El líder dels bisbes resol les disputes eclesiàstiques per Catalunya

El president dels bisbes espanyols, el cardenal Ricardo Blázquez, ha obert aquest dilluns l'assemblea de tardor de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) amb una apel·lació a la comprensió de l'altre, però ha resolt amb severitat el debat intern sobre la unitat nacional. En presència de diversos prelats catalans independentistes, el líder del catolicisme espanyol ha recordat la doctrina jeràrquica. "Ens preocupa molt la greu situació creada pels qui, al marge i en contra de la llei, pretenen trencar la unitat d'Espanya. Fa diversos decennis els espanyols vam fer la transició a un règim realment democràtic amb satisfacció dels ciutadans i fins i tot amb l'admiració de molts no espanyols. Posar en qüestió, de manera unilateral, aquesta situació constitucional introdueix inseguretat, inquietud, incertesa, risc de caos, divisió de la societat", ha dit el cardenal.

Blázquez ha preguntat immediatament: "Com ha estat possible que unes actituds i uns fets ens hagin portat fins a pretendre canviar el sentit de la nostra història secular? Demanem a Déu que atorgui als governants la llum, la serenitat i la fortalesa necessàries per encertar en aquesta complicada situació".

L'actitud de diversos prelats catalans disgusta gran part de l'episcopat espanyol; entre d'altres, la del bisbe de Solsona, Xavier Novell, que en les recents eleccions autonòmiques va demanar el vot per a la llista independentista Junts pel Sí i va animar les parròquies "a repicar les seves campanes per despertar tothom i anunciar que ha arribat el dia de la llibertat".

Amb un to de comprensió cap a la societat civil, nou en la jerarquia del catolicisme espanyol, el cardenal arquebisbe de Valladolid ha fet gala en tot el discurs d'estar "connectat" amb el papa Francesc i, "particularment", ha dit, "amb l'esperit conciliar que sant Joan XXIII va encoratjar en el Concili Vaticà II".

Ho ha fet recordant el discurs d'obertura pronunciat pel bon papa Roncalli l'11 d'octubre de 1962, ja mític i, no obstant això, poc atès per molts prelats de paraules apocalíptiques: "Sovint, ens arriben veus dels qui no són capaços de veure en la situació actual de la societat humana res més que desgràcies i desastres. Nosaltres creiem que de cap manera es pot estar d'acord amb aquests profetes de calamitats que sempre anuncien el pitjor, com si estiguéssim davant de la fi del món", va dir Joan XXIII. El cardenal Blázquez ha subratllat aquest matí que aquella actitud del pontífex conciliar "no procedia de la ingenuïtat ni de la inconsciència ni del descuit d'anunciar la veritat cristiana, sinó de la llum que emet sobre el curs de la història la misericòrdia de Déu".

Blázquez ha afegit: "El primer deure de l'Església no és distribuir condemnes o anatemes, sinó proclamar la misericòrdia de Déu, cridar a la conversió i conduir tots els homes a la salvació del Senyor. En el nostre temps, l'Església de Crist prefereix utilitzar la medicina de la misericòrdia i no empunyar les armes de la severitat", ha dit citant de nou els papes Joan XXIII i Francesc.

Després d'expressar la seva solidaritat amb l'Església catòlica francesa, i de resar una oració i reclamar un minut de silenci per la tragèdia del divendres passat a París, Blázquez ha desgranat la tasca que tenen per davant els prelats al llarg d'aquesta setmana, entre d'altres, l'aprovació d'un pla pastoral per als propers cinc anys amb el títol d'Església en missió. "Els bisbes volem posar-nos al capdavant d'un moviment de conversió missionera de les nostres esglésies, desitgem revifar la flama evangelitzadora de les nostres comunitats i sortir a la trobada dels que busquen en la foscor la felicitat i la salvació, volem ser esglésies obertes, acollidores, preocupades pel bé dels que no estan amb nosaltres", ha dit qui espera que la seva confessió estigui aquests anys "en estat permanent de missió".