Sense armes contra l’Internet nociu

Si fas 1,60 m, has de pesar 44 quilos; si fas 1,70 m, 48 kg... És la taula de pes ideal segons una de les múltiples pàgines d'internet que enalteixen l'anorèxia i la bulímia i ofereixen a les seguidores, la majoria, menors, consells per matar la gana – “Dóna’t cops a l'estómac”; “mastega gel”... –, i enganyar els seus pares – “quan vagis a vomitar, obre la dutxa o posa música molt alta perquè no et sentin”–. Formen part dels anomenats continguts nocius del web. Hi ha dies, segons Silvia Barrera, de la Unitat d’Investigació Tecnològica, que la policia rep fins a 400 missatges demanant que es retirin certes publicacions. “Però en la majoria dels casos no podem fer res. No són delicte i els proveïdors s'emparen en la llibertat d'expressió”.

A més de les pàgines en què s'organitzen competicions per veure qui s’aprima més ràpid –no menjar res són 800 punts—, a Internet també poden trobar-se blogs que diuen coses com aquestes: “La dona és un animal, superior a altres espècies però no gaire diferent a una mascota” i que mostren imatges de noies amb blaus seguides de l'etiqueta “a la dona cal pegar-li”. D’altres ensenyen mètodes per suïcidar-se o autolesionar-se. Hi ha pàgines que publiquen fotografies de cadàvers mutilats, animals torturats o burles cruels sobre discapacitats presentades com a “humor negre”. La policia té les mans lligades en molts casos. O és difícil provar un delicte, com el d'inducció al suïcidi, o és impossible rastrejar-ne el responsable. “Cada vegada són més i saben com fer-ho. Usen connexions anònimes, s'allotgen en servidors de països com l’Iran. Intenta enviar allà un mandat judicial”, explica Barrera. “És incontrolable”.

“Es prohibeix piratejar música, però no que posin en perill la salut dels fills”

La inspectora recorda un cas en què sí que van poder castigar el responsable. “En una pàgina es van penjar fotos de cadàvers mutilats de l'11-M. Ho vam investigar i vam descobrir que el responsable era un infermer del Samur. El vam enganxar perquè després va publicar en aquell mateix fòrum fotografies de víctimes d'un accident de trànsit i va coincidir que la seva ambulància havia estat present també el dia dels atemptats. Vam fer un escorcoll a casa seva i hi havia les fotos. El van poder condemnar i el van fer fora de la feina”. En aquest cas, recorda Barrera, l'infermer no guanyava diners per publicar les fotografies. “Ho feia per morbositat”.

Facebook va fixar el març passat unes línies vermelles noves per a la publicació de continguts després de rebre protestes per algunes incoherències, com permetre imatges de dones despullades colpejades per les seves parelles –aquest perfil es va tancar finalment–, mentre que prohibia les de dones alletant els fills. Les normes noves veten en general els nus excepte quan es tracti d'una mare donant el pit o la cicatriu d'una mastectomia.

En preguntar-li per aquests blogs, Google diu que no parla de “casos particulars”

Després de respondre durant mesos que no hi havia “res denunciable”, la xarxa social també va decidir finalment tancar una pàgina de baralles de gossos i incloure la paraula animals en l'apartat que prohibeix “la promoció d'activitats que ocasionin danys físics a persones o empreses”. La plataforma Change.org assegura que va enviar a Facebook 616.746 signatures reunides en diferents països per aconseguir aquest objectiu. Segueix havent-hi, no obstant això, pàgines sobre baralles de galls.

Moltes de les peticions que registra Change.org tenen a veure amb la retirada d'aquests continguts a Internet. “Estan creixent a Espanya i en altres països”, afirma un portaveu. De vegades tenen èxit, com en el cas de les baralles de gossos, i en d’altres, no. Lidia Amella, per exemple, segueix esperant que es retirin els blogs d'apologia de l'anorèxia i la bulímia. La seva filla fa dos anys que està interna en un centre especialitzat en trastorns alimentaris. Té 15 anys i pateix anorèxia. “Quan les vaig veure em vaig horroritzar. Ensenyen a les nenes a autolesionar-se si mengen, els diuen coses com millor estar morta que grossa... Està prohibit descarregar-se música a Internet, però no ho està que posin en perill la salut dels nostres fills”.

La inspectora Barrera recorda que el 2007, a petició d'un fiscal, va elaborar un informe sobre el nombre de pàgines i fòrums que feien apologia de l'anorèxia i la bulímia. “Vaig trobar-ne uns 400 en espanyol. Avui n’hi ha un nombre semblant, i quan llegeixes un comentari sobre com amagar als pares que estàs vomitant l’ha escrit una nena de 12 anys”.

Quan es pregunta per aquests continguts una portaveu de Google es limita a dir que no ofereixen “informació sobre casos particulars”. L'empresa, igual que Twitter, tampoc no informa de quantes peticions per retirar continguts d'aquesta mena han rebut ni quina resposta han donat. Assegura que hi ha un equip “24 hores, set dies a la setmana” dedicat a revisar les publicacions, però no diu quantes persones el formen, ni quina formació tenen.

Barrera admet la dificultat de limitar la llibertat d'expressió, però adverteix del perill de l'extensió dels “continguts nocius”. “Abans hi havia un accident i la gent anava corrents a ajudar. Ara molts van a fer fotos de les víctimes amb el mòbil”.