Geografia dels sentits

Aquesta setmana s'ha celebrat a Londres una trobada internacional sobre el paper dels sentits a la ciutat. El projecte sorgeix de la idea que l'entorn urbà no és simplement un espai físic sinó, en primera instància, una experiència sensorial. Aquest és el punt de partida d'una reflexió antiga que beu dels treballs de Georg Simmel o Richard Sennett, però que guanya força amb la globalització: les ciutats, que intenten ser atractives per a turistes i inversors, proporcionen als seus habitants un sentit de pertinença en ser nodes de connexió entre la seva vida quotidiana i el món.

Els sentits són els mecanismes a través dels quals percebem en un primer moment la realitat. La vista, l'oïda, l'olfacte i el tacte són els receptors dels estímuls externs que al mateix temps estructuren la informació que rebem. Així, els sentits són sensacions vinculades als òrgans, però abans de res són la via per ordenar i comprendre el món. Els sentits són alhora experiència immediata i extrapolació metafòrica, sensació i significat. Aquesta doble condició els converteix en mediadors privilegiats entre el cos i la ment, entre l'objecte i la idea, entre el jo i el món.

Però els sentits no viatgen sols, sinó que s'insereixen en una experiència prèvia i en uns determinats referents culturals. També depenen de la nostra pròpia memòria del lloc i de la manera com ens movem per l'espai. No és el mateix caminar per una ciutat mitjana europea que circular amb cotxe per les embussades avingudes d'una megalòpoli asiàtica o llatinoamericana. La proporció de la ciutat, la seva talla humana, és clau per a la nostra percepció del món.

L'urbanisme s'insereix doncs en una sèrie de variables individuals i col·lectives que condicionen la nostra relació amb la ciutat. Però encara que l'arquitectura no sigui l'únic determinant, sí que pot contribuir a millorar l'experiència sensorial del lloc. Dos valors són clau per a un bon disseny urbà: la versatilitat, que permet que els ciutadans s'apropiïn lliurement dels espais, i l'obertura i la porositat, que tendeixen ponts i fomenten la percepció material que aquell espai s'insereix en un conjunt més ampli. D'aquí el potencial democratizador de l'arquitectura. Posar en valor els sentits en la reflexió sobre la ciutat és avui pertinent per almenys tres grans raons.

La primera és la relativa despersonalització de les ciutats contemporànies. Els paisatges urbans s'han homogeneïtzat, fruit de la competència entre les urbs i d'un sistema econòmic que afavoreix la clonació dels espais. El creixement urbà també ha separat les ciutats del seu entorn natural més immediat, de manera que el menjar, tan important per a la nostra experiència sensorial, és cada vegada més una simple peça d'un engranatge de producció industrial nefasta per a la qualitat de vida i la salut humanes. Cadenes de roba i de menjar idèntiques es repeteixen sense parar.

El creixement urbà també ha separat les ciutats del seu entorn natural més immediat

Tampoc és casualitat que aquesta reflexió es lideri des de Londres, una ciutat cada vegada més inhòspita el centre de la qual està despersonalitzat en mans de les finances globals. Per aquest motiu cada vegada són més les veus que apel·len a una ciutat d'escala més humana, en la qual caminar s'ha convertit en un autèntic acte de resistència que torna a posar l'ésser humà a l'epicentre de la vida urbana.

Recuperar els sentits és en segon lloc una reacció a la tecnificació extrema de l'experiència urbana. La tecnologia ha transformat la relació que establim amb el temps i l'espai i, amb tots els seus avantatges, ha limitat el contacte sensorial amb el nostre entorn. Avui, la nostra vida està intervinguda pels dispositius mòbils, que obren horitzons però també aixequen murs amb la nostra realitat més immediata. En la mesura en què la tecnologia és un producte humà, del que es tractaria aquí és de posar límits a aquests nous mediadors tècnics i recuperar la nostra relació més instintiva amb l'entorn.

Els sentits són per naturalesa espontanis i imprevisibles. Recuperar la dimensió sensorial de la vida urbana és en tercer lloc reconèixer que la ciutat és, com els sentits, imperfecta i difícilment controlable. Quan ens obsessionem a capturar l'esperit urbà en un únic adjectiu (la ciutat intel·ligent, la ciutat justa), estem oblidant que la ciutat és en realitat un espai obert i en essència inacabat.

Judit Carrera és politòloga