Les víctimes del terrorisme parlen per primera vegada davant l’ONU

Diverses víctimes del terrorisme han parlat aquest dimecres per primera vegada en una sessió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, però molt poques persones van poder escoltar-les, perquè el debat es va fer a porta tancada a petició de membres de l'organisme. Espanya, que va impulsar la reunió dins de la presidència rotatòria que ocupa com a membre no permanent, va reclamar la construcció d'un discurs global que desarmi la propaganda terrorista i va reclamar un estatut que garanteixi i homogeneïtzi la protecció a les seves víctimes a tot el món.

Jana Gallardo tenia 18 anys quan l'11 de març del 2004 va perdre el seu nòvio en els atemptats de Madrid i va quedar ferida. Ha estat una de les tres víctimes espanyoles que han participat ONU en aquesta cita històrica a l’ONU. El dia anterior responia amb timidesa a la pregunta de si, fins ara, considerava que s'havia deixat de banda les persones que sofrien atacs terroristes, si la sorprenia. “Més que sorprendre'm, és una cosa que va poc a poc”, va dir. “Hem donat veu als terroristes i ara ens toca a nosaltres”, va afegir al costat del museu de l'11-S de Nova York, que commemora un altre atac sagnant que havia commocionat el món tres anys abans.

Al seu costat, Tomás Fraga, que va patir els atemptats d'Egipte el 2005 quan tenia 28 anys i treballava al país per a una companyia elèctrica, també considerava que, més enllà del grup terrorista que a un o un altre el pugui atacar, el terrorisme en si s'ha convertit en “un problema global”.

Però Espanya no sempre ha sentit el mateix to internacional. El ministre d'Afers Exteriors, Juan Manuel García Margallo, va ser dur després del debat: “Durant molts anys Espanya ha lluitat sola”, va lamentar, en al·lusió als països en què els terroristes d’ETA eren considerats activistes per la llibertat, però “no eren soldats en una guerra, ni herois, quan més van matar va ser en democràcia”, va dir. “Durant molt temps ens hem sentit molt sols”, va afegir després de la sessió, impulsada amb el suport de l'ambaixadora dels EUA davant l’ONU, Samantha Power.

El Govern espanyol veu primordial dur a terme ara la batalla de la comunicació contra el terrorisme i considera que el relat de les víctimes, explicat per aquestes, és la millor estratègia contra el relat pretesament heroic enviat des d'organitzacions com l’EI. “Hem de donar accés a les víctimes als mitjans”, va insistir Margallo.

I és que els governs veuen amb estupor com el terrorisme gihadista ha desenvolupat una capacitat per atreure joves criats en països europeus a través d'un relat fet a mesura i difós a través de les xarxes socials. “Per primera vegada en la història del terrorisme modern, l’EI està explotant les víctimes dels seus crims no només per socialitzar el terror, sinó per convertir-lo a través d’Internet i les xarxes socials en un fenomen sociocultural i un espectacle que busca captar seguidors”, explica Interior.

“Mentre els terroristes pretenen ser presentats com a activistes d'una causa pretesament noble, els mitjans dels quals queden d’aquesta manera legitimats, les víctimes sempre tendeixen a ser despersonalitzades amb un nombre o unes circumstàncies. O dit d'una altra manera, el terrorista necessita cosificar la víctima, desposseir-la de la seva dignitat i de la seva condició humana innata”, va dir en aquesta línia Fernández Díaz en el discurs amb què va arrencar el debat del Consell de Seguretat.

Pari Ibrahim, activista yazidita originària del Kurdistan iraquià, va demanar més ajuda especialment per a les dones víctimes de violacions i tortures i va dir que n’hi ha 3.000 capturades per l’EI.

Més enllà de paraules, no va haver-hi compromisos importants. Pel que fa a la iniciativa espanyola que les víctimes del terrorisme tinguin un estatut propi que garanteixi els seus drets en tots els països, Margallo va assegurar que “els membres són conscients que és important” i que “hi ha una voluntat de fer-ho”, però no va concretar el suport explícit de cap país ni va parlar de calendaris. A més dels cinc membres permanents (Xina, França, Rússia, Regne Unit i EUA), els membres no permanents amb Espanya són el 2015 i el 2016 Angola, Xile, Jordània, Lituània, Malàisia, Nova Zelanda, Nigèria i Veneçuela. Espanya també vol una cort especial complementària a la de l'Haia per tractar amb el terrorisme.

En la trobada Fernández Díaz va treure pit pel sistema espanyol de protecció a les víctimes, el qual, va dir, “és una referència” a les Nacions Unides i el va oferir com a model que es pot seguir per al futur estatut que reclama Espanya. María del Mar Blanco, germana de l'edil assassinat Miguel Ángel Blanco i presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), també va defensar el marc espanyol i va considerar que aquest dimecres a Nova York s'havia marcat un abans i un després en la consideració d’aquest col·lectiu. “Les víctimes sempre hem estat innocents i els terroristes els botxins, ja ningú pot creure que es pot deixar de banda les víctimes”, va recalcar, i va assegurar: "Sempre hem estat lluny de la revenja".