Foment reclama a 3.000 joves que retornin les ajudes al lloguer

El Ministeri de Foment ha reclamat aquest estiu a uns 3.000 joves de Catalunya la devolució de les ajudes corresponents a la Renda Bàsica d'Emancipació (RBE) rebudes en anys anteriors amb uns interessos del 5%. Aquests beneficiaris, que segons la Generalitat suposen fins al 8% dels que van obtenir la prestació mensual de 210 euros, van sobrepassar el límit de 22.000 euros d'ingressos a l'any permesos per percebre la subvenció.

Malgrat que la RBE, instaurada per l'exministra d'Habitatge Carme Chacón, va ser suprimida pel Govern del PP el 2013, aquesta seguia abonant-se als qui ja la percebien i hi seguien tenint dret. No obstant això, el seu disseny ha estat polèmic des del primer dia. L'estiu de 2010, després de la campanya de la renda de 2009, el Ministeri d'Habitatge va avisar per missatge de mòbil més de 8.000 joves que havien de retornar l'ajuda al lloguer que els havia estat atorgada per sobrepassar el límit de 22.000 euros anuals que dóna dret a percebre-la.

Aquesta situació ha tornat a repetir-se aquest any. Segons va informar ahir RAC1, uns 3.000 joves van rebre entre juny i setembre una carta de la Generalitat en la qual l'Administració els reclamava la devolució de tots els diners que havien rebut més un interès que ronda el 5%. Això vol dir que cada jove afectat ha d'abonar una mitjana d'entre 2.000 i 2.500 euros. L'Executiu català, no obstant això, va assenyalar que era un mer mediador. “Ho hem hagut de fer seguint les instruccions del Ministeri de Foment”, va ressaltar el secretari d'Habitatge, Carles Sala.

La Generalitat, ja en l'època del tripartit, ha estat molt crítica amb el sistema que s'empra per atorgar la RBE. Aquesta s'atorga d'acord amb els ingressos previstos per la nòmina. Posteriorment, l'Administració comprova a través de les declaracions de la renda que els beneficiaris no superin el llindar dels 22.000 euros i, en cas que això passi, els beneficiaris han de retornar totes les ajudes amb un interès. Molts joves, segons fonts de l'Administració, han depassat aquesta quantitat perquè han fet hores extres, una bonificació imprevista de la seva feina i fins i tot per haver percebut una indemnització després d'haver perdut el seu lloc de treball.

Sala va abundar que les ajudes estan “mal dissenyades” en no estar basades en els ingressos de l'any en curs i en ser lineals, és a dir, en tots els casos de 210 euros —encara que algunes són inferiors perquè van ser rebaixades per l'Executiu central—. El Ministeri de Foment no va voler confirmar la quantitat d'afectats, però fonts del departament que dirigeix Ana Pastor van assegurar que cada comunitat és “competent a concedir i revocar” les ajudes al lloguer i va recordar que l'Administració autonòmica ha de “comprovar amb regularitat” que els beneficiaris compleixin “amb els requisits”. En cas contrari, aquestes han de reclamar el reintegrament de l'ajuda.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, que encapçala Santi Vila, va rebre ahir una altra gerra d'aigua freda del Govern central. El Ministeri d'Habitatge i Administracions Públiques va comunicar a la Generalitat en una carta que preveu recórrer davant el Tribunal Constitucional la llei derivada de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, que inclou el lloguer social obligatori, la dació en pagament i el reallotjament immediat.

Nou mesos de termini

L'Executiu central al·lega que la llei atempta contra el concepte de propietat que fixen la Constitució i el Codi Civil. Fonts de la Generalitat van assegurar que de moment s'ha convocat la comissió bilateral, per la qual cosa l'Executiu de Mariano Rajoy té temps fins al maig per recórrer-la. Els impulsors de la norma, entre ells la PAH, van ressaltar que consideren que aquesta és constitucional.

El mateix planeja fer el Govern central amb l'impost als pisos buits d'entitats financeres. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va assegurar en un comunicat que la Generalitat mantindrà en vigor totes dues lleis i combatrà “l'amenaça que ha formulat el Govern del PP, que deixa aquestes lleis penjant d'un fil”.