Aprendre català amb vista sobre Alcalá

“Quan el meu nét em diu iaia, a mi em cau la baba”. Després de molts anys sense asseure's en un pupitre, l'amor d'àvia ha portat la Cristina a tornar a agafar el llapis i completar els exercicis de Veus, la cartilla de català editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'infant, de 20 mesos, viu amb els seus pares a Barcelona i ella vol compartir amb ell fins i tot la llengua. Està jubilada i és una dels 300 matriculats a les Aules de Català que la Generalitat té a Madrid.

La bifurcació entre la Gran Via i el carrer d'Alcalá entra al rànquing dels llocs més castissos de la capital. I allà hi ha el Centre Cultural Blanquerna, on s'imparteixen classes de català des del 2007. Si bé el centre celebra una dècada en aquest emplaçament, les classes van fer una gran peregrinació per tot Madrid des del 1993, quan es van iniciar gràcies a Anna Nin, la seva primera coordinadora. Van començar al carrer Montalbán, van anar després al Illes Filipines, uns salons al convent que servia de seu a la Fundació de Llengües Ibèriques...

A Madrid només tres institucions ofereixen cursos de català, explica Xavier Basora, el nou coordinador del projecte. Les altres dues són al Jesús Maestro –la dependència de l'Escola Oficial d'Idiomes, on s'ensenyen les anomenades llengües minoritàries– i la pionera, el Cercle Català, a la propera plaça Espanya. Blanquerna ofereix cinc nivells (des de l'A2 fins al C2), un club de conversa i classes per a nens entre 5 i 12 anys, en què el mateix Basora és el professor.

L'actor Francesc Galceran és el pare d'en Gerard. El nen, de cinc anys, és un dels alumnes de Basora. El professor fa servir el Club Súper 3 i la literatura infantil en català per captar la seva atenció durant una hora i mitja cada dilluns. “Viure a Madrid i que el teu fill pugui tenir accés a continguts en català és molt difícil, sort de Blanquerna i Internet”, agraeix Galceran. La gran majoria dels alumnes d'aquesta classe són fills de catalans o famílies amb plans de mudar-se a Catalunya i esperen que els seus fills tinguin un primer acostament a la llengua.

“Intentes fer-li atractiu el tema, però el medi és complicat. Tinc la sort de tenir altres amics catalans amb fills de la seva edat i el parlen. Quan sigui l'hora d'escriure ja veurem què passa”, explica l'actor. “La idea de fer una escola catalana a Madrid va fracassar per falta de persones, però és demanar massa que en els dibuixos de Clan TVE s'hi pogués incloure l'àudio en les llengües cooficials o que hi hagués una optativa a les escoles?”, es pregunta. Un repte de l'escola, confessa Basora, és què es pot fer amb aquests alumnes entre els 12 i els 17 anys, quan ja poden entrar a les classes d'adults.

El preu dels cursos oscil·la entre els 45 i els 60 euros, depenent del nivell. A això cal sumar-li els 20 euros dels llibres de text. Les classes són de matí i tarda i hi ha en total tres professors. Lluïsa Serra s'encarrega de les classes matinals i treballa a Blanquerna des de fa vuit anys. “El fonamental és que parlin. Hi ha mitjans per veure TV3 o escoltar la ràdio en línia, però només aquí poden parlar”, insisteix. El Digui Digui en llibre i vídeo també va passar per aquestes aules, però ara els professors prefereixen els reportatges del 30 minuts o episodis de Plats bruts. “Volem que vegin el català en el seu ús més col·loquial”, diu Basora.

Aquest any la matriculació ha pujat un 5% i la taxa d'abandonament no és gaire alta. El perfil dels estudiants és molt variat: als matins s'hi veuen més jubilats, com en Miguel Ángel, alumne a B1, que cada any estiueja a Tossa de Mar i Platja d'Aro i vol aprendre català “per parlar amb els amics que tinc allà”. O com l'Alfonso, originari de Lleida, però que viu a Madrid fa més de 50 anys. Parla català millor que els seus companys d'aula, però mai va aprendre a escriure'l. Ara en el seu primer any com a pensionista ha decidit fer el pas.

L'interès de les tardes canvia. En Pedro, de 35 anys i advocat de l'Administració, té plans de mudar-se a Barcelona i vol tenir a punt el requisit del nivell C de català per si surt un trasllat. "La gent ve amb pressa d'aprendre català quan la motivació són raons laborals. Quant poden trigar? Com sempre és qüestió de voluntat. Encara que també és veritat que amb la caiguda de la convocatòria de les oposicions ha minvat aquest públic", revela Basora. Ara hi ha 80 persones preinscrites per presentar-se a l'examen de suficiència de l'Institut Ramon Llull al novembre.

"M'agrada la cultura daliniana, m'interessa la seva relació amb Walt Disney", confessa en Juan Francisco, de 31 anys. I és que la cultura, tant com l'amor i la feina, són un dels reclams més grans dels estudiants, coincideixen Basora i Serra. "L'interès que abans despertaven les cançons de Joan Manuel Serrat o de Lluís Llach ara el desperten Els Amics dels Arts o Els Pets", explica el coordinador. L'activitat d'escoltar una cançó de Mishima i omplir els espais en blanc ja és tot un clàssic a classe.