Dalí, en onze fotografies inèdites
La fundació de Figueres les incorpora al seu fons de gairebé 13.000 instantànies del pintor
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha adquirit onze negatius inèdits del periodista i fotògraf holandès Jan Adam Stevens (1911-1965) i ha ampliat així el fons fotogràfic del geni empordanès, que ascendeix a 12.873 imatges. Les fotografies, que són el resultat d'una visita de Stevens a Portlligat (Alt Empordà) l'any 1961, –segons ha explicat la fundació, encara que ha de ser, almenys, d'un any abans (vegeu complement)–, s'han comprat directament al seu fill i hereu Frank Stevens van Hemert, una compra que es va tancar la setmana passada, després de sis mesos de negociacions. En el seu únic viatge a Cadaqués, el periodista va immortalitzar el geni en el seu taller, però sobretot davant de la badia.
Una imatge impossible
Durant dècades, Salvador Dalí i la seva dona Gala repetien el mateix ritual: després de passar l'hivern als Estats Units, tornaven a la primavera al seu món de Portlligat; el lloc on, sens dubte, el genial artista trobava la pau per pintar les obres. En l'estudi situat al primer pis de la casa de la cala recòndita i solitària, un lloc auster i íntim, envoltat de naturalesa i de mar que es colava per la finestra, i orientat al nord per obtenir la llum més bona, el va fotografiar l'holandès Jan Adam Stevens. Però la imatge no és del 1961, com han assegurat des de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, sinó, almenys, d'un any abans, del 1960.
El pintor sembla descansar durant el procés de creació d'una de les seves obres, Retrat de Juan de Pareja, l'ajudant de Velázquez, que va quedar immortalitzada sense alguns dels elements que va tenir quan Dalí la va donar per acabada, com la porta del fons treta de Les Menines, per la qual treu el cap l'aposentador José Nieto. El pintor mira a la càmera de forma relaxada assegut davant de l'obra inconclusa i amb el pinzell a la mà, abans d'acabar-la a l'estiu del 1960, ja que es va exposar per primera vegada, segons el catàleg crític de la mateixa fundació, a partir del 4 de desembre d'aquell mateix any, a la Carstairs Gallery de Nova York (on Dalí ja havia exposat, almenys, el 1950, 1952, 1954 i 1958) i que va estar oberta fins al gener del 1961. En aquesta mostra també van poder veure's altres obres, com Gala nua d'esquena, Cel hiparxiològic o Naixement d'una divinitat. En la imatge apareix el pintor envoltat de fotografies de molts dels elements que el van inspirar: gairebé tots de l'Antiguitat, com Les Parques, que va esculpir Fídies per al Partenó de l'Acròpolis; Les tres Gràcies, esquematitzades en una imatge, o el cap d'Hermes amb el nen Dionís, una escultura de Praxíteles, que es troba al santuari d'Olímpia, i que ha perviscut com un dels cànons de l'Antiguitat.
A més, a l'extrem dret, pot veure's una de les llances del Descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, un quadre enorme (de 4,10 per 3,10 metres) pintat entre el 1958 i el 1959, encarregat per l'americà A. Reynolds Morse, i que es conserva a The Salvador Dalí Museum de Sant Petersburg, Florida.
Els negatius amb els quals la fundació ha enriquit el seu fons formaven part de la col·lecció particular del periodista, que, juntament amb d’altres de caràcter personal, es conservaven en dues caixes a la casa familiar del fotògraf a Haarlem (Països Baixos). Jan Adam Stevens, que a final dels anys quaranta va fundar l'agència de premsa NFP (Nationaal Foto Persbureau) a Amsterdam, una de les més importants d'Holanda, va treballar com a fotoperiodista en campanyes militars a Indonèsia i també per la Casa Reial holandesa i, després de la Segona Guerra Mundial, entre el 1946 i el 1947, va acabar allistant-se a la Marina holandesa com a professional en qualitat d'oficial de comunicació. Això li va permetre immortalitzar amb la seva càmera l’illa de Java i Bali.
La Fundació Dalí gestionarà els drets d'aquestes imatges del geni surrealista, com fa també amb les fotografies fetes al pintor per Oriol Maspons, Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Els fons del Centre d’Estudis Dalinians tenen en l'actualitat gairebé 13.000 imatges que comprenen totes les èpoques de la vida de Salvador Dalí, amb instantànies de fotògrafs destacats com Man Ray, Brassaï, Cecil Beaton, Eric Schaal, George Platt Lynes, Horst P. Horst i Philippe Halsman, entre d’altres.
De les adquisicions de la fundació destaquen dos fons de gran riquesa gràfica i documental que integren i complementen l'arxiu fotogràfic. D'una banda, el fons Meli (Melitó Casals) i el fons Eric Schaal. El primer, fotògraf local, amic i col·laborador de l'artista empordanès en la dècada dels cinquanta, està format per una àmplia col·lecció d'imatges d'època i un gran nombre de negatius i contactes sobre la creació del Teatre-Museu Dalí. El fons Eric Schaal, adquirit el 2005, documenta una fructífera relació professional entre els dos artistes, del 1937 al 1942.
El conjunt de fotografies de Stevens, totes, inèdites, complementa la col·lecció d'instantànies dels anys seixanta, època de plena gestació del futur Teatre-Museu Dalí, i coincideix també amb l'homenatge que la seva ciutat natal li va fer el 12 d'agost del 1961, a la plaça de toros. El 1958, el periodista i la seva família van ser dels primers turistes holandesos que van estiuejar a Catalunya, concretament a Sitges. En una de les estades de vacances en aquesta localitat de la comarca del Garraf, es va desplaçar fins a Cadaqués i allà, per mitjà d'un amic comú, el periodista Miguel Utrillo, va aconseguir entrar a la casa de Portlligat de l'artista, on el va retratar al taller, però sobretot a l'exterior, amb vista a la badia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.