El projecte independentista provoca tensions a l’Església

La proximitat de les eleccions catalanes del 27-S ha destapat les tensions internes que hi ha a l'Església enfront del projecte independentista de Junts pel Sí. El silenci amb el qual la institució havia intentat afrontar la campanya electoral, evitant un posicionament polític públic, va saltar ahir pels aires amb una carta pastoral del cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, que cinc dies abans de la cita amb les urnes va fer una crida a “orar per Espanya i la seva unitat”.

La Conferència Episcopal ha reaccionat a la carta de Cañizares evitant un pronunciament polític i remetent-se a un document eclesiàstic de 2006, quan el bisbe Ricardo Blázquez estava al capdavant de l'organisme. En aquelles Orientaciones morales ante la situación actual de España  se sol·licita “elevar oracions a Déu en favor de la convivència pacífica i més solidaritat entre els pobles d'Espanya (...) salvaguardant els béns comuns i reconeixent els drets propis dels diferents pobles integrats en la unitat històrica i cultural que anomenem Espanya”.

No obstant això, la contundència amb la qual Cañizares va convocar a una vigília d'oració el divendres a la catedral, citant un text de la mateixa Conferència Episcopal de 2002 —“Posar en perill la convivència dels espanyols, negant unilateralment la sobirania d'Espanya, sense valorar les greus conseqüències que aquesta negació podria implicar, no seria prudent”—, va tancar d'un cop de porta l'etapa de comunicats mesurats paraula a paraula.

Així, el dia 7 de setembre, la Conferència Episcopal Tarraconense, en la qual estan representats tots els bisbes catalans, va emetre un comunicat declarant la “legitimitat moral” de totes les opcions polítiques; recordant el seu “amor per la pàtria catalana”, i defensant “la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”. El text, escrit en català, va ser consensuat després que quedés en minoria una proposta més propera a les tesis sobiranistes, encapçalada pel bisbe de Solsona. Aquest, en un full diocesà titulat Sí o no i publicat aquest setembre, ja havia argumentat que “només una alta participació pot aclarir la voluntat real del poble de Catalunya sobre el seu futur polític”. Un argument semblat al de Junts pel Sí, que dota les eleccions autonòmiques d'un caràcter plebiscitari.

També al setembre, una trentena d'intel·lectuals, polítics i sacerdots catòlics van demanar als seus coreligionaris espanyols que comprenguessin l'ambició d'aconseguir “relacions lliures, no condicionades i, per descomptat, més satisfactòries que les ara vigents entre Catalunya i Espanya”. El manifest el van signar, entre d'altres, els sacerdots Josep Maria Ballarín i Manel Pousa; o Josep María Cullell, fundador de CDC i assessor del Vaticà. A un segon pla han passat, ara com ara, veus com la de la monja Teresa Forcades, impulsora de Procés Constituent, que no s'ha integrat en cap llista electoral pel 27-S; o Lucía Caram, dominica a la qual el Vaticà va comminar a una observança més gran de la vida conventual, segons va explicar ella mateixa, després de participar activament en la campanya de CIU per a les eleccions municipals del 24-M.