Possibles escenaris per a les “responsabilitats penals”

El Tribunal Constitucional ha advertit 21 càrrecs públics catalans de les “responsabilitats penals” que podria implicar-los incomplir la suspensió de la declaració independentista del Parlament. A quines responsabilitats es refereix? El tribunal no cita cap delicte, però els experts donen per fet que està apuntant, sobretot, a l'article 410 del Codi Penal, que castiga la desobediència greu comesa per autoritats públiques i preveu penes de multa de tres a 12 mesos i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de sis mesos a dos anys.

Aquest advertiment del Constitucional prepara el camí per a una querella de la Fiscalia si no s'acata la suspensió decretada pel tribunal. L'escenari seria molt semblant al que es va generar fa un any, quan la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va querellar contra Artur Mas i dos membres del seu Govern per incomplir la suspensió de la consulta del 9-N. Els tres van declarar com a imputats fa un mes.

Què canvia la reforma del Constitucional? Per esquivar la lentitud de la via penal, el Govern va aprovar la reforma de la llei orgànica del Constitucional, que habilita aquest òrgan per multar o inhabilitar temporalment càrrecs públics catalans si incompleixen la suspensió de la declaració independentista. Però la seva aplicació, per inèdita, genera molts dubtes. Part del debat se centra en si es pot castigar els mateixos càrrecs públics dues vegades pels mateixos fets (un càstig seria el del Constitucional i un altre, el d'una eventual condemna per desobediència). Els juristes discrepen. Formalment, la inhabilitació temporal del Constitucional no és una sanció sinó una mesura cautelar destinada al fet que es compleixi la seva resolució. Però des que es va presentar la reforma, els seus crítics li han retret precisament que maquilli com a mesura cautelar el que consideren una sanció en tota regla. En qualsevol cas, la majoria creu que podrien conviure els dos procediments.

Sedició i rebel·lió. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert la porta a la presentació de querelles per altres delictes. Es refereix sobretot als anomenats delictes contra la forma de Govern, entre ells sedició i rebel·lió. La sedició al·ludeix a l'“alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis (...) o de les resolucions administratives i judicials”. La rebel·lió, a l'“alçament violent i públic” per declarar la independència d'una part del territori nacional.

Manos Limpias ha registrat ja una querella per tots dos delictes contra Mas, Carme Forcadell i tres parlamentaris més, però els experts creuen que cap actuació duta a terme fins ara pel Parlament encaixa en aquests delictes, que impliquen conductes contra l'ordre públic.

A qui li correspondria investigar-los? Si s'admet a tràmit una querella per sedició o rebel·lió, l'Audiència Nacional seria competent, segons ha exposat la Fiscalia. Però els parlamentaris estan aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual cosa si entre els querellats hi ha Mas, Forcadell o qualsevol parlamentari, l'Audiència no podria fer-se'n càrrec. Si hi ha també persones no aforades, per exemple funcionaris, els jutges haurien de dirimir si l'Audiència es fa càrrec d'aquesta part o si el tribunal català assumeix la investigació de tots.