Una novel·la sobre la cara oculta de la banca andorrana guanya el Bertrana

Policies que visiten el CNI a Madrid, una batalla entre serveis d'intel·ligència i el tràfic d'informació confidencial per part d'un banquer andorrà assassinat són els ingredients de La bíblia andorrana, l'obra d'Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) amb la qual va obtenir ahir el 48è Prudenci Bertrana de novel·la (dotat amb 30.000 euros). El llibre té similituds evidents amb episodis reals entre Catalunya i Espanya. Villaró va encapçalar un cartell brillant dels Premis Literaris de Girona, que convoca la Fundació Prudenci Bertrana, amb, entre d'altres, el menorquí Ponç Pons com a guanyador del Miquel de Palol de poesia.

Villaró, que ja ha rebut també els premis Carlemany (per Blau de Prússia, el 2006) o el Josep Pla (Els ambaixadors, 2014), parteix ara de l'assassinat d'un banquer corrupte que investiga un policia andorrà “que no deixa de ser un àlter ego meu”, confessa Villaró. En aquest context, Andorra es converteix en camp de batalla entre serveis d'intel·ligència que compren, venen, inventen o roben dades sensibles.

L'escriptor admet similituds amb el cas Pujol, entre d'altres, però assegura que la novel·la “no ha anat a remolc dels fets: quan tenia la novel·la gairebé acabada va esclatar aquell cas i al juny la possibilitat que el rei d'Espanya substituís com a copríncep l'arquebisbe d'Urgell, que és una trama que apareix en la novel·la; em va provocar certa inquietud”, explica el guanyador d'un guardó que aquesta edició ha arribat al rècord d'originals presentats: 74.

Ponç Pons (Menorca, 1956), filòleg i catedràtic de literatura, s'ha endut el 38è Premi Miquel de Palol de poesia per Camp de Bard, títol que uneix les seves dues passions, "la naturalesa i la poesia". Pons atresora en la seva trajectòria premis com el Llull o el Carles Riba.

El poeta, un dels millors del panorama literari català, ha relatat com a la tarda “acostumo a anar un terreny salvatge on tinc una petita cabanya de fusta i allà llegeixo”. Pons ha confessat que escriu allà quan es fa fosc a la llum d'unes espelmes. El resultat de moltes d'aquestes tardes és Camp de Bard, extensa obra que experimenta amb diversos tipus d'estrofes i toca una variada gamma temàtica amb poemes en quatre llengües que ell domina: l'italià, el francès, el gallec i el català. Ha guanyat un premi de 2.400 euros.

Per la seva banda, Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) va guanyar els 6.000 euros del 30è Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Pizzaboy, on un adolescent amant dels còmics somia amb convertir-se en un superheroi.

“Quan vaig descobrir que hi havia espanyols que el segle XIX s'havien establert a l'Àfrica i s'havien dedicat a la compravenda d'esclaus, em vaig decidir a investigar”, va assegurar per la seva banda l'antropòleg Gustau Nerín (Barcelona, 1968), investigació sobre la qual ha construït Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica, que li va valer el 36è Carles Rahola d'assaig, amb una dotació de 6.000 euros. Nerín aborda la presència de negrers procedents de famílies riques andaluses, però també de l’Escala, Sant Feliu de Guíxols i Maó. Tots els llibres seran publicats per Grup 62 al novembre.