Una (mala) còpia del mercat de Santa Caterina a Las Vegas

A qualsevol lloc del món civilitzat causaria estupor topar-se amb una còpia ridícula d'un edifici emblemàtic. No obstant això, a Las Vegas –aquests quatre carrers envoltats pel desert de Nevada– el plagi és la norma. La ciutat és un territori sense llei on es pot fumar en qualsevol interior públic i beure al carrer fins arribar al coma etílic sense que els passejants perdin el somriure. Tot s'hi val mentre els diners es moguin, ja sigui a les ruletes o a les botigues, enmig d'un urbanisme còmic i dramàtic a parts iguals.

Així, al costat de la Torre Eiffel de l'hotel París, situada no gaire lluny de l'Estàtua de la Llibertat (o del pont de Brooklyn) de l'hotel New York, i a la mateixa vorera que el pont de Rialto i el Gran Canal amb góndoles incloses de l'hotel The Venetian (perquè us en feu una idea: hi ha també Egipte i l'edat mitjana), enmig de tot aquest micromón d'atraccions turístiques hi vaig trobar un edifici espanyol.

S'admeten apostes. Quin edifici espanyol traslladaríeu a aquest aparador de les destinacions turístiques del món? Replicaríeu l'Alhambra? Recorreríeu al romànic? Us decantaríeu per una plaça de toros per fer-ho encara més tòpic? O per la Giralda, com van fer a Kansas City?

Si escollíssiu qualsevol d'aquests, no l'hauríeu encertat. L'arquitectura espanyola que ha aterrat a Las Vegas és un mercat a tocar de l'Strip (l'equivalent a la ciutat nord-americana al passeig de Gràcia o a la Castellana). El promotor, Larry Siegel, de Juno Property, el va definir en el seu moment com una construcció inspirada en el Gran Basar d'Istanbul, el mercat londinenc de Portobello i fins i tot el no tan llunyà Pike Place Market de Seattle. Cap referència, però, al mercat de Santa Caterina de Barcelona del qual, descaradament, s'han copiat les cobertes (que no són ceràmiques en aquest cas, sinó de fibra de vidre, per estar a to amb la il·luminació nocturna) i la sinuositat dels sostres.

Construït entre el carrer Flamingo i Las Vegas Boulevard, el Bally’s Market es va inaugurar ara fa un any. Encara que per allà ja hi han passat 22 milions de persones a peu (a més de 44 milions de cotxes), el gran centre comercial no sembla més que un mercat de carrer. Pot ser que sigui la revenja de l'arquitectura. Encara que aquí es venen la resplendent bijuteria de Swarovski i a Barcelona formatges i fruites, aquest projecte –que ambicionava exportar el model de suma de petits comerços al món quan es va presentar– s'assembla més a una suma de parades de carrer que no pas al mercat com a cor d'un barri que és Santa Caterina, de Miralles i Tagliabue. Així, quan li van preguntar pel plagi, Benedetta Tagliabue –que es va sorprendre davant les imatges perquè mai havia estat a Las Vegas– va contestar amb una rialla i un però. No s'hi han fixat bé: “La nostra coberta no té elements verds”.