Les ‘filles’ de la Xirgu fan seu el Palau Robert

Quan l'actriu Margarida Xirgu va fundar el 1910 la seva pròpia companyia va passar a convertir-se en empresària. Abans ja havia trencat motlles com a primera actriu del Teatre Íntim d’Adrià Gual. Des de llavors Xirgu, no només pels papers tràgics, va simbolitzar el nou rol protagonista que va aconseguir la dona en l'escena teatral des de principi del segle XX.

Després d'ella, dècada a dècada, un reguitzell de dones han agafat les regnes de muntatges, companyies, sales de teatre i sèries de televisió. A totes, des de la reina del Paral·lel Elena Jordi, a Assumpció Balaguer, passant per Monserrat Carulla, Rosa Maria Sardà, Vicky Peña i Núria Espert, se'ls ret tribut en una exposició al Palau Robert. La mostra, Actrius catalanes del segle XX, està organitzada per la Generalitat i l’Institut del Teatre i va ser inaugurada ahir pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell.

L'exposició s'aproxima a les grans dames del teatre català a través de fotografies, crítiques, cartells, fragments de pel·lícules i reflexions sobre la professió realitzades per les mateixes protagonistes. “És la sensació que serveixo per a alguna cosa, que a través d'aquesta entelèquia que és el teatre o una pel·lícula estic retornant imatges de l'ésser humà”, opina, per exemple, Vicky Peña.

“Les dones representen millor que els homes el segle XX, en el sentit de renovació i modernitat”, van explicar els comissaris de la mostra, Joaquim Noguero i Joan Casas. Tots dos van afegir que després de superar la condició de maniquí o atractiu de cartell, les intèrprets van passar de ser estrelles a productores, de directores a empresàries, i van ocupar tots els papers possibles en el sector.

En total apareixen en l'exposició entre 150 i 200 actrius, com Mary Santpere, Matilde Almendros, Anna Lizaran i Rosa Novell, en un recorregut que s'inicia al vestíbul del Palau Robert. L'espai s'ha transformat per a l'ocasió en un camerino ideat per Laura Clos amb cinc tocadors envoltats de textos, roba i objectes. Aquests no són de ningú en concret perquè simbolitzen el calidoscopi de la professió: “No hi ha una forma millor que una altra de ser actriu, més enllà de la passió per l'ofici”, desgrana com a lema l'exposició.

En aquest sentit, els comissaris s’han servit d’E.R., text sobre la vocació teatral escrit per Josep Maria Benet i Jornet, que el realitzador Ventura Pons va portar a la gran pantalla amb la pel·lícula Actrius (1997). El film es projecta mentre en una sala contigua es recullen desenes d'opinions d'actrius. “El teatre em col·loca, acabo amb ganes de ballar, de moure'm...”, afirma Assumpció Balaguer. “Malgrat les tecnologies, veure gent de carn i ossos en directe continua seduint, i ho farà pels segles dels segles”, expressa Lloll Bertran. “Per mi, l'actor és la persona que pot ser el que no és a la vida, però no en forma de teràpia, sinó de joc”, afegeix Anna Lizaran.

La mostra, que podrà visitar-se fins al 27 de març, resumeix en deu imatges el segle XX femení teatral. En una d'aquestes apareixen actrius fent punt per solidaritzar-se durant la Guerra Civil amb la causa republicana. “No hem resumit l'exposició de manera històrica perquè encara no tenim una enciclopèdia del teatre català. Hi ha una investigació que cal fer i nosaltres llancem pinzellades”, va narrar Noguero.

En paral·lel, Actrius del segle XX també recull els personatges més icònics que han interpretat les actrius catalanes. Des de la tensió sexual existent en les grans protagonistes d’Àngel Guimerà, fins al crit de les dones de Federico García Lorca, passant per la ironia que traspuen les Doña Inés encarnades per Lloll Bertran o Mary Santpere dins del Don Juan Tenorio, de José Zorrilla. Un mosaic en què “el teatre català no seria el mateix sense un segle XX protagonitzat per dones amb veu de dona”, conclou l'exposició.