Qui tem Ferrer i Guàrdia?

La primera vegada que vaig tenir notícies de l'anarquisme espanyol va ser a través d'una novel·la de Pío Baroja, La dama errante. En aquest llibre (i en un altre posterior també de Baroja i amb pròleg de Ramón del Valle Inclán) vaig prendre contacte amb Mateo Morral, l'anarquista badaloní que el 1906 va atemptar contra la comitiva nupcial del rei Alfons XIII. Vaig llegir més coses sobre Morral. Sobretot perquè m'interessava el personatge. Metàfora perfecta de les tràgiques contradiccions que va propiciar l'industrialismo a principis del segle XX. Però jo no parlaré ara de Morral. M'interessa un personatge emblemàtic que va tenir una relació intel·lectual amb l'anarquista. Em refereixo a Francesc Ferrer i Guàrdia, el gran pedagog català al qual al principi es va acusar d'estar relacionat amb l'atemptat contra Alfons XIII.

A partir d'aquest fil històric, em va quedar per sempre gravada la figura del fundador de l'Escola Moderna. Una idea avançadíssima d'ensenyament laic i racional per al seu temps. Tan avançada que moltes escoles europees la van traslladar a les seves aules. Fins i tot el fotògraf i company d'insurreccions surrealistes Man Ray va fer el possible perquè aquesta pedagogia fos exportada als Estats Units.

El record de Ferrer i Guàrdia se'm va anar difuminant fins que un dia, fa uns cinc anys, en una plaça de Brussel·les em vaig trobar amb una estàtua seva. Vaig intentar trobar a la meva memòria alguna cosa semblant a Barcelona i em va ser impossible. Sé que al cementiri de Montjuïc hi ha un monòlit dedicat a la seva figura, erigit el 1990 per l'Ajuntament. Durant el judici sumaríssim al qual va ser sotmès Ferrer i Guàrdia durant aquells llunyans dies d'octubre de 1909, en moltes ciutats europees es van convocar multitudinàries manifestacions de repudi a aquell fals judici. Entre elles Praga, a les quals se sap que va assistir Franz Kafka.

Aquests dies hem vist reportatges sobre el judici i posterior afusellament de Lluís Companys. Bons reportatges, sobretot el dedicat a TV3 als últims dies del president de la Generalitat l'octubre de 1940, on es rescata una figura gairebé ignorada en tota aquesta trista història: la del defensor de Companys, el militar revoltat Ramon de Colubí, que es mereix ell sol un reportatge. (Colubí es va donar de baixa de l'exèrcit franquista uns anys després i va marxar a Veneçuela, on es va llicenciar en Enginyeria i es va convertir en un dels grans especialistes mundials en fusos horaris).

Enmig d'aquests reportatges, necessaris des del punt de vista de la pedagogia històrica a qualsevol país normal, es veia la figura de Mas acompanyat per multituds de coreligionaris sortint de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb motiu de la seva imputació en el simulacre de plebiscit convocat el 9 de novembre de 2014. L'interrogatari a Mas, els reportatges i sèries dedicades a l'afusellament de Companys, a TV3, es va veure subratllat de manera sospitosament poc innocent per la coincidència de dates, coincidència que va possibilitar imprudentment el mateix TSJC i que el moviment independentista va saber aprofitar amb farta eficàcia en benefici del seu líder.

La veritat és que la setmana passada ens vam empatxar de Mas

La veritat és que la setmana passada ens vam empatxar de Mas. Al president el vèiem al matí envoltat de multituds ploroses. Ara mateix em faig un embolic i no recordo si havia acudit a la matinada a un ofrena floral davant la tomba de Companys i després a declarar, o a l'inrevés. Però crec que també el vaig veure el mateix dia o l'anterior assistir a un homenatge poètic musical a Companys. Encara sort que algú, aquests mateixos dies, va fer la tasca moral de recordar-nos a Twitter que un 13 d'octubre de 1909 van afusellar Francesc Ferrer i Guàrdia.

Se'l va acusar de ser l'inspirador de la Setmana Tràgica. El va sentenciar a mort un tribunal militar a Barcelona, com a Companys, després d'un judici fulminant i arbitrari. Amb proves inventades i el suport logístic de l'Església, la burgesia, la Lliga Catalana i importants diaris de l'època.

Lluís Companys va ser assassinat la matinada del 15 d'octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia de la presó del castell de Montjuïc. Francesc Ferrer i Guàrdia ho va ser trenta-un anys abans. També una freda matinada d'octubre, i al fossar de Santa Amàlia de la mateixa presó de Montjuïc. Però a TV3 ningú va aprofitar la coincidència. No la de Mas i Companys, que sí. Sinó la de Companys i Ferrer i Guàrdia.

J. Ernesto Ayala-Dip és crític literari