Com gairebé em porta al suïcidi sortir de l’armari en l’esport més rude

Homenots que xoquen entre si, nassos trencats, fang. Aquesta és la idea que a Espanya, un país no precisament afí al rugbi, es pot tenir d'aquest esport que encén les masses al Regne Unit. Però per Gareth Thomas, emblemàtic jugador de Gal·les, el primer a disputar 100 partits amb la seva selecció, el veritablement dur era haver de mantenir en secret que és gai. “La batalla que he hagut de lliurar com a persona ha estat deu vegades pitjor que les batalles al camp. Jo era físicament fort, però mentalment feble i temorós”, diu.

Va ser a finals del 2009 quan Thomas (Bridgend, 1974) va fer pública la seva homosexualitat. A tenor de les mínimes sortides de l'armari comptabilitzades en l'esport, es pot sospitar que anunciar-ho al vestidor d'un equip de rugbi no deu ser fàcil. Aquells dies, ja en l'ocàs de la seva carrera, Gareth Thomas va admetre a Daily Mail que sabia de la seva tendència sexual des dels 16 anys, però ho havia mantingut en secret perquè “sabia que mai seria acceptat” en “l'esport masculí més rude i mascle”, va declarar. “El rugbi era la meva passió, tota la meva vida, i no estava preparat per arriscar-me a perdre el que estimava”. I afegia: “Gairebé em porta al suïcidi”.

La seva vivència torna a estar d'actualitat perquè la marca de cervesa negra més popular, Guinness, l'ha triat com a argument per al seu últim anunci. Ja se sap que la tendència de moda en publicitat és l'story-telling (explicar una història): les firmes declinen donar a conèixer les bondats dels seus productes, ara tot són relats. Històries de cervesers espanyols que viatgen al sud-est asiàtic (San Miguel), de músics de rock que evoquen les seves primeres canyes a Madrid (Mahou) o de jugadors de rugbi que han estat a punt de treure's la vida per por que els fos arrabassat el plaer de calvar puntades de peu a una pilota ovalada, que era el que li agradava més fer a Gareth.

“Em feia por que tothom em girés l'esquena”, explica a l'anunci amb cara d'haver-se tret un pes de sobre. Amb un estadi buit al fons, el seu discurs està esquitxat d'imatges violentes de rugbi i suau música de piano. “No podia dormir, no podia tancar els ulls, em feia pànic la foscor”. Al final d'un partit en el qual va sentir que no havia rendit al màxim, es va esfondrar davant del seu entrenador. “No podia parar de plorar”, recorda. Per sort, el tècnic li va donar suport. “Aquesta gent t'estima”, li va dir, referint-se als seus companys d'equip. Malgrat tot, deixar anar la bomba davant d'ells va ser, per Thomas, “el més dur que he fet a la vida”.

La batalla que he hagut de lliurar com a persona ha estat deu vegades pitjor que les batalles al camp. Jo era físicament fort, però mentalment feble i temorós”, desvela l’esportista

Els mals presagis de Gareth no es van complir. Companys d'equip i aficionats van fer costat al jugador d'1,92 metres en el moment en què ell més ho necessitava. “Vull donar les gràcies a tothom per la increïble resposta que he rebut, en nom meu i en el de la meva família i amics”, va dir dies després. Robert Norster, president dels Cardiff Blues, on jugava llavors, li va dedicar paraules d'elogi: “És un orgull per a aquest equip, algú que ha aportat honor a aquesta samarreta com a gran jugador i líder sòlid. La seva vida privada només el concerneix a ell”. Això no li va estalviar a Gareth els anys d'angoixa en què amagava la seva sexualitat perquè pensava que truncaria la seva carrera.

Si la vida de Thomas serveix per vendre cerveses, també podria servir per vendre entrades de cinema. Tot i que amb Mickey Rourke darrere del projecte mai se sap. Fa quatre anys que fa voltes a la pel·lícula sense que de moment hi hagi indicis que hagi de veure la llum properament. Aquest mateix 2015 Rourke ha intentat vendre-la a Cannes, i en parla en diverses entrevistes, anticipant perles com que, en cas d'interpretar ell el paper de Thomas, "es traurà les dents postisses" per a les escenes íntimes. Les últimes notícies des de Hollywood apunten que Rourke s'ho està pensant, ja que als Estats Units la majoria de la gent no sap què és el rugbi. Els plans de rodatge a Gal·les s'han traslladat a Irlanda i la trama, lluny de ser biogràfica, es basaria en un concepte més ampli de l'homosexualitat en l'esport (el film podria titular-se Irish thunder).

El passat 19 de febrer les tribulacions de Thomas van arribar al teatre. Aquell dia es va estrenar a Cardiff (Gal·les) l'obra Crouch, touch, pause, engage (les instruccions que dóna l'àrbitre de rugbi abans d'una melé), basada en la seva vida i escrita sota la seva supervisió. Després de la première, la funció va recórrer la resta de Gal·les i Anglaterra. Als 41 anys, Thomas, a qui encara coneixen a la seva terra com Alfie (per la seva semblança amb l'Alf, el personatge de la popular sèrie de televisió), s'ha convertit en un exemple d'integritat i resistència pel seu injust patiment, en una icona gai (el primer gran esportista britànic a sortir de l'armari) i en una celebrity que participa en la versió britànica de Gran Hermano VIP o es fotografia nu per Attitude, revista gai en la qual va parlar del seu xicot, Ian Baum, deu anys més gran: “Sento que és la peça final del puzle”.