Les ‘tres estrelles Michelin’ del patrimoni industrial

Romànica, gòtica, modernista, però també industrial. Catalunya és una comunitat rica en patrimoni —màquines, edificis, utillatges, sistemes energètics, de transport, habitatges del propietari i d'obrers, espais socials, arxius, etcètera— que parlen de les formes i processos vinculats amb la producció industrial; uns elements que no sempre han estat prou valorats, i que han acabat, moltes vegades, eliminats després de perdre la funció per la qual van ser creats en origen.

Per sort, la mentalitat pel que fa a aquest patrimoni més recent ha canviat en les últimes dècades i moltes d'aquestes velles fàbriques i elements troben una segona oportunitat com a contenidors de noves activitats, la majoria de les vegades com a centres culturals. A Catalunya l'lnventari de Patrimoni Industrial dut a terme des de 1996 reconeix uns 3.000 béns industrials. Després de quatre anys de feines coordinades pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) en els quals han participat la majoria d'entitats i professionals del sector, se n'han seleccionat 150 d'imprescindibles perquè es converteixin en la punta de llança per divulgar i conscienciar aquest patrimoni.

En aquest mapa del patrimoni industrial consultable des d'ahir per Internet hi ha de tot: 23 elements preindustrials com molins, forges, pous de gel, salines i rajoleries. 84 elements industrials com cimenteres, colònies tèxtils, sucreries i farineres, cellers, caves, cerveseres com l'antiga fàbrica de Damm, que ha acollit la presentació a Barcelona, indústries del suro, tabac, químiques i metal·lúrgiques, mines, estacions i fars com el de la Banya, l'únic de ferro i transportable d'Espanya que va ser construït al Delta de l'Ebre i va estar actiu entre 1864 i 1978 i que el 2003 es va portar al port de Tarragona. També xemeneies industrials, com la de Sant Adrià, que és un dels últims elements que s'hi han incorporat. A més de 43 elements de servei i obra pública com dipòsits d'aigua i gas, mercats, patrimoni ferroviari i marítim i observatoris. Segons Jaume Perarnau, director del mNANTEC els elements escollits es reparteixen per 39 de les 42 comarques catalanes i s'ha tingut en compte per incloure'ls “l'autenticitat dels diferents elements, ser un referent i singular, el seu valor paisatgista, i fins i tot estètic”. Cadascun dels elements apareix vinculat amb la seva història, fotografies, com arribar, curiositats o si està protegit i en quin grau.

Precisament avui el govern català ha impulsat la creació de la marca Patrimoni Cultural de Catalunya, que vol convertir-se en el segell de referència d'aquests espais patrimonials que tenen una importància cultural excepcional en el llegat de Catalunya. La finalitat última d'aquesta mesura és augmentar el coneixement dels ciutadans sobre la història i el seu patrimoni.