Imatges de Canal 9 dos anys després de l’apagada

Canal 9 ha obert aquest dimecres per primera vegada les portes als mitjans de comunicació dos anys després de la clausura de les instal·lacions. L'estudi central de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), on els treballadors van mantenir la programació fins que la Policia els va desallotjar, a les 12.19 hores del 29 de novembre del 2013, segueix congelat, amb les cadires tal com es van abandonar. A les instal·lacions fantasma encara es mantenen els precintes policials a l'accés a les dependències del control.

Les coses estan exactament igual com es van deixar, mentre els tres liquidadors nomenats pel Consell, que presideix el socialista Ximo Puig, intenten desfer l'embolic de plets, contractes i despeses heretades per poder tancar una societat que va ser portada al límit i que el popular Alberto Fabra va decidir tancar després de fracassar l'expedient de regulació d'ocupació prevista.

Els tres liquidadors de RTVV, Francisco Gómez, Ignacio Baixauli i Agustín Arenas, que van iniciar la seva tasca a mitjan juliol, han comparegut avui a la seu de Canal 9 i han explicat les dificultats que han d'afrontar en unes instal·lacions que tenen unes despeses fixes mensuals d'un milió d'euros en manteniment i compromisos.

Els responsables de la liquidació han descobert, entre altres coses, que el centre de producció i programes de Radiotelevisió Valenciana a Burjassot (Horta Nord), el valor inicial de la qual es va fixar en 32 milions d'euros i l'any passat es va rebaixar en 25 milions, no està inscrit al Registre de la Propietat, una "irregularitat que cal esmenar amb urgència". L'edifici no està inscrit al Registre de la Propietat, sinó només els solars sobre els quals es va aixecar, cosa que cal solucionar.

Segons els liquidadors de RTVV, de l'apagada de la qual es compleixen dos anys aquest cap de setmana, han confessat que es tracta d'un procés "tortuós, ja que quan hi van arribar es van trobar la casa tancada, sense ni un treballador", ja que els últims acomiadaments es van fer el passat 30 de juny i amb prou feines han rebut informació dels seus antecessors.

Durant la compareixença, els tres responsables han explicat que es van trobar amb un "bloqueig informàtic" que els ha impedit tenir accés a la comptabilitat i a la base de dades dels contractes fins fa poc. "L'inventari dels béns no està acabat, i la part acabada no dóna garanties", han explicat els liquidadors; "a més, hi ha diversos centenars de plets tant de treballadors com de productores, amb les quals esperen poder aconseguir acords".

Triskel guanya el plet

No ha estat aquest el cas del plet amb la productora Triskel. L'Audiència Provincial de València ha donat el vistiplau al preu dels documentals que RTVV va comprar en l'etapa de majories absolutes del PP a Triskel el juliol del 2011 per prop de 650.000 euros i ha condemnat l'ens públic a abonar 325.680 euros (preu reduït que va ser pactat el desembre del 2011), més 96.000 euros en interessos.

Aquesta sentència del jutjat mercantil número 2 de València, a la qual ha tingut accés l'agència EFE, té el seu origen en una demanda de la productora Triskel davant l'impagament d'aquesta quantitat. La decisió no va ser recorreguda en el termini legalment establert (entre el 2 i el 22 d'octubre del 2015) per l'Advocacia de la Generalitat, representant legal de la societat en liquidació, segons consta en un decret de la secció novena de l'Audiència Provincial, motiu pel qual és ferm. El jutge adverteix en la seva sentència de la "temeritat" que va suposar no abonar aquests documentals per part de l'extint ens públic, al qual condemna també a abonar els costos processals.

Pel secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, "tancar una empresa d'un dia per l'altre suposa incomplir un munt de contractes, drets i obligacions". No obstant això, aquesta situació no impedirà engegar la nova RTVV, segons el secretari autonòmic de Comunicació.