Veneçuela dóna l’esquena al chavisme

Veneçuela inicia una nova era. El país ha decidit donar l'esquena al chavisme el dia en què feia 17 anys de la primera victòria d’Hugo Chávez. L'oposició veneçolana ha superat totes les adversitats possibles i ha vençut les eleccions parlamentàries. La Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) tindrà el control de l’Assemblea Nacional. L'oposició, citant el segon butlletí oficial del Consell Nacional Electoral, ha informat que ha obtingut 112 diputats, per 51 del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). Queden per adjudicar quatre escons, pendents que es tanqui l'escrutini definitiu en alguns llocs. Aquest resultat –del qual també informa Venevisión– atorgaria a la MUD prou majoria per designar o remoure autoritats, com els magistrats del Suprem, o promulgar lleis orgàniques. No hi ha cap confirmació oficial d'aquest resultat.

El triomf suposa una patacada monumental a la figura i a la gestió del president, Nicolás Maduro, atès que les eleccions s'havien convertit en una mena de plebiscit. La crisi econòmica, la inseguretat o la persecució als dirigents opositors han estat motius suficients perquè la societat hagi dit prou i hagi optat per a un canvi en el mapa polític del país. El mandatari va reconèixer els "resultats adversos" encara que va assegurar, en to desafiador, que havia guanyat "una contrarevolució". La derrota de l'oficialisme comporta també un cop polític per a la revolució bolivariana i el socialisme del segle XXI, que fa tot just dues setmanes sofria un primer revés, després de la victòria de Mauricio Macri contra Daniel Scioli en les presidencials de l'Argentina.

Malgrat que en els últims dies els sondejos auguraven una diferència ajustada, amb una participació del 74,25% els resultats evidencien la bretxa existent entre l'oposició i l'oficialisme, que conserva la presidència i manté el control sobre tots els poders de l’Estat.

La tardança a saber-se els resultats no va poder evitar que, mentre arribava l'anunci oficial del Consell Nacional Electoral, els líders opositors principals celebressin uns resultats que ja consideraven irreversibles. Era el cas de Lilian Tintori, dona del pres polític Leopoldo López, empresonat des de fa gairebé dos anys i condemnat a més de 13, que desbordava felicitat. Una de les primeres mesures que va prometre adoptar l'oposició era aprovar una llei d'amnistia per als presos polítics.

La victòria és també un brindis a la unitat. Per primera vegada, totes les formacions de l’oposició han confluït sota un mateix paraigua, el de la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), una mescla de partits polítics que van des del centreesquerra fins a la dreta més conservadora i que ha aconseguit sobreposar-se a les pors i les traves que, durant anys, li ha imposat l'oficialisme.

El tancament tardà dels col·legis va enfosquir una jornada que havia transcorregut amb tranquil·litat i va provocar les crítiques unànimes de l'oposició. Malgrat que el sistema electoral estava concebut per afavorir el chavisme per diverses mesures que s'han pres durant anys, l'oficialisme va posar tota la maquinària a funcionar entorn de migdia. Maduro va cridar a l’“ofensiva popular” perquè ningú es quedés a casa. El chavisme va intensificar la pressió sobre el seu electorat quan quedaven dues hores per al tancament de les urnes, a les sis de la tarda. Tants els missatges dels líders com els que s'emetien incessantment per televisió deixaven entendre que els col·legis seguirien oberts passada l'hora prevista, una cosa que va confirmar el Consell Nacional Electoral en allargar el tancament almenys una hora. La llei permet que romanguin oberts mentre hi hagi gent per votar. El que va fer el chavisme va ser mobilitzar la gent.

La situació no era nova. Fa tres anys, en les últimes eleccions a les quals es va presentar el difunt líder bolivarià, s'estima que Chávez va aconseguir 800.000 vots en hores de la tarda que van acabar per ser decisives en la victòria final. Una situació similar es va produir mesos després, quan l'opositor Henrique Capriles, que sortia amb un ampli avantatge, va acabar derrotat altre cop, aquesta vegada per Nicolás Maduro. Gràcies a l’anomenada operació Remolc va aconseguir esgarrapar prop de mig milió de vots.

Per primera vegada en 17 anys les enquestes, que auguraven una victòria contundent per a l'oposició, s’han complert. Per tractar d'evitar-ho Maduro va anar intensificant el seu discurs, fins al punt d'arribar a dir que haurien de guanyar “com sigui”. No obstant això, el president es va mostrar especialment conciliador la nit prèvia a les eleccions; va assegurar que les seves declaracions s'havien interpretat malament i va insistir que reconeixeria els resultats, fossin els que fossin. D'alguna manera, posava la pedra sobre la teulada de l'oposició en cas que no aconseguissin una victòria que donaven per segura. I que ha consumat el començament d'una nova època a Veneçuela.