Un nou Tribunal de Garanties?

La proposta del Grup Popular per modificar la vigent Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (TC) mostra de nou que el procés sobiranista català recorda alguns episodis de la història política d'Espanya. Com és sabut, l'únic precedent de l'actual TC és el Tribunal de Garanties Constitucionals, establert durant la Segona República, que va tenir una existència efímera i una actuació clarament desafortunada. Els nostres constituents van tenir present aquesta institució pionera a Europa, però van procurar no repetir molts dels seus errors, deguts al clima de confusió conceptual en el qual va néixer i, sobretot, al context social i polític en el qual va funcionar. Afortunadament, l'actual Tribunal es va concebre amb les idees més clares i ha exercit amb encert les seves funcions en un context molt diferent del dels anys trenta.

No obstant això, des de fa ja algun temps el TC ha entrat en una clara deterioració institucional, que en alguns aspectes evoca el del seu antecessor. Els episodis relacionats amb Catalunya van acabar de desprestigiar el Tribunal de Garanties, i la seva repetició podria enterrar el Tribunal Constitucional. Cal recordar que la primera sentència del Tribunal republicà, de 8 de juny de 1934, que declarava la nul·litat de la Llei de Contractes de Cultiu aprovada pel Parlament de Catalunya, va produir una forta crispació política, en un clima ja enrarit per una insurrecció social a tot Espanya. Salvant les distàncies, la sentència del TC sobre l'Estatut del 2006 va suscitar un gran rebuig a Catalunya, fins al punt que s'ha considerat un dels factors desencadenants de l'actual procés secessionista.

El polític català Amadeo Hurtado, que va actuar com a advocat de la Generalitat en defensa de la llei catalana, va escriure al seu dietari (Abans del sis d'octubre, 2008) que el Tribunal de Garanties s'havia convertit en “una institució exòtica que ningú s'ha pres de debò”, percepció que possiblement es va repetir en la lamentable tramitació de la sentència del TC del 2010 sobre la reforma de l'Estatut. Cal recordar que la sentència del 1934 no va ser acatada pel Parlament català, que va decidir aprovar una nova llei exactament igual que l'anul·lada pel Tribunal. Seguint amb els paral·lelismes, també les decisions de la Generalitat des del 2012 han suposat un clar desafiament a l'ordre constitucional: mitjançant l'aprovació de normes i declaracions parlamentàries que han estat anul·lades pel TC, o mitjançant actuacions com la del 9-N, que eren un desacatament de les seves resolucions.

La proposició de llei faculta el Tribunal per acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats o empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment

La reforma ad hoc que ara es proposa amb urgència vol fer front a futurs incompliments, cosa que segurament succeirà ja que així es dedueix del Full de ruta unitari del procés sobiranista català, signat pels que integren la candidatura de Junts pel Sí. La proposició de llei faculta el Tribunal per acordar, entre altres mesures, la suspensió en les seves funcions de les autoritats o empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment, durant el temps que calgui per assegurar l'observança dels pronunciaments del Tribunal, que podrà a més requerir la col·laboració del Govern de la Nació a fi que adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions.

Si prospera la reforma, el Constitucional corre el risc de seguir els passos del Tribunal de Garanties, en el qual es va residenciar la causa penal contra el president i els consellers del Govern de la Generalitat després dels fets del 6 d'octubre de 1934, durant els quals Companys va proclamar “l'Estat català dins de la República espanyola”. El Tribunal republicà va admetre la querella contra els membres del Govern català basant-se precisament en la Llei orgànica que el regulava. Però això el va situar en el centre de la batalla política, i va qüestionar la seva mateixa naturalesa, com ha assenyalat Alejandro Nieto en el seu magnífic estudi sobre aquells esdeveniments (La rebelión militar de la Generalidad Catalana contra la República, 2014). Certament, la reforma que imposarà en solitari el PP no pretén convertir el TC en un jutge penal, però li atribueix unes facultats que són impròpies d'aquest òrgan, i l'involucraran perillosament en els conflictes polítics. A la vista del rumb que pot prendre el procés, el TC podria acabar com el Tribunal de Garanties Constitucionals.

Enric Fossas Espadaler és catedràtic de Dret Constitucional (UAB)