Debat sobre les pensions, ara mateix

Que el sistema espanyol de pensions té un greu problema de supervivència és una cosa que ja ningú posa en dubte. La pretesa reforma de les pensions del Govern espanyol amb prou feines pot considerar-se un cataplasma tebi per guarir un mal profund aplicat, a més, allà on no toca (la despesa), quan és evident que a curt, mitjà i llarg termini el problema és d'ingressos.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef, un organisme depenent d'Hisenda) ha posat en xifres el que ja és un lloc comú entre els experts en Seguretat Social: els ingressos no creixen amb prou ritme per finançar les prestacions. L'autoritat fiscal descarta que entre el 2015 i el 2018 s'arribi a l'objectiu de recaptació fixat. Si per a aquest any estava previst ingressar 109.833 milions, serà un èxit si s'aconsegueix arribar als 100.000; en aquest cas, ja és impossible confiar que el 2016 s'arribi als 117.242 milions previstos, ja que els ingressos estan creixent a un ritme d'una sisena part del previst. L'objectiu d'equilibri pressupostari de la Seguretat Social el 2019 és, segons aquests comptes, una autèntica quimera.

Tindria interès analitzar si l'equip econòmic es va equivocar en els seus càlculs per error, perquè va sobreestimar els efectes de la recuperació o perquè va preferir amagar la crua realitat per penjar-se medalles electorals. Però el que de debò importa és que l'estructura de població (envelliment) i l'evolució previsible de l'ocupació i de les rendes fan inviable a mitjà termini el sistema actual.

És imperatiu posar-se a debatre si les pensions s'han de finançar amb impostos (nous) o amb els pressupostos. L'última i insubstancial reforma és decebedora. Com més aviat s'accepti això i s'iniciï la discussió sobre el nou model, millor.