El Clínic serà el centre de referència per a reconstruccions de clítoris

La Generalitat ha fet un pas endavant en la lluita contra l'ablació i, abans que s'acabi l'any, inclourà a la cartera de serveis del Departament de Salut les intervencions de reconstrucció de clítoris a dones mutilades residents a Catalunya. Fins ara, aquest tipus d'operacions només les duia a terme la clínica privada Dexeus, que es feia càrrec de totes les despeses. L'hospital de referència per a aquestes intervencions a la sanitat pública serà a partir d'ara el Clínic de Barcelona. Segons l'últim Mapa de la Mutilació Genital Femenina del 2012 de la Universitat Autònoma de Barcelona i Wassu Gàmbia Kafo, a Catalunya hi ha 18.000 dones mutilades, el 39,5% més que el 2008, i més de 6.000 nenes en risc de ser sotmeses a aquesta pràctiques.

Els experts consultats coincideixen que la reconstrucció del clítoris suposa “una oportunitat” per a les dones mutilades i un avenç en la lluita contra aquesta pràctica, encara que adverteixen que el perfil susceptible de sotmetre's a aquestes intervencions és molt específic i poc nombrós. La sotsdirectora general de promoció de la salut, Carme Cabezas, reconeix que no esperen un nombre gaire alt de peticions. “No sabem molt bé quina és la quantitat però espontàniament, pel que ens diuen des d'atenció primària, no té gaire demanda”, apunta.

Les dones residents a Catalunya que hagin patit una MGF hauran de dirigir-se al seu centre d'atenció primària (CAP). Els ambulatoris que disposin d'una unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), atendran directament les dones que han patit l'MGF perquè siguin derivades a l'hospital Clínic de Barcelona. Si el CAP no té una unitat ASSIR, se la derivarà al centre mèdic més proper que tingui aquest servei. “Al Clínic hi havia una confluència de treball conjunt entre els serveis de ginecologia i cirurgia plàstica que feien més senzill articular el dispositiu per fer aquestes intervencions”, assenyala Cabezas.

Fins ara, l'únic hospital on es duien a terme aquest tipus d'intervencions era a l'Institut Dexeus de Barcelona, que assumia tots els costos, d'uns 1.500 euros per intervenció. El doctor Pere Barri, pioner en aquesta operació a Espanya ha intervingut 70 dones i té diverses pacients en llista d'espera.

Salut ha desplegat també sessions de formació per a metges, infermers i llevadores en alguns CAP amb la pediatra Imma Sau, experta en MGF. “Expliquem què és l'MGF, els tipus, quins efectes produeix a curt i llarg termini i com abordar aquest tema”, explica. Ja s'han fet sis sessions i fins a cap d'any n'estan previstes tres més. Els CAP triats es van seleccionar “en funció de la incidència de la població de risc”.

Cabezas ha revelat a més que s'està preparant una actualització del Protocol d'Actuació per prevenir l'MGF de què disposa la Generalitat, un document l'aplicació del qual ha estat controvertida. L'antropòloga Adriana Kaplan, directora de la Fundació Wassu-UAB, ja va alertar en una ocasió que aquest protocol s'havia “pervertit” perquè en lloc de començar per la prevenció, els professionals activaven el nivell IV, que implica la intervenció dels Mossos.

“Els professionals no estan formats i és probable el risc que, quan es trobin amb un cas d'una nena que és a punt d'anar de viatge al seu país d'origen, per exemple, agafin el protocol i activin el nivell urgent, on intervenen els Mossos. I la missió de la policia no és fer una valoració del risc, sinó oficiar el cas”, apunta la investigadora Aina Mangas, que prepara una tesi doctoral sobre el protocol. “Seria bo preguntar-se si això és una necessitat nostra o d'aquestes dones. Remoure aquest tema sense tenir les eines per tractar-lo a fons pot ser contraproduent. Em preocupa com es desplegarà aquest procés perquè no és una simple derivació a cirurgia, cal fer-hi un abordatge complet”, agrega.

Kaplan assegura que s'està deixant de costat la prevenció.“S'està amagant la feina veritable, les bones pràctiques que fan ajuntaments com Badalona o Santa Coloma de formar als sanitaris d'atenció primària i les col·laboracions de fundacions com La Caixa o l'Agència Catalana de Cooperació que han ajudat a tractar el tema de forma transnacional”, conclou. Mangas afegeix que “el gran repte" és que l'Administració posi els mitjans per capacitar els professionals de la salut.