Lleons a les cantonades

Las taules d'estovalles blanques i canelobres daurats sempre fan pensar en Agatha Christie. Quina sorpresa deu amagar aquell centres de magranes i flors vermelles? Dimecres passat a la nit em van convidar a un banquet a l'hotel Majestic, una iniciativa del periodista Víctor Fernández que rememorava el sopar ofert a Federico García Lorca vuitanta anys enrere, en aquell mateix lloc. A l'hora convinguda una trentena de reporters érem al menjador del primer pis, on ens esperaven els nostres amfitrions i Laura García Lorca, neboda del poeta, que era la convidada especial. Ella va recordar que el seu oncle va dir que era “un català aficionat”.

Quan Lorca va arribar a Barcelona, el 9 de setembre del 1935, venia amb l'actriu Margarida Xirgu que l'endemà estrenava La Dama Boba en versió lorquiana, al teatre Barcelona. Vuit dies més tard tots dos repetien, aquesta vegada amb el drama Yerma. Durant la representació, enmig d'un silenci sepulcral, es va sentir caure un duro a terra, cosa que va provocar les queixes dels espectadors. Després es va saber que el propietari de la moneda era el pintor Pere Pruna, a qui li va caure en treure un mocador de la butxaca per esbandir-se les llàgrimes. Ell mateix va aclarir a la revista Mirador que no es va atrevir a recollir-lo.

Per celebrar el primer aniversari de la Revolució d'Astúries, el 6 d'octubre, Lorca va donar una conferència-recital organitzada per l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Es van esgotar les entrades i van haver de posar altaveus al carrer. L'endemà va escriure als seus pares: “Quan vaig llegir el Romance de la Guardia Civil es va posar dempeus tot el teatre cridant 'Visca el poeta del poble!'”. Tres dies més tard, ell i la Xirgu van fer un recital a l'Institut d'Acció Social Universitària de Catalunya. I poc després, una primera lectura pública de Doña Rosita la Soltera al teatre Stadium. El poeta es va presentar al recital amb el mico blau de la companyia La Barraca, i un farcellet amb la seva roba del dia a dia per poder-se canviar després. Al cap de poc temps marxava amb Margarida Xirgu de gira per Catalunya, Castelló i València.

Al menjador del Majestic ja han fet acte de presència les safates amb entrants, el xerès i una de les begudes preferides de Lorca, barreja d'aigua, suc de llima i llimona, sucre de canya i menta. Ell va estar de setembre a desembre allotjat aquí. Rere una vitrina de cristall es mostren algunes peces relacionades amb la seva estada, com un exemplar del Romancero Gitano dedicat a Jaume Palau i Fabre, o els cartells de La Dama Boba i Doña Rosita la Soltera. L'acte té un ritme lent, lorquià diu un dels meus companys.

Quan va tornar a la ciutat, Lorca va presentar al teatre Principal la tragèdia Bodas de Sangre. En aquell mesos es va convertir en client habitual de les adrogueries flamenques del barri xino com Juanito el Dorado, el Cadis, La Taurina o El Cangrejo Flamenco. Al migdia freqüentava la terrassa de el Maison Dorée de la plaça Catalunya, i solia menjar al Canari de la Garriga. Segons ens explica la seva neboda, Laura García Lorca, al seu oncle li agradava menjar, sobretot els dolços, les merenges de maduixa, la fruita molt madura i el cafè “il·luminat” amb una gota de rom. El periodista Jordi Nopca llegeix un text inèdit de Palau i Fabre en el qual defineix Lorca com “un home vulgar, ni alt ni baix, però més baix que alt. Vulgaritat que, naturalment, desapareixia en l'instant en què prenia la proa de la conversa. Podia veure, i fins i tot fer veure als altres, lleons a les cantonades”. A tot això, el xef Nando Jubany ens presenta el seu menú agafat d'antigues cartes dels anys trenta, amb plats com la poularda rôtie amb tòfona o la llagosta al Termidor. De les begudes se n'ocupa Quim Vila, factòtum de La Viniteca, que opta per un blanc Drouhin Chablis, un Priorat negre i un cava rosat.

A Barcelona es va estrenar Doña Rosita la Soltera al teatre Principal, i Lorca va participar en un homenatge a Isaac Albéniz al cementiri de Montjuïc. El 22 de desembre van fer una funció especial de Doña Rosita per a les floristes de la Rambla, que enviaven diàriament un ram de flors a Margarida Xirgu. En aquell dates també es va produir el retrobament entre Lorca i Salvador Dalí, que li va presentar Gala. El banquet d'homenatge al Majestic va tenir lloc el 23 de desembre, hi van assistir un centenar de comensals al preu de 17,50 pessetes el cobert.

Com en les novel·les d'intriga, la sorpresa arriba al final. Un armanyac Laubade del 1935, veremat la mateixa tardor que Lorca va passar a Barcelona. El cambrer passa comensal per comensal amb l'ampolla per complir amb el nou ritu de fotografiar el que es menja amb el mòbil, i després deixem que els seus vapors inspirin les nostres respectives cròniques.