i personatges) de tota condició… fins i tot un bomber. Carles Font era el cap de la guàrdia durant el voraç incendi forestal d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), que el juliol del 2009 va segar la vida a cinc bombers. Delta 0 (en l'argot) va ser imputat per homicidi imprudent. Contra tot i contra tothom, Melero li va indicar que no declarés. En l'interrogatori, només li va demanar que aclarís si, com deien els rumors, va estar rient alegrement el dia que les flames van posar fi a la vida dels seus companys. Delta 0 es va posar a plorar, desbordat. Va ser exculpat sense necessitat d'arribar a judici.

Melero defensa Oriol Pujol pel ‘cas ITV’ i extresorers de CDC pel ‘cas Palau’ i el 3%

Malgrat que ha defensat figures amb una tirada mediàtica enorme –com l'empresari Javier de la Rosa en el cas KIO– Melero veu en l'exculpació del cap dels bombers el seu gran èxit professional. Exhibeix el record d'aquell triomf a la part alta de la prestatgeria del despatx, atapeït de llibres d'història, de viatges i d'idiomes (a la sala d'espera no falten mai exemplars de Jot Down i de The New York Review of Books). Allà dalt llueix el casc groc que li va regalar Delta 0. És dels pocs que ha tingut un detall. “Els clients sempre et diuen que, quan tot s'acabi, et convidaran a sopar. Però gairebé sempre és mentida. Et sents com un oncòleg: superat el càncer, ningú vol tornar a veure't”, diu Melero entre rialles.

Alt, espigat i elegant –porta unes ulleres de pasta de color negre i sol anar amb vestits i americanes entallades–, Melero és aficionat a la boxa. A veure-la i a practicar-la, encara que amb més entusiasme que gràcia, diu. Aquesta passió pugilística no es llegeix en els seus escrits, que eviten el cop directe per explorar els terrenys de la ironia, la reducció a l'absurd i, si fa falta, el sarcasme. Encara que en el seu bufet no acostuma a acceptar casos d'abusos sexuals o drogues, no renuncia al penal més negre: és l'advocat de Gennadios Petrov, un dels capos de la màfia russa investigats en l'operació Troika.

Ets sents com un oncòleg: superat el càncer, ningú et vol tornar a veure

Els casos de mafiosos russos li van arribar gràcies als contactes que va saber teixir en bufets i entitats suïsses. Aquesta bona entrada al peculiar món helvètic li ha permès sufocar amb rapidesa les flames que amenaçaven de cremar algun client. Com l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, a qui la policia va acusar de tenir un compte a la Union de Banques Suisses (UBS). Trias ho va negar en rodó i, al cap de poques setmanes, va poder exhibir una “certificació negativa”: un document (difícil d'aconseguir) en què UBS va assegurar que l'exalcalde mai havia estat titular de dipòsits en aquesta entitat.

La ironia per bandera

Melero –fill d'un mecànic i una mestressa de casa de Barcelona, encara que amb arrels familiars a Terol– va contactar amb la política de forma gradual: va començar defensant alcaldes de tots els partits (Convergència, PSC, Iniciativa) imputats per la gestió de les depuradores i l'abocament de residus. Va aconseguir bons resultats en aquest camp, de manera que, quan van esclatar els grans casos de corrupció que ataquen Convergència (començant pel presumpte finançament irregular del cas Palau), ja s'havia guanyat la confiança professional del partit malgrat no tenir cap padrí a dins. El gener passat, la justícia va obrir una investigació per la consulta del 9-N i el president de la Generalitat, Artur Mas, li va encarregar la defensa.

Casat i pare de dos fills, Melero ha rebut al seu despatx de l'avinguda Diagonal de Barcelona la família Pujol sencera. Va assistir primer el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, pels seus presumptes negocis il·lícits. I va fer extensiva aquesta protecció a la resta de la família quan van sortir a la llum els moviments de comptes a Andorra. Després de la confessió de l'expresident català, la distància entre Convergència i els Pujol es va fer cada vegada més gran… fins a tornar-se insostenible. El lletrat va advertir d'un possible “conflicte d'interessos” perquè, entre altres coses, també defensa l'ex-número dos del partit, Oriol Pujol, pel cas ITV. Els Pujol (excepte Oriol) van canviar d'advocat.

Va participar en els sopars d’un grup d’intel·lectuals al restaurant El Taxidermista, que van culminar amb la fundació de C’s

Melero va ser soci del també penalista Pau Molins i del despatx Cuatrecasas i, el 2009, es va instal·lar pel seu compte amb la seva sòcia, Judit Gené. Parla anglès i francès i és llicenciat per la UB en Història i Dret. Davant la justícia manté una actitud de certa distància, també irònica. Creu que està “infradotada” i pensa que, cada vegada més, els jutges “acaten el que els diu la policia sense emetre el seu propi criteri”. En una ocasió, a la ràdio, va arribar a afirmar que no hi tenia “cap fe”. Melero al·ludia a un dels seus casos: el d'Ahmed Tommouhi, un home que va ser confós amb un violador. Les proves d'ADN van demostrar la seva innocència i, malgrat tot, no va aconseguir que el Tribunal Suprem revisés el cas.

Un altre assumpte que va causar molt d'enrenou va ser el dels abusos a menors al Casal dels Infants del Raval. El cas Raval va posar en contacte Melero i el periodista Arcadi Espada, amb qui manté una intensa amistat. Aquesta relació i les seves conviccions ideològiques el van portar a donar suport a un grup de 15 intel·lectuals que veien necessària la fundació d'un nou partit polític per combatre el nacionalisme català. Melero va participar en els sopars organitzats per aquest grup al restaurant El Taxidermista i fins i tot va arribar a intervenir breument (juny del 2005) en una trobada al CCCB. Un any després es va fundar Ciutadans, tot i que Melero es va desvincular del rumb del partit d'Albert Rivera.