Tiretes contra la pobresa

El 20,9% dels catalans es troba en risc de pobresa. Aquesta xifra, de juliol, és 1,4 punts major que la de 2011, segons l'Institut Català d'Estadística (Idescat). L'índex aconsegueix la magnitud del 28,8% quan s'analitza la població menor de 16 anys. L'organisme també revela com en un any el nombre dels anomenats pobres energètics ha crescut un 77%. Els ciutadans que afirmen no poder tenir casa seva a una temperatura adequada ja són el 9,5% de la població (683.000 persones).

La llista de xifres que perfilen els efectes de la crisi a Catalunya no acaba aquí. Continua, per exemple, amb els menors amb necessitats alimentàries. Un total de 79.635 nens van rebre una beca menjador el curs passat, un nombre que va superar en un 16% les previsions inicials. Es tracta de l'11,8% dels menors en l'etapa escolar obligatòria. I segons CCOO, un 11% dels treballadors és pobre malgrat que té un sou.

El Govern encapçalat per Artur Mas ha assegurat per activa i per passiva que el benestar de les persones i la lluita contra la pobresa és una de les seves prioritats. Sense ignorar les fortes retallades dudes a terme pel Govern central (l'Estat, per exemple, ha deixat de donar diners per 11 dels 16 programes que hauria de confinanciar), la gestió de la Generalitat és vista per les entitats socials com una mera tireta davant la dessagnada realitat de la pobresa. No és que no s'hi hagin posat recursos, sinó que les solucions presentades, segons les entitats, són més pal·liatives que no pas reformes estructurals.

“Durant aquests tres últims anys, el Govern ha anat resolent les emergències però ha quedat demostrat que el sistema falla i que ja no serveix”, sintetitza Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector, que aplega a 6.000 entitats. “Les polítiques socials que es fan avui dia estan orientades a pal·liar cadascuna de les pobreses identificades de manera reactiva i parcial, obviant que les diverses manifestacions són senyals d'una problemàtica més profunda”, agrega Teresa Crespo, presidenta de Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

La pressió social va portar el Parlament a fer al març de l'any passat un ple monogràfic sobre la pobresa i l'exclusió social. Les entitats van criticar que la cita va acabar convertida en un intercanvi de retrets entre partits polítics. Les propostes aprovades en el debat, segons la Generalitat, ja s'ha complert en un 69%. Una de les més destacades és un pla contra la pobresa, amb 165 actuacions, transversal perquè incumbeix tots els departaments del Govern i amb una dotació d'1.066 milions d'euros. D'aquests, 58 milions corresponien a la posada en marxa de la targeta integrada de transport. La Generalitat també es va veure obligada a crear un nou mecanisme per ajudar els pobres energètics, després que el Govern central va reconèixer un primer decret que només va beneficiar 900 persones.

La situació de malnutrició a moltes escoles va obligar a desplegar un operatiu especial per a l'estiu, aplaudit per les entitats, per poder assegurar que els nens més vulnerables no perdessin una font d'aliments important, que se'ls ofereix en casals o als centres oberts.

D'un possible esborrany de la reforma de la Renda Mínima d'Inserció no se n'ha sabut res, és l'última ajuda per a les persones que ja no tenen cap ingrés. Es tractava, asseguren les entitats, d'una de les reformes estructurals de més envergadura i que la Generalitat va esquivar. A més, molts receptors continuen estant a l'espera de cobrar els endarreriments que el mateix Govern convergent va generar el 2011, quan va reformar sense avisar el programa. Si no existissin transferències socials com la renda mínima —incloent-hi pensions— les taxa de pobresa es dispararia fins al 46,4%.