Cinc claus per entendre la causa judicial del 9-N

Tres membres del Govern català (el president, Artur Mas, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega) passaran entre avui i dijous pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya per declarar sobre l'organització de la consulta sobre la independencia el 9 de novembre passat. Aquestes són les claus del cas.

Quin és l'origen? El Tribunal Constitucional va vetar el referèndum programat pel Govern català sobre la independència. L'Executiu d'Artur Mas va reaccionar i va decidir tirar endavant una consulta alternativa (el "procés participatiu") que, igualment, va rebre a última hora el veto del Constitucional. Tot i això, el president va treure les urnes al carrer el passat 9 de novembre del 2014.

Qui va engegar la causa? La Fiscalia va obrir diligències abans que es fes la consulta del 9-N. Uns dies després, va presentar formalment la querella contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per quatre delictes. Els fiscals catalans no veien prou base per acusar Mas, però la Fiscalia General de l'Estat va imposar finalment el seu criteri i va presentar la querella.

Quins delictes se'ls imputa? La querella de la Fiscalia parla obertament de quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Alguns d'aquests delictes (com la malversació de fons públics) comporten fins i tot penes de presó, però el tret comú és que tots impliquen, en cas de condemna, la inhabilitació per exercir càrrecs públics.

Què s'ha investigat? Un cop que la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre la querella el passat desembre del 2014, el jutge instructor va començar a practicar diligències a petició de la Fiscalia. Fins ara s'han citat alguns testimonis (com directors de centres que van cedir els locals per al dia de les votacions) i s'ha analitzat documentació sobre l'organització (confecció de papers, manteniment del web) del 9-N.

I després de les declaracions, què? La Fiscalia havia demanat citar a declarar Mas, Ortega i Rigau quan va interposar la querella. El TSJC, en canvi, no va decidir-ho fins nou mesos després, dos dies més tard de les eleccions del 27-S. Un cop acabi la declaració de Mas (dijous), s'hauran de practicar diligències encara pendents. Per exemple, la declaració com a testimoni de la directora d'un institut de l'Hospitalet de Llobregat, que va denunciar pressions per cedir el centre. Després, el jutge instructor, Joan Manel Abril, haurà de decidir si arxiva la causa (com previsiblement demanaran les defenses) o si continua endavant i obre judici oral.