Colau salva el primer intent de reprovació de l’oposició

El govern municipal d'Ada Colau va salvar ahir pels pèls el primer intent de reprovació de la seva gestió en els primers 100 dies de mandat. CiU i Ciutadans van votar a favor de la proposició del PP que demanava “expressar contrarietat per l'actuació del govern municipal”. Van sumar 18 regidors. Un menys que els 19 de Barcelona en Comú, ERC i la CUP. El PSC se'n va abstenir. Un resultat que mostra dos blocs clars: la dreta i Ciutadans; i el Govern i els seus possibles socis. El d'ahir va ser el primer ple ordinari després dels de juliol: el de cartipàs i els extraordinaris que va forçar l'oposició. Com llavors, Colau va escoltar ahir constants retrets de falta de diàleg.

Va ser un ple més tranquil del que s'esperava sent el primer del mandat; en part perquè no hi va haver grans temes en la part decisòria. I qüestions com l'aprovació definitiva, per silenci administratiu, del planejament que permetrà l'obertura d'una macrobotiga de la cadena H&M, ja es coneixia. Ni tan sols va haver-hi tensió en el cara a cara entre l'alcaldessa i l'exalcalde Xavier Trias a propòsit de com evitar espectacles com la guerra de banderes del dia de la Mercè. Trias va exigir a Colau que exerceixi autoritat i l'alcaldessa li va respondre que cadascú ja és prou gran per saber com s'ha de comportar.

Molt més carregades de contingut i tensió política van ser les comissions de plenari de la setmana passada, on sí que es van aprovar inicialment qüestions importants com destinar 96 milions del superàvit a polítiques socials i millores urbanístiques. O replantejar-se el nom de 12 carrers de referències borbòniques.

Aturada a les empreses

De fet, ahir la primera ofensiva contra la política de Colau i el seu equip es va produir en la proposició de CiU instant el nomenament urgent del Consell d'Administració de BSM, la gran empresa municipal que gestiona els aparcaments, el Zoo, el Tibidabo o els cementiris. El consell encara no s'ha convocat després de les eleccions, encara que es va convocar just quan CiU va alertar que la reunió que es va arribar a convocar es va suspendre.

 El regidor de CiU Joaquim Forn va acusar Colau de sembrar la “incertesa” i de ser incapaç de “buscar consensos”, una actitud que desemboca en “paràlisi”, va afirmar. També de “paràlisi” va parlar la socialista Montserrat Ballarín: “En 100 dies no han estat capaços ni d'engegar consells d'administració. Sembla que no sàpiguen el que tenen entre mans”. “Té una minoria que no pot utilitzar com si tingués majoria absoluta”, va etzibar Javier Mulleras a Colau.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va defensar “la capacitat gestora del Govern en les empreses municipals” i que “l'oposició ha de tenir funcions de control i fiscalització, però no en els instruments executius. Als constants recordatoris que Barcelona en Comú governa en minoria amb només 11 regidors, el número dos de Colau va respondre: “El Govern és minoritari, però ha guanyat les eleccions i altres les han perdut”.

Va arribar l'intent de reprovació promogut pel PP i el president del grup, Alberto Fernández Díaz, es va despatxar acusant Colau i Barcelona en Comú de repartir 50.000 fullets explicant l'obra de govern “i no fer balanç aquí [al saló de plens]”. El popular va acusar Colau de “paralitzar-ho tot”, i va citar la moratòria de llicències turístiques o Can Vies. Des de CiU, Forn va alertar l'alcaldessa de la “pèrdua d'oportunitats” que la seva gestió ocasiona. En la mateixa línia, la presidenta del grup de Ciutadans, Carina Mejías, va afirmar que “no mesuren les conseqüències gravíssimes” de les seves decisions.

Colau va trobar aliats a ERC –Jordi Coronas va emprar el seu temps a criticar el PP–, i la CUP, amb el regidor Josep Garganté que va assegurar que està “avorrit del cinisme de PP i CiU”. També va ser vital l'abstenció del PSC: la regidora Carmen Andrés va afirmar que els socialistes estan “decebuts”. “Però donem marge”, va resoldre.