L’1% més ric té tant patrimoni com tota la resta del món

El 2015 serà recordat com el primer any de la sèrie històrica en el qual la riquesa de l'1% de la població mundial va arribar a la meitat del valor del total d'actius. En altres paraules: l'1% més ric de la població mundial, aquells que tenen un patrimoni valorat en 760.000 dòlars (667.000 euros o més), tenen tants diners líquids o invertits com el 99% restant de la població mundial. Aquesta immensa bretxa entre privilegiats i la resta de la humanitat, en comptes de suturar-se, ha seguit ampliant-se des de l'inici de l'última gran recessió, el 2008. L'estadística de Credit Suisse, una de les més fiables, només deixa una lectura possible: els rics sortiran de la crisi sent més rics, tant en termes absoluts com relatius, i els pobres, relativament més pobres.

A La gran brecha, qué hacer con las sociedades desiguales (Taurus, 2015), un dels últims llibres de Joseph E. Stiglitz, el Nobel d'Economia utilitzava una poderosa imatge d'Oxfam per il·lustrar la dimensió del problema de la desigualtat al món: un autobús que transporti 85 dels multimilionaris mundials conté tanta riquesa com la meitat més pobra de la població global.

Avui, a aquesta impactant imatge, plenament vigent, s'hi afegeixen d'altres que fan palesa la creixent inequitat entre els privilegiats i la resta del món: un de cada cent habitants del món té tant com els 99 restants; el 0,7% de la població mundial acapara el 45,2% de la riquesa total i el 10% més benestant té el 88% dels actius totals, segons la nova edició de l'estudi anual de riquesa publicat dimarts pel banc suís Credit Suisse, elaborat amb les dades de patrimoni de 4.800 milions d'adults de més de 200 països.

Qué ha causat aquest nou augment de la bretxa? L'entitat financera apunta a la millora dels mercats financers: la riquesa dels més privilegiats és més sensible a pujades del preu d'accions d'empreses i altres actius financers que la de la resta de la població. En l'últim any, els índexs de referència dels mercats dels principals índexs borsaris europeus i nord-americans, l'Eurostoxx 50 i l'S&P 500, han avançat més d'un 10% en l'últim any.

Una altra dada avala la tesi de l'augment de la desigualtat: encara que el nombre de "molt rics" (aquells que tenen un patrimoni igual o superior als 50 milions de dòlars) s'ha reduït en prop de 800 persones des de mitjan 2014 per la fortalesa de la moneda nord-americana respecte a la resta de grans divises, el nombre d'ultrarics (aquells que tenen 500 milions o més) ha repuntat “lleugerament”, segons Credit Suisse, fins a arribar a gairebé 124.000 persones. Ni tan sols l'ajust per tipus de canvi és capaç de contrarestar el seu augment. Per països, gairebé la meitat dels molt acabalats resideixen als EUA (59.000 persones), 10.000 viuen a la Xina i 5.400 tenen residència al Regne Unit.

A la vista de les dades, no és d'estranyar la satisfacció que mostrava aquest dimarts el màxim responsable de Gestió de Patrimonis de Credit Suisse per a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica, Michael O'Sullivan: el seu negoci no ha deixat de créixer des de l'esclat de la pitjor crisi des de la II Guerra Mundial. “La nostra és una indústria en ple creixement, la riquesa seguirà la seva trajectòria a l'alça”. Les seves previsions no poden ser més eloqüents. El nombre de persones amb un patrimoni superior al milió de dòlars creixerà un 46% en els cinc propers anys, fins als 49 milions d'individus.

Tota la riquesa mundial en el seu conjunt, en canvi, creixerà fins al 2020 a un robust però inferior 39%. A Espanya, el nombre de ciutadans amb un patrimoni superior al milió de dòlars (una mica menys de 900.000 euros) era a mitjans d'aquest any de 360.000 persones, un 21% menys que en la mateixa data del 2014. Espanya és el novè país que perd més milionaris en l'últim exercici. Igual que a la resta de l'eurozona, l'evolució es veu distorsionada per la feblesa de l'euro davant de la moneda nord-americana.