La Puríssima Concepció

El 8 de desembre l'Església catòlica celebra el misteri de la Puríssima Concepció de Maria, miraculosament concebuda sense pecat per la seva mare, l'estèril i anciana Santa Anna, segons relata el protoevangeli apòcrif de Jaume, text no reconegut com a sagrat per l'Església. Aquest relat amplia i adorna el de l'escarit Evangeli de Lluc, recollint la tradició d'Anna i Joaquim, pares de Maria, en un bellíssim relat d'ingènua simbologia, críptica i poètica. No cal confondre la concepció de Maria per la seva anciana mare, Anna, amb la també miraculosa concepció de Jesús per la seva verge mare, Maria, que va concebre “sense conèixer home”, després de l'aparició d'un àngel que li va anunciar que “l'Esperit Sant vindrà sobre tu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”, segons relata l'Evangeli de Lluc.

Des que l'Església es va oficialitzar amb Constantí, aquests textos religiosos es van convertir en documents oficials. Els ingenus i poètics símbols religiosos tradicionals van anar, des de llavors, inseparablement units als símbols bèl·lics i regis, com a doble expressió del poder, garantint l'adhesió inqüestionable i acrítica dels fidels súbdits. L'antiquíssima tradició va trigar molts segles a aconseguir la categoria de dogma, és a dir, a oficialitzar-se canònicament. Va ser el 8 de desembre del 1854 quan el papa Pius IX va promulgar l'epístola Ineffabilis Deus, en què al paràgraf 18 afirma que ha estat revelat per Déu, i és d'obligatòria convicció per als catòlics, que Maria “va ser preservada de tota taca de culpa original des del primer instant de la seva concepció”.

No obstant això la seva oficialització política i militar va tenir menys traves, va ser més primerenca. El 8 de desembre del 1585 un destacament dels terços espanyols que combatien a Flandes es va veure tancat i en risc imminent de ser irremissiblement aniquilat en un illot del riu Mosa, prop d'Empel. En cavar una trinxera van descobrir una imatge de la Immaculada. Aquella nit un canvi meteorològic va congelar l'aigua del riu i això els va permetre eludir el setge caminant sobre el gel, i contraatacar per sorpresa eliminant els seus enemics.

La Constitució, del 1978, no afirma el laïcisme de l’Estat, com la francesa, però a l’article 16 diu que cap confessió tindrà caràcter estatal

Per a la fe acrítica i inqüestionable d'aquells soldats no va ser un fenomen meteorològic del desembre nòrdic, va ser un miracle. Per això la Immaculada va ser declarada protectora i patrona del batalló i, després, de molts altres. Per exemple, un dels sis batallons de la milícia de gremis que va defensar Barcelona el 1714 era el batalló de la Immaculada Concepció. Carles III va sol·licitar al papa Climent XIII que la Immaculada Concepció de Maria fos proclamada patrona d'Espanya, i així es va fer en la butlla Quantum Ornamenti, el 25 de desembre del 1760. I, completant la militarització patriòtica, una reial ordre del 1892, signada pel general Azcárraga, ministre de la Guerra del govern conservador de Cánovas, declarava “Patrona de l'Arma d'Infanteria Nostra Senyora la Puríssima i Immaculada Concepció”, considerant-ho convenient per mantenir viu el sentiment religiós de l'Arma d'Infanteria. Estava en vigor la Constitució del 1876, que afirmava que la religió catòlica, apostòlica, romana, era la de l'Estat.

L'actual Constitució, del 1978, no afirma el laïcisme de l'Estat, com la francesa, però a l'article 16 diu que cap confessió tindrà caràcter estatal. Amb aquest rotund principi haurien de quedar neutralitzats o derogats tots aquells nomenaments de patronats celestials castrenses i patriòtics, i els representants de les institucions exclosos de la seva presència oficial en actes religiosos. No obstant això, a continuació, la Constitució imposa als poders públics que tinguin en compte les creences de la societat espanyola i mantinguin les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions. Aquest afegitó a l'article 16, agregat per imposició de Fraga després d'una polèmica fortíssima, ens retorna als ancestres. És una altra mostra de les peculiaritats de la Transició. I, així, avui encara seguim veient els polítics, i els militars amb uniforme de gala, en misses, processons, etcètera.

No seria sobrer que, en ocasió d'aquestes dates que uneixen amb un pont festiu la Constitució amb la Immaculada Concepció, els nostres polítics en campanya abordessin el sempitern problema. En ple segle XXI "ja toca" distingir entre el mandat constitucional de cooperació amb l'Església des de la independència aconfessional de les institucions, i les mostres inacceptables de compromís confessional i litúrgic, última seqüela d'aquella tradició ingènua paleocristiana desvirtuada i hipertrofiada després de segles d'oficialització canònica, militar i política.

José María Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.