Pornografia-ia-ia-ia

Centre Cívic Pere Pruna. Acte de Democràcia i Llibertat, nom de l'artista anteriorment conegut com CDC. En aquest Procés —de refundació—, CDC ja s'ha pelat dues marques. Hauria de decidir-se ja per una de definitiva, sobretot quan al Registre de Partits només deuen quedar lliures Revistes Colsada i Phoskitos.

L'acte d'avui va sobre el benestar, i té l'interès de congregar l'ala socialdemòcrata de la cosa. Socialdemocràcia, descripció. Entre el públic prevalen les dones de color. Bronze. Estem, en fi, al carrer de Ganduxer. Ni l'Il·lustríssim Col·legi de Tertulians podria unir aquest carrer al concepte de socialdemocràcia. Bé, potser m'he passat. Podria. Vaja, comença l'acte.

Hi intervenen un diputat, una senyora que parla de gènere, un senyor de discriminació i un xarnego de precarietat. Els xarnegos, snif, només existíem en la literatura, però en aquestes eleccions ens hem convertit en un bé preuat per a qualsevol llista que valgui la pena. Som un objecte real, per tant, en la literatura i en la política, dues esferes de l'irreal. Pren la paraula Francesc Homs. Al local —una església desacralitzada— sona la seva veu de rector. Creia que tot se sentia tan malament a les esglésies —“Doneu-vos-vos-vos-vos la pau-au-au-au-au”—, perquè la Confe Episcopal no es gastava ni un duro en micros. Ara sé que és perquè no els gastaven en esglésies. Sinopsi: no només som socialdemòcrates, sinó innocents. Moment de glòria: “No explicar que les retallades són un exercici rigorós d’Espanya sobre Catalunya, és un acte d’insolidaritat davant la gent que pateix-eix-eix-eix”.

Les retallades van començar aquí, abans i amb més violència —fins i tot física, legal i penitenciària—. Se'n va fer gala. Érem uns avançats. CDC, que va construir l'Estat del 78, també va construir aquesta altra joia que neix després de la Reforma Exprés, amb la votació com a possessos de lleis com la llei d'estabilitat, àlies les-retallades-són-un-exercici-rigorós-contra-Catalunya-nya-nya-nya. Uns metres més avall d'aquesta exesglésia a Ganduxer, n'hi ha una altra, avui també desproveïda de culte. És el domicili dels Pujol. Segons l'entorn Falciani, una de les cinc fortunes locals més grans a l'estranger. La primera seria d'una casa nobiliària. La segona, d'una casa reial. La cinquena seria socialdemòcrata com una casa, pel que sento en aquesta sala-la-la-la. Sembla que hi ha hagut exercicis rigorosos d'algú sobre algú, des de fa temps.