Rajoy avisa que “no mirarà cap a una altra banda” si s’ignora el TC

Ara és el torn de la Generalitat de Catalunya. Després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la resolució del Parlament que inicia el procés de “desconnexió” amb Espanya, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha obert un compàs d'espera. “Jo no tinc previst prendre a dia d'avui cap mesura”, ha declarat en roda de premsa a La Valletta (Malta), al final de la cimera sobre immigració entre la UE i l'Àfrica. “No veig cap raó que justifiqui que hagi d'engegar procediments excepcionals”, ha insistit.

Això sí, ha emfatitzat que si aquesta suspensió es desobeeix, tal com han anunciat els líders del moviment secessionista, respondrà: “No miraré cap a un altre costat”. El seu compromís és que consultarà amb els grups parlamentaris els nous passos que cal fer, com ho va fer abans de recórrer al Constitucional, ja que té la impressió que el Govern espanyol té el “suport” dels principals partits espanyols.

El president considera “normal” que diversos líders europeus li hagin preguntat en aquesta cimera per la situació de Catalunya, tot i que no ha volgut revelar els seus noms, ja que s'ha tractat de converses privades. Tots ells, segons Rajoy, “tenen absolutament clar” el que està passant i només se sorprenen que responsables polítics que deuen la seva legitimitat a la Constitució i a la llei proclamin que no la compliran. Després d'aquestes converses, ha assegurat que té la “tranquil·litat absoluta” que té el suport dels seus socis europeus.

Malgrat que ha reconegut que el Tribunal Constitucional no ha atès la petició que li va fer el Govern espanyol perquè advertís expressament de la possible suspensió en els seus càrrecs en cas de desobediència els 21 responsables de la Generalitat i el Parlament als quals ha notificat personalment la seva decisió, Rajoy ha tret importància a aquest fet, al·legant que el Constitucional és lliure de decidir el que consideri oportú i que la possible suspensió “està en la llei, si algú desobeeix”, cosa que ningú pot ignorar. “El que m'importa en aquest cas és que el Constitucional ha atès la petició clau, que era suspendre la resolució”, ha dit.

En el seu afany per no llançar llenya al foc, el president ha eludit comentar la inestabilitat política que viu Catalunya després que la investidura de Mas hagi obtingut dos fracassos al Parlament i, encara que ha reconegut que hauria estat millor que ja hi hagués govern, només ha lamentat el “paper protagonista que alguns extremistes estan tenint ”, en al·lusió a la CUP.

Després d'insistir que el problema de Catalunya és responsabilitat de Mas i als seus aliats, ha reconegut que la gestió de la crisi catalana, “el problema més important” que té Espanya, serà un “factor més, amb molts d'altres” a l'hora que els espanyols decideixin qui votaran el proper 20 de desembre, però ha insistit en el compromís de treure aquest tema de la cursa electoral. “No tindrem disputes amb partits que al final pensen igual”.

El Govern espanyol no vol avançar esdeveniments, però prepara tots els escenaris possibles i, aclareix, per exemple, que la suspensió de càrrecs públics, derivada de la reforma de la llei del Constitucional, no és incompatible amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que li permetria prendre el control de competències en mans de la Generalitat. “Són vies diferents amb objectius diferents”.

La possibilitat de tancar l'aixeta del finançament a través del Fons Liquiditat Autonòmica (FLA) o del Fons de Pagament a Proveïdors es tracta amb molta cautela, ja que faria pagar els plats trencats a tota la societat catalana i no només als seus responsables polítics. El Govern espanyol creu que té cert marge perquè, fins ara, la crisi catalana no ha tingut un impacte significatiu en la prima de risc espanyola i les empreses de ràting no tenen intenció de revisar la qualificació del deute espanyol fins després de les eleccions generals. Però el temps s'acaba.