Rajoy eludeix comprometre tropes espanyoles ara a Síria

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha assistit durant dos dies a la cimera del G-20 a Turquia, també ha defensat —com el Regne Unit i com Rússia, encara que en aquest cas per altres raons— arreglar primer els problemes interns a Síria abans de pensar a proposar a les Corts un desplegament sobre el terreny de tropes espanyoles. “És un tema molt seriós. Les coses cal pensar-les, cal coordinar-se molt bé amb els aliats i quantes menys opinions donem en aquesta matèria, millor”, ha reflexionat Rajoy quan se li ha preguntat què li semblaven les posicions dels partits espanyols sobre una hipotètica intervenció a Síria.

Els atemptats de París i la resposta unilateral de França bombardejant Síria han portat els líders polítics a Espanya, en vigílies de la campanya del 20-D, a situar-se sobre com afrontar ara aquell conflicte.

El socialista Pedro Sánchez, que va signar amb Rajoy un pacte d'Estat antigihadista que ara es podria ampliar a altres forces, ha aclarit aquest dilluns que donaria una resposta de força comuna de tot Europa sota el mandat de la legalitat internacional. També ha apuntat el seu pla de derogar la reforma de la justícia universal per poder lluitar i perseguir el terrorisme des de tots els àmbits i com es feia a Espanya des de l'Audiència Nacional fins que el Govern de Rajoy la va canviar. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja li va contestar assegurant que aquella idea no és bona perquè "un dels elements per mantenir la cooperació internacional en totes les àrees, i també en la lluita contra el terrorisme, és la confiança recíproca".

El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, ha abundat en la idea de donar suport a una intervenció de l'OTAN amb el respatller de l'ONU. Rivera també ha deixat clar que Ciutadans subscriurà "en els propers dies, al més aviat possible" el Pacte d'Estat contra el Gihadisme que ja van signar PP i PSOE. "A diferència de partits nous nosaltres no posarem excuses", ha assenyalat Rivera sobre Podem i la seva negativa a participar d'aquest pacte. El dirigent ha revelat que li ha demanat per telèfon al president del PP i del Govern, Mariano Rajoy, que Ciutadans subscrigui aquell acord i ha explicat que Rajoy ho veu "amb bons ulls".

Podem, per la seva banda, ha proposat crear un Consell de la Pau i set punts per acabar amb la guerra a Síria i, en primer lloc, amb un embargament d'armes. El candidat de Podem, Pablo Iglesias, ha coincidit aquest dilluns amb els dos principals líders sindicals, Ignacio Fernández Toxo (CCOO) i Cándido Méndez (UGT), en la necessitat de superar el pacte antigihadista impulsat per PP i PSOE i al qual es va sumar Ciutadans després dels atemptats de París.

En una compareixença conjunta a la seu de Podem després de mantenir la primera reunió amb tots dos, Iglesias ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, que lideri un consens més ampli sobre terrorisme, amb totes les forces polítiques, els agents socials i representants de la societat civil. “És necessari que el president ens convoqui a tots a la Moncloa”, ha assenyalat el secretari general de la formació emergent. “El pacte antiterrorista és un marc excloent”, ha considerat Toxo per la seva banda. “És el moment de la intel·ligència, el moment dels estadistes”, ha insistit Iglesias, qui rebutja la intervenció i ha defensat la proposta enviada a les altres formacions.

Embargament d'armes

Aquest document —elaborat, entre d'altres, pel general José Julio Rodríguez, exJemad— demana “l'embargament d'armes” com a mesura de lluita contra l'Estat Islàmic, la qual cosa suposaria congelar la venda d'armament per part d'Europa a diversos països d'Orient Pròxim. Podem avala alguns elements del pacte antigihadista, com la millora de la coordinació dels serveis d'intel·ligència, però creu que “posa massa l'accent en el dret penal” i no resol el problema d'arrel.

El candidat d'IU-Unitat Popular a la Moncloa, Alberto Garzón, seria contrari al fet que Espanya participi en una intervenció militar a Síria que no respecti la legalitat internacional. "Nosaltres ens vam manifestar després de l'11-M pel no a la guerra. Llavors vam mostrar, com la majoria del poble espanyol, que estem en contra de les intervencions militars. Cal abandonar l'estratègia de la guerra contra el terror de Bush”, sosté Garzón. ”La solució no passa per bombardejar en funció de l'escalfor anímica, sinó per respectar la legalitat internacional”.

Preguntat per si donaria suport a una intervenció amb l'empara de la llei i amb el consens de la comunitat internacional, ha declinat pronunciar-se. "Això és un futurible, hem d'esperar. Cridem a la calma, no cal fer política des del ventre. Cal fer política des de la serietat, des de la calma". El candidat d'IU advoca per la “via alternativa” que va dur a terme Espanya després de l'11-M, va ser “investigar a fons el que va passar", i que va permetre que el poble espanyol pogués “recompondre's” després dels fets.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, ha reafirmat que Espanya només actuaria arribat el cas sota el mandat de l'ONU i amb l'aval del Congrés, com està previst. Rajoy, no obstant això, ha estat més ambigu. Després d'insistir que la situació a Síria és “molt complexa” ha abundat que “el primer que es necessita és un acord de tota la comunitat internacional que encara no s'ha produït” i ha recalcat que la seva prioritat “per lluitar contra el terrorisme és resoldre el problema de Síria".

El president Rajoy sí que ha aprofitat des de Turquia, després de visitar el dia anterior una base a Adana on estan desplaçats un contingent d'Artilleria de Sevilla, per recordar que Espanya ja té un destacament de 300 soldats per a tasques de formació de les forces armades a l'Iraq i un altre de 150 per a tasques defensives a Turquia dins de l'aliança internacional contra l'Estat Islàmic.