El gos va sorgir fa 33.000 anys a partir de llops del sud de la Xina

Els gossos van sorgir a partir de llops salvatges fa uns 33.000 anys al sud-est asiàtic, segons l'últim comunicat d'una guerra científica que no para de canviar de data i lloc el naixement del primer animal domesticat per l'ésser humà. “El nostre estudi, per primera vegada, revela el viatge extraordinari que el gos domèstic ha fet pel planeta”, presumeixen els autors, encapçalats pel genetista suec Peter Savolainen.

L'anàlisi dels genomes complets de 58 gossos i llops de tot el món situa l'origen de la domesticació fa 33.000 anys al sud-est asiàtic. Després de milers d'anys d'evolució a la mateixa regió, exposen els autors, una població de gossos va migrar fa 15.000 anys cap a l'Orient Mitjà, l'Àfrica i Europa, continent al qual podrien haver arribat fa 10.000 anys. I un d'aquells llinatges emigrats va tornar a l'Àsia, al nord de l'actual Xina, per remesclar-se amb les poblacions existents abans de viatjar a Amèrica, fa menys de 10.500 anys, a través de l'estret de Bering, que uneix Sibèria amb el nord-est americà.

Els resultats del nou estudi, publicat avui a la revista científica Cell Research, contradiuen els d'algunes anàlisis anteriors. Un altre treball publicat a la revista Science el 2013 suggeria que els gossos procedien de llops que els humans caçadors-recol·lectors d'Europa van començar a domesticar fa entre 32.100 i 18.800 anys. “Un gran problema d'aquest estudi és que no incloïa mostres procedents del sud-est asiàtic. Això significa que en el cas que els gossos s'originessin en aquesta regió, no podrien detectar-ho”, explica Savolainen, del Reial Institut de Tecnologia, a Estocolm.

L'equip del genetista suec ha analitzat els genomes complets de 58 cànids, incloent-hi 12 llops d'Europa i l'Àsia, quatre gossos de races indígenes de Nigèria, cans de zones remotes de la Xina, el gos sense pèl del Perú i exemplars àrtics i siberians, de les races alaska malamute i husky. Els científics també van treballar amb mostres de mastí tibetà, chihuahua mexicà, llebrer afganès i nou races europees.

Un altre estudi publicat fa un mes situava l’origen al Nepal o Mongòlia, però no utilitzava mostres del sud-est asiàtic

“La presa de mostres, sense incloure'n cap del sud-est asiàtic, ha estat un problema important en diversos estudis previs. El nostre estudi és el primer amb ADN nuclear de tot el món, incloent el sud-est asiàtic. Per això hem pogut arribar a aquestes troballes”, celebra Savolainen, que ha col·laborat amb l'investigador Ya-Ping Zhang, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències.

“És un conjunt de dades fantàstic i realment és una aportació al creixent catàleg de gossos amb el genoma complet seqüenciat”, aplaudeix el genetista Adam Boyko, de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Cornell (EUA). Boyko va publicar fa tot just un mes un altre estudi, a la revista PNAS, en el qual suggeria un origen a l'Àsia Central, “potser prop dels actuals Nepal i Mongòlia”. Aquell estudi va utilitzar dades genètiques parcials de 5.400 gossos, però tampoc va incloure exemplars del sud de la Xina. Boyko, al seu torn, lamenta que el nou estudi de Savolainen utilitzi “molt poques mostres de l'Àsia Central”.

El genetista de la Universitat de Cornell creu que humans i llops caçaven grans mamífers, com l'ant, a l'Àsia Central. Segons el seu parer, el nombre de preses es devia reduir, a causa de canvis climàtics o de l'augment de caçadors humans, i els llops es van veure obligats a menjar carronya per sobreviure. Es van acostar als campaments humans, van agafar confiança i, en algun moment, es va produir un dels moments més màgics de l'evolució: una mà humana va acariciar el pèl d'un llop.

La primera gran migració de gossos va poder dur-se a terme sense éssers humans, amb els gossos esperonats per la reculada de les glaceres

“El que és clar és que els gossos i els llops es van separar fa uns 33.000 anys. I que va haver-hi una migració fora del sud-est asiàtic fa 15.000 anys. No tenim clar què va passar en aquest lapse de temps, ni com de ràpida va ser la domesticació, ni quan els gossos van estar completament domesticats”, reconeix Savolainen.

El seu estudi deixa oberta una porta sorprenent: que la primera gran migració de gossos no es produís de la mà de l'ésser humà, sinó que els cans decidissin abandonar el sud-est asiàtic a causa de factors ambientals, com la reculada de les glaceres que va començar fa 19.000 anys i va durar uns quants mil·lennis. “No sabem si la primera migració va ser amb humans o sense. Si va ser sense humans, els gossos devien seguir en qualsevol cas els assentaments humans existents i estendre's com carronyers vivint al voltant de les persones”, especula Savolainen.

L'equip del genetista suec assenyala que els ancestres dels gossos són els llops del sud de la Xina, al sud del riu Iang-Tsé, on avui dia “en queden molt pocs exemplars, si és que en queda algun, i aquests pocs possiblement procedeixen del nord”. L'investigador creu que aquella població de llops, mare dels gossos, es va extingir fa entre 50 i 100 anys. “Gairebé no hi ha informació d'aquests gossos del sud de la Xina”, admet.

Aquest és un dels principals obstacles per definir amb seguretat la data i el lloc d'origen dels gossos domèstics. Els actuals cans han patit tantes barreges els últims segles –els humans els han creuat per obtenir races tan diferents com el santbernat i el caniche– que és molt difícil desxifrar el seu trencaclosques genètic. “Per aconseguir un relat realment detallat necessitaríem mostres antigues, d'aquella època. Nosaltres i altres grups ja hi estem treballant”, avança Savolainen.