Els EUA signen l’acord de lliure comerç amb el Pacífic

Després de cinc anys de negociacions, els Estats Units i el Japó han signat aquest dilluns l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP, per les seves sigles en anglès) amb 10 nacions més. El pacte de lliure comerç uneix el 40% de l'economia mundial i pot convertir-se en el principal acord regional de la història.

El TPP, impulsat pel president Barack Obama com “el marc comercial del segle XXI”, va haver de superar enfrontaments d'última hora entre els EUA i Austràlia per les noves regulacions de la indústria farmacèutica. El seu objectiu consisteix en la reducció d'aranzels comercials i l'establiment de noves normes comunes entre les 12 economies implicades, liderades pels EUA i el Japó.

"Quan el 95% dels nostres potencials consumidors viuen fora de les nostres fronteres, no podem deixar que països com la Xina dictin les regles de l'economia mundial", ha afirmat Obama en un comunicat aquest dilluns. "Nosaltres hauríem d'escriure aquestes normes, obrir nous mercats per als productes nord-americans i establir nous estàndards per protegir els treballadors i el medi ambient".

L'ambaixador nord-americà davant l'Organització Mundial del Comerç, Michael Froman, ha defensat aquest dilluns a Atlanta que el TPP respon als reptes del segle XXI. “El pacte promourà el creixement, protegirà llocs de treball, reforçarà la innovació, reduirà la pobresa i promourà la transparència”, ha dit Froman. Amb ell, el representant australià Hamish McCormick ha definit l'acord com el primer pacte “ambiciós i renovador”, amb capacitat per condicionar qualsevol negociació futura.

El pacte inclou la creació d'estàndards comercials, d'inversió, intercanvi d'informació i de propietat intel·lectual. La resta de països que negocien l'acord són Austràlia, Brunei, el Canadà, Xile, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, el Perú, Singapur i el Vietnam. Les negociacions entre tots aquests països, que tenien com a data límit el passat 2 d'octubre, es van veure obstaculitzades en els últims dies pel desacord sobre els productes farmacèutics.

El TPP, impulsat per Obama al començament del seu primer mandat juntament amb quatre països més, pot afermar el seu llegat econòmic en la presidència. Els EUA aconsegueix amb l'acord del Pacífic un nou marc que serveix de contrapès a l'economia xinesa a la regió. Malgrat que Pequín no estava involucrat en les negociacions, sí que es veurà afectat per les conseqüències del pacte.

Froman ha rebutjat referir-se aquest dilluns a les conseqüències del TPP per a l'economia xinesa. “El nostre missatge és que tots els països estem molt contents d'haver aconseguit un acord que defineix les regles per a la regió de cara al futur”, ha afirmat el representant nord-americà. “Estem disposats a compartir els resultats i afavorir la integració d'altres països”.

Les negociacions entre els 12 països s'han fet en secret i han estat envoltades de protestes allà on s'han celebrat les converses. Els detractors del pacte denuncien que les noves regles comercials poden posar en perill els llocs de treball d'empleats de la indústria automobilística a Mèxic, per exemple, o els productors de llet de Canadà, que ara hauran de competir amb altres economies.

Conseqüències per a Mèxic i Xile

El representant mexicà a les negociacions va assegurar que el seu país es va incorporar a les converses una vegada que els EUA i el Japó havien tancat la seva part de l'acord sobre els aranzels a la indústria automobilística. Mèxic es va declarar “satisfet” amb el resultat i va assegurar que els resultats permetran al país “seguir afermant els seus resultats gràcies a l'èxit d'aquesta indústria”.

Les nacions unides pel TPP han acordat noves regles per a sectors que van des de la indústria farmacèutica fins a l'automobilística. El pacte també preveu l'establiment de nous aranzels comercials, l'obertura de mercats a l'exportació, la unificació de regles per tractar la propietat intel·lectual sobre les dades que tenen les grans corporacions i els terminis d'exclusivitat en el cas de fabricació de medicaments.

Aquest últim apartat va marcar les negociacions del cap de setmana, quan ja s'havia superat la data límit per segellar el pacte. Els EUA volien imposar un límit de 12 anys d'exclusivitat al mercat dels medicaments abans de permetre que altres companyies facin servir les mateixes fórmules, per equiparar les regles del TPP a la legislació nord-americana. No obstant això, països com Austràlia defensaven un període màxim d'exclusivitat d'entre cinc i vuit anys, per por que un retard en la innovació augmenti els costos i impedeixi la creació de medicaments genèrics.

Les economies del Perú i Xile seran algunes de les principals afectades pels nous terminis d'exclusivitat en la indústria farmacèutica. Segons declaracions de l'equip nord-americà a Reuters, els EUA s'han compromès a un termini inferior als 12 anys que exigia, sense especificar quant. El representant xilè, per la seva banda, ha declarat a Atlanta que està “satisfet” amb el termini, que considera “equilibrat”.

El nou acord de lliure mercat per a la regió encara haurà de ser ratificat pel Congrés dels Estats Units, immers en una situació de conseqüències impredictibles després de la dimissió del líder de la majoria i portaveu de la Cambra, el republicà John Boehner. El país està a més en plena campanya electoral per a les presidencials del 2016 i el TPP pot convertir-se en una nova causa de fricció entre els candidats.