La Generalitat va indicar a una empresa que seguís endavant després del veto del TC al 9-N

La Generalitat va indicar a les empreses contractades per organitzar el 9-N que seguissin endavant amb la seva feina malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) d’organitzar la consulta. Així queda reflectit en la ingent documentació remesa per les companyies al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que manté imputat per desobediència el president de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. “Cap de les activitats que relacioneu resulten explícitament afectades per la resolució”, va contestar un alt càrrec de la Generalitat a l’empresa de telecomunicacions T-Systems, només dos dies abans de la consulta sobre la independència.

El 4 de novembre, el Tribunal Constitucional va prohibir la consulta. Aquell mateix dia, el director general de T-Systems, José Manuel Desco, va escriure a la Generalitat: “A la vista de la resolució i tenint en compte el desenvolupament de les activitats que ens vau encarregar amb relació a aquest procés, us preguem que ens confirmeu que no resulten afectades per la resolució esmentada”. Desco va demanar a l’òrgan públic que els va contractar –el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)– “instruccions detallades sobre com hem de procedir”.

T-Systems va assenyalar, en la mateixa missiva, els tres treballs contractats que podien veure’s afectats per la resolució: “l’aplicació web de registre, la presentació i la publicació de resultats”, el “suport tècnic” a aquesta aplicació i un operatiu especial “de guàrdia” davant de “possibles incidències tècniques” durant la jornada de votació. L’empresa demanava una resposta ràpida pel seu “compromís amb el compliment de la legalitat i, al mateix temps, amb una excel·lent prestació de serveis”.

La contestació va arribar tres dies més tard, el 7, signada pel director gerent del CTTI, Jordi Escalé. “El president del consell d’administració del CTTI em trasllada que l’opinió dels serveis jurídics de la Generalitat” és que les activitats no estan “afectades” per la resolució.

L’anàlisi d’aquest i altres documents ha portat la Fiscalia a demanar noves diligències d’investigació. L’objectiu és esbrinar si, com sospita l’acusació, la Generalitat “va mantenir en tot moment i fins al final un control determinant sobre la preparació i el desenvolupament de la votació, en oberta contradicció amb la suspensió” dictada pel Constitucional. En les seves declaracions com a imputats, Mas, Ortega i Rigau van assegurar que, després del 4 de novembre, el Govern es va desentendre de la consulta i el procés va quedar en mans de voluntaris.