Òpera catalana al Teatre Principal

Un segle després el teló del Teatre Principal de Barcelona s'alçarà amb un espectacle d'òpera en català per una iniciativa impulsada per un reduït grup de persones que també han ressuscitat el Teatre Líric Català —el nom de l'empresa—, que va tenir el seu epicentre en el vell històric teatre de la Rambla. L'òpera Magda, amb llibret de Jordi Voltas, i música de Ramon Ribé, reunirà vuit veus solistes, els cors Anton Bruckner i Ariadna i l'orquestra —augmentada— de cambra Terrassa 48, dirigida per Frederic Oller.

Magda, que es representarà els dies 24, 26 i 30 d'aquest mateix mes, suposarà per al Teatre Principal tot un canvi a la seva habitual programació des que va tornar a reobrir, l'octubre de 2013, amb sopars-espectacles després dels quals es convertia en sala de ball.

Precisament un dels maldecaps per als promotors ha estat la ubicació de l'orquestra i aconseguir el màxim aforament possible ja que la sala principal del teatre té gran part de l'espai transformat en una gran barra de bar, mentre que els laterals i la platea estan ocupats per butaques i taules. Part d'aquest mobiliari es retirarà per instal·lar 15 files amb 15 seients cadascuna i l'orquestra. “Finalment, l'aforament ha quedat per unes 400 persones, menys de les que preteníem però no està malament”, es conforma Voltas, autor del llibret de Magda i un dels impulsors de la idea de recuperar l'òpera en català.

Explica que fa —ell mateix i Ramón Ribé, que va estar treballant en la composició més de dos anys— bastant temps que lluiten: “Hem anat amb el projecte de porta a porta pels teatres de Barcelona i desgraciadament no hem tingut bon acolliment. També ens vam dirigim l'any passat als responsables dels actes culturals del Tricentenari amb la confiança que els interessaria, però tampoc. Finalment, va ser gairebé per casualitat, perquè Ribé va acudir una nit al Principal”.

El local va acollir El comte Arnau i

De tot aquell periple ja en fa més d'un any, temps en el qual han estat negociant amb els responsables del local. El teatre, que va llanguir des de mitjan segle passat fins a tancar el 2006 i reobrir el 2013, no s'ha deslliurat de la polèmica, especialment després que els Mossos d'Esquadra irrompessin a les seves oficines el setembre de 2014. La policia va detenir llavors el responsable de la gestió, l'empresari de la nit Carlos Caballero, posteriorment posat en llibertat pel jutjat que investigava un suposat tracte de favor municipal en la tramitació de llicències al teatre, propietat del grup Balañá.

“A nosaltres ens fa especial il·lusió que l'òpera es representi precisament al Principal, per la història que té”, subratlla Voltas. La té, efectivament: el teatre del final de la Rambla —el més antic de Barcelona, la construcció del qual va concloure el 1603— va acollir espectacles d'òpera des de 1750, un gènere musical que es va mantenir encara que va conviure amb la sarsuela durant anys. Fins al 1837, amb l'obertura del Liceu, el Principal no va tenir rival però precisament la puixança del nou teatre el va sumir en una progressiva decadència. Va ser a la primera dècada del segle passat quan el Principal va acollir representacions d'òpera en català impulsada pel Teatre Líric Català, de la mà d'Enric Morera i Enric Granados, encara que va tenir una vida efímera. En els primers anys del segle XX es van representar entre altres òperes en català El Comte Arnau, amb llibret de Josep Carner i música d'Enric Morera, i La Santa Espina, d'Àngel Guimerà i música del mateix compositor.

“Són uns altres temps però nosaltres, com els impulsors del segle passat, també creiem que ha d'haver-hi un espai per a l'òpera en català”, defensa Voltas. Magda, una obra en dos actes d'unes dues hores de durada, és una òpera romàntica ambientada a la Catalunya de la Transició de finals dels setanta que “busca la llibertat” i, com no, acaba amb la mort del protagonista.

Ni institucions ni teatres es van interessar per Magda, ambientada a la Transició

“L'escenari té la capacitat adequada per les 70 persones del cor i l'escenografia, encara que el canvi de quadres s'ha de fer manualment”, afegeix un dels impulsors. Els 30 músics de l'orquestra no podran situar-se al fossat perquè els dissenyadors del teatre el van convertir en una barra de bar i ocuparan l'espai més proper de la platea a l'escenari. “És un intent seriós i entre les veus solistes tenim cantants com Laura Vila i Maria Miró, que han tingut papers en òperes representades al Liceu”, comenta Voltas. Magda es representarà a Terrassa, Sitges i al Teatre la Passió d'Esparreguera després de deixar el Principal, potser ja llavors de nou espai líric.