Robadors “es ven” contra la inseguretat

Els 300 metres i escaig del carrer d'en Robador, al Raval, són dels més transitats del centre de Barcelona. Veïns, prostitutes, tafaners, traficants, comerciants i turistes s'entremesclen en la que és una de les zones més polèmiques del barri i on conviuen diverses generacions i cultures. La seguretat és un tema recurrent als programes electorals. Ara, l'associació de l'Illa Robador denúncia una “vaga de braços caiguts encoberta” per part de la Guàrdia Urbana. I acusa l'executiu d'Ada Colau d'haver “abandonat” els veïns.

"Som la claveguera de Barcelona", apunta G., un veí de 30 anys que va adquirir un dels habitatges protegits de la UGT fa vuit anys il·lusionat per la promesa de l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos (PSC), de "netejar la zona". Un compromís que mantindrien els seus successors Jordi Hereu (PSC) i Xavier Trias (CiU).

G. es lamenta de l'actual situació que viu el barri i el seu carrer en concret. "Tenim brutícia, temes de drogues, clans i prostitució durant tot el dia. Aquest no és lloc per criar els nostres fills". Amb ell, una desena de veïns del carrer han iniciat la campanya d'"Es ven", col·locant cartells en les finestres de les seves cases que recullen les queixes.

"Es ven per por", diu el cartell situat davant del número 23 del carrer d'en Robador. Al seu portal, un grup de joves beu cervesa i escolta música en un altaveu. "No podem dormir. Les festes són contínues, així com les baralles entre traficants, borratxos i drogoaddictes", explica Lina, una veïna de 71 anys que ha viscut tota la vida a l'immoble. "Hi ha moltes dones grans com jo que viuen soles i que tenen por de sortir de casa seva", assegura. Des de l'associació, denuncien un increment de les màfies i de la inseguretat i demanen a Colau més presència policial i una solució que posi fi als clans i amb l'okupació de pisos buits per exercir la prostitució.

A les vuit de la tarda, dos septuagenaris regategen el preu dels serveis d'una de les prostitutes. "Cinc euros", etziba l'ancià, "és tot el que et donaré". Des de l'associació de Putes indignades, les prostitutes han fet arribar un comunicat en el qual asseguren que elles no són el problema, sinó part de la solució. "Les treballadores del sexe compartim en gran part les reivindicacions veïnals, perquè també són les nostres", recull l'escrit. "Cal fer propostes realistes per solucionar temes concrets com la neteja, el soroll, el turisme i la seguretat del nostre barri. I per descomptat, també cal trobar formes d'articular la presència de la prostitució que si bé no s'ha incrementat a la zona tampoc s'ha reduït a força de polítiques i campanyes de persecució, intolerància i exaltació".

Manuela, de 65 anys, ha viscut sempre a Robadors. A casa seva hi ha criat els seus fills i ara, els seus néts. "Robadors, és Robadors, no és Sarrià. És clar que és un carrer peculiar, però és el meu barri i jo no tinc cap por de viure-hi. Hi ha gent que es droga, com en altres barris, i si bé és cert que hem notat una disminució de la presència policial, al nostre carrer hi convivim veïns i prostitutes des de fa molts anys", explica Manuela, que afegeix: voler "netejar la zona" és una forma de criminalitzar la pobresa", explica. "Tenim problemes més importants, com el turisme descontrolat i de borratxera que embruta i molesta més que les prostitutes".

Gala Pin, regidora de Ciutat Vella, es va reunir amb l'associació de veïns dilluns. Pin accepta que la situació de Robadors és complicada, però desmenteix que hi hagi menys Guàrdia Urbana. "Molts no van uniformats, però patrullen el carrer", explica. "La solució no requereix només que hi hagi més presència policial, sinó que totes les parts afectades s'asseguin a conversar".