La FIL homenatja Carmen Balcells i José Manuel Lara

Una tarda d'abril del 2013, poc abans del Dia del Llibre, José Manuel Lara Bosch, de 67 anys, va fer una proposta decent a Carmen Balcells, de 83: “Per què no tenim un fill, Carmen?”. La resposta de l'agent literària no va fer més que doblar l'aposta: “Podríem tenir bessons, José Manuel, i a la nena dir-li Harmonia i, al nen, Pròsper”. La negociació més jocosament surrealista de la història editorial de la llengua espanyola va tenir lloc en un despatx de l'edifici barceloní del Grup Planeta durant una entrevista dels dos popes amb el periodista de La Vanguardia Xavi Ayén.

Abans de l'oferta de “fusió”, l'autor d'Aquellos años del boom: García Márquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo (RBA) havia fet una pregunta gens surrealista: “Com veuen les seves empreses d'aquí a cinc anys?”. Ella va tirar de realisme màgic: “Espero que llavors la tecnologia hagi avançat tant que em permeti dirigir-la des del més enllà”. Ell, de pragmatisme clàssic: “Donant més serveis a l'autor, des del màrqueting fins a la informació sobre el seu públic”. José Manuel Lara va morir el gener d'aquest any i, Carmen Balcells, vuit mesos més tard. La tecnologia no ha avançat tant com esperava la superagent literària però el gran editor va saber veure cap on es mou una indústria que passa pels llibres però no es redueix a ells.

La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) va homenatjar aquest diumenge dues de les persones que més van influir que el panorama editorial en espanyol sigui tal com el coneixem avui. Si Balcells, l'agent literària dels escriptors del boom llatinoamericà, va canviar la relació entre les editorials i els autors, Lara Bosch va convertir l'editorial que va heretar del seu pare, Planeta, en un dels grups més importants d'un mercat de 400 milions de parlants. La mort de tots dos va deixar obert un debat sobre el futur de l'edició i els principis amb els quals ha de continuar la indústria.

Durant els seus últims anys de vida Lara Bosch solia dir que el que volia era ser petit editor independent i l'escriptora María Dueñas, gran supervendes de la factoria Planeta, va recordar a Guadalajara que, a més de preocupar-se pels autors “més enllà del seu treball literari”, el que a ell li agradava era això, “fer llibres”. A més, els seus col·legues editors el recorden com un empresari que demanava als seus que no “planetizessin” els segells que s'anaven sumant a la seva firma, alguns dels quals eren mítics –i no sempre “desplanetitzats”– com Destino, Seix Barral, Espasa o Paidós. Hereu de l'imperi creat per un sevillà instal·lat a Barcelona, José Manuel Lara pare, Lara Bosch va mostrar un interès pel mercat llatinoamericà efusivament reconegut a la FIL. “Va tenir sempre vocació americana i va ser el gran gestor de la indústria a l'Amèrica Latina”, va exposar Enrique González, president de la Cambra Colombiana del Llibre.

Sis Nobels

A l'altre costat de la taula negociadora Lara va tenir moltes vegades Carmen Bacells. “Moltes vegades tens raó, però em toques els collons”, va arribar a dir-li Lara pare. L'agent literària va representar sis premis Nobel de Literatura i va posar sota els focus, i a resguard de la prosaica vida laboral i de la cobdícia editorial, molts autors llatinoamericans. “Era una alquimista del boom”, va expressar Raúl Padilla, president de la FIL, en l'homenatge. Dura com el diamant però de llàgrima fàcil segons García Márquez, la indústria editorial la reconeix com l'agent que va revolucionar el mercat amb la defensa dels escriptors. “Ha traspassat la llegenda de ser una agent literària”, va apuntar Marisol Schulz, directora de la FIL.

La seva empresa de representació, Carmen Balcells Agencia Literaria, seguirà al peu del canó. El seu fill, Luis Miguel Palomares, continuarà amb la feina i ja planeja una reinvenció. “L'agència es modernitzarà i s'expandirà a d'altres àrees on no hem treballat, com el cinema”, ha explicat. La saga de Pròsper i Harmonia sembla que té molts volums per escriure. De moment, l'últim premi Planeta d'Espanya el va guanyar Alicia Giménez Bartlett. Dels 601.000 euros del guardó, un pessic correspon a la seva agència, Carmen Balcells. La seva fundadora solia dir, com sempre, entre bromes, que ella no tenia amics, tenia percentatges.