L’ajuda per a llibres de text varia més de 200 euros entre autonomies

El Ministeri d'Educació acaba de recuperar el programa de beques de llibres de text amb 25 milions d'euros per a aquest curs i 25 més per al que ve. Els diners serviran en part per finançar els canvis de manuals a què obliga l'entrada en vigor de la reforma educativa, la LOMCE, en els cursos imparells de primària, a 1r i 3r de secundària i a batxillerat. Si cada alumne en rebés una part, tocarien vuit euros per estudiant.

Són 25 milions d'euros d'un programa que comptava gairebé amb 100 milions quan Educació el va eliminar fa quatre anys. El ministeri espera que siguin les comunitats les que completin aquestes ajudes. Però la veritat és que la despesa de les famílies variarà substancialment en funció d'on visquin. La diferència supera els 200 euros en els llibres per cada fill, segons les dades recaptades per EL PAÍS.

Quant costen? El preu mitjà dels llibres de text oscil·la entre 90 i 120 euros a primària i 170 i 220 a secundària, segons l'estimació mitjana de l'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament (ANELE), tot i que el cost total pot variar substancialment en funció de l'establiment on es compri o de quants manuals decideixi utilitzar cada centre per curs. El ventall és ampli i dispar. Només a Andalusia són gratis per a les famílies, un model que reclamen des de les associacions de pares de l'escola pública i que han demanat el Consell Escolar de l'Estat o la Defensora del Poble, entre altres institucions. La resta de comunitats bequen els estudiants (principalment per criteris econòmics) o destinen fons per a préstecs a les escoles.

La majoria de les regions prefereixen el model de préstecs, que és el que més convenç la confederació de pares de la pública, la CEAPA, després de la gratuïtat. “Instauren en els escolars la cultura de la cura i permeten als centres utilitzar diferents manuals per a una mateixa assignatura”, considera José Luis Pazos, portaveu de CEAPA.

Però també en això hi ha diferències. Comunitats com Navarra i el País Basc tenen un sistema universal de préstec del qual es beneficien tots els alumnes de centres sostinguts amb fons públics. A Euskadi, la família fa un pagament únic per alumne de 30 a 45 euros en funció de l'etapa educativa. Navarra atorga fons als centres per cada estudiant –entre 85 i 176 euros–. L'equip directiu de cada col·legi o institut ha de decidir quin tipus de materials fa servir. El Govern foral no disposa de dades de les quantitats que poden acabar pagant els pares, però consideren que en la majoria dels casos és gratis.

Astúries combina beques i préstecs. Als centres públics dóna diners per crear bancs de llibres de text i als concertats ajudes directes als estudiants perquè legalment no es pot fer un transvasament de diners als col·legis més enllà del mateix concert educatiu, explica una portaveu.

Promeses per al futur

Alguns dels governs regionals que van canviar de signe polític al maig –com els de la Comunitat Valenciana, Aragó o Castella-la Manxa– han promès que els llibres seran gratis en els pròxims anys. La Comunitat Valenciana (governada per PSOE i Compromís) va anunciar que pares i mares dels estudiants de centres públics i concertats podran presentar la factura de la compra dels llibres abans d'acabar l'any en els seus respectius ajuntaments, segons va informar el govern regional. Amb el lliurament de la factura o justificant rebran 100 euros. Si els estudiants els retornen en bon estat en acabar el curs, en rebran 100 més i el material quedarà en dipòsit per al curs següent. La seva intenció és oferir manuals gratuïts per a tot el curs que ve.

Altres regions han fet el camí contrari. Galícia va eliminar el 2009 la gratuïtat universal dels llibres de text aixecada a poc a poc pels governs del popular Manuel Fraga i el socialista Emilio Pérez Touriño. Ara, part d'aquests alumnes hauran d'obtenir els llibres d'un banc de préstec que es va crear a finals del curs passat i que depenia exclusivament del treball burocràtic que van aconseguir tirar endavant les direccions dels centres. El canvi de sistema és semblant al que va aplicar la Comunitat de Madrid el 2012. “Madrid va eliminar les ajudes directes a les famílies per invertir menys diners i va establir, a més, un sistema que permet als centres gestionar els fons com vulguin, no necessàriament per a llibres”, critica Pazos.

Les beques directes a les famílies són el sistema triat per Múrcia, Aragó, Cantàbria, Castella-Lleó i La Rioja (vegeu quadre). L'esforç de cada regió varia en la quantitat –un alumne rep entre 50 i 230 euros a Aragó i fins a 100 euros menys a Castella-Lleó (amb una forquilla d'entre 50 i 150)– i també en el nombre de beneficiaris.

En comparar la dada de becats o alumnes coberts pels préstecs amb les dades d'alumnat en centres públics per regions del Ministeri d'Educació es veuen altres diferències. A Cantàbria, el 8% d'alumnes reben beca; a Múrcia, un de cada quatre.

Amb informació de Camilo Baquero (Barcelona), Lucía Bohórquez (Palma), Joaquín Ferrandis (València), Ángeles Lucas (Sevilla); Mikel Ormazábal (Sant Sebastià), Txema Santana (Las Palmas) i Sonia Vizoso (Santiago de Compostel·la).