Més ocupació però més precària

El Govern autonòmic actual té en les xifres d'ocupació una de les seves millors cartes per afrontar les eleccions del 27-S: des que CiU va renovar el poder el 2012, s'han creat a Catalunya més de 170.000 llocs de treball i el nombre d'aturats ha caigut en prop de 200.000, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). Els sindicats, no obstant això, adverteixen que en la lluita contra la desocupació se suma ara una nova amenaça que sembla tornar-se crònica: la precarietat.

La Seguretat Social fa dos anys que guanya afiliats en comptes de perdre’n i la taxa d'atur s'ha reduït en més de quatre punts percentuals fins a situar-se en un 19,23%. Però molts catalans han hagut d'acostumar-se a la dinàmica d'entrar i sortir de les llistes de l'atur constantment en dependre de feines per dies o mesos, i cada vegada són més els que es conformen amb una jornada parcial en no trobar-ne cap a temps complet.

La contractació temporal ha escalat d’un 86,5% el 2012 a un 88,3% des del gener. Les noves ocupacions neixen amb data de caducitat: el 35% dels contractes duren menys d'un mes. Aquesta condicions han arrelat fins i tot en el sector públic, sobretot, en àrees tan essencials com l'educació o la sanitat.

Un de cada tres catalans encara considera la desocupació el problema més important, segons l'enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de dijous passat. Encara hi ha més de mig milió d'aturats inscrits en el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i quatre de cada deu ja han esgotat el seu dret a percebre una prestació o subsidi, segons les seves estadístiques. L’EPA eleva el nombre de catalans sense feina a 726.000 i recorda que prop de la meitat en busca una des de fa més de dos anys.

Retallades al SOC

Mentrestant, el SOC, al qual demanen ajuda centenars de milers d'aturats, ha escurçat la seva plantilla: ha perdut el 31% dels treballadors des del 2010. En part, a causa de les retallades estatals i de les restriccions a la contractació de personal. Però, també, de les limitacions extres que va aplicar la Generalitat i de la seva política d'externalitzacions.

El SOC només té 1.342 treballadors per assistir 506.306 persones. Segons un estudi elaborat pel professor de la Universitat de Barcelona Joan Antoni Alujas, l'entitat només va cobrir un 29,5% de les ofertes de feina que van passar per les seves oficines el 2014 i és un dels serveis autonòmics d'ocupació menys eficaços d’Espanya.

La privatització de funcions pròpies del SOC ha estat el pitjor retret dels sindicats al Departament d'Empresa durant aquesta legislatura. Temen que la institució acabi relegada a una finestreta que derivi els usuaris al Servei Estatal d’Ocupació perquè cobrin les seves prestacions. Pels agents socials, l'estocada final es va consumar amb l'aprovació de la llei del SOC aquest any, que va obrir les portes a les agències de col·locació privades.

Però mentre la plantilla de l'entitat es reduïa, els encàrrecs augmentaven. Com el programa que presentarà aquest mes sota el nom de Grans Actius per pal·liar l'atur entre les persones de més de 45 anys. O el de garantia juvenil, que es va posar en marxar a final del 2014 per combatre la desocupació entre els menors de 30. Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va desplegar aquest pla de directrius europees i una de les quals va advocar per l’ampliació del rang d'edat, ja que al principi només podien beneficiar-se’n els menors de 25. La iniciativa ja ha aconseguit feina a prop de 1.800 persones, encara que la taxa d'atur d'aquest col·lectiu encara supera el 30%.

Igual que fa tres anys, la desocupació continua sent un dels reptes principals per al nou Govern que surti del 27-S. La diferència és que reduir xifres ja no és suficient: la societat demana que l'ocupació que es creï sigui de qualitat i que les sortides de l'atur no només es concentrin entre les persones que acaben d'apuntar-se a les seves llistes, sinó que també n’aconsegueixin les més de 300.000 persones que fa més de dos anys que estan en aquesta situació.