El Govern espanyol coincideix amb la crida de González al seny a Catalunya

Mariano Rajoy va apel·lar aquest diumenge a la unitat, la solidaritat i la cohesió interna a Espanya per contrarestar “el virus de la divisió” de la llista separatista a les eleccions catalanes. Ho feia després de la carta publicada per l'expresident Felipe González a EL PAÍS, en la qual aquest apel·la al respecte a la legalitat i a la concòrdia per salvar Catalunya de la deriva independentista. Fonts de la Moncloa van dir que coincideixen plenament amb la crida al seny a Catalunya expressada per González.

El primer gran repte de què Rajoy s'ocuparà a fons en les properes setmanes és precisament les eleccions autonòmiques catalanes del 27 de setembre. Participarà en tres o quatre mítings de la campanya, ha donat suport i està molt content amb el nou candidat, Xavier García Albiol, i la seva línia dura en el discurs, i sobre aquest tema maneja un argumentari molt conegut i amb poques variants.

Aquest diumenge va ser un dels assumptes principals del seu míting a Castelo de Soutomaior, a Pontevedra, amb què per novè any consecutiu inaugura el curs polític per al seu partit. En aquest marc, tant representants de la Moncloa com del PP van valorar i van enaltir el to i el fons de l'article de l'expresident González a EL PAÍS.

El subsecretari general de Política Autonòmica, Javier Arenas, ho va confirmar en declaracions a aquest diari: “Comparteixo el fons de l'article d'un governant que creu que no hi ha cap marge fora de l'Estat de Dret i que el futur dels catalans passa per Espanya i per Europa”.

Fonts de la Moncloa van afegir posteriorment que la crida al seny de l'expresident és benvinguda en el marc de tensió creixent abans de les eleccions catalanes que Mas ha convocat en clau de plebiscit sobre la independència.

Això, malgrat que González va dir en la seva carta que no està “d'acord amb l'immobilisme del Govern de la nació, tancat al diàleg i a la reforma, ni amb els recursos innecessaris davant del Tribunal Constitucional”. Així i tot, Rajoy i González van coincidir amb una part central dels seus discursos: la necessitat de recompondre les relacions amb Catalunya en clau de concòrdia.

El cap de Govern va afegir que la nova bestreta electoral de Mas és una “fugida cap a enlloc per dividir i enfrontar la gent, enganyar la societat catalana i generar frustració en el futur”. Per la seva banda i per la del PP només es contraposarà l'argument del pes de la llei i “la unitat d'Espanya i la sobirania nacional, perquè el que és Espanya ho decidiran tots els espanyols, no les Corts Generals ni cap parlament”.

El mateix president es va aferrar, a més, al fet que Espanya és una “de les nacions més antigues d'Europa, no ha nascut ni avui ni ahir, sinó que és fruit de molts segles” i sosté que així, junts, units i amb la “solidaritat i cohesió” entre tots, juntament amb l'argamassa de la “concòrdia”, ens ha anat bé, mentre que “cada vegada que ha entrat en la nostra història el virus de la divisió ens ha anat malament a tots els espanyols”. L'avís a Mas, Oriol Junqueras i la llista de Junts pel Sí va acabar amb l'advertiment que no acceptarà ni ultimàtums ni la renúncia dels catalans, espanyols i europeus a cap de les seves identitats: “Alguns estan junts per trencar, però som més els que estem junts per unir”.

El candidat Rajoy es bolcarà, després del desafiament català, en una llarga precampanya electoral de més de tres mesos amb atacs més durs cada vegada i desqualificacions cap al líder del PSOE, Pedro Sánchez, a qui vol allunyar al màxim del gruix dels votants i del seu perfil moderat i de centre. Aquest va ser el to del seu primer discurs de la nova temporada, on el va etiquetar com “la pitjor i única amenaça a l'horitzó de la recuperació espanyola” pels seus pactes locals amb Podem.

Els teloners van mostrar a Rajoy, ben clar i en directe, el seu malestar evident per l'enorme pèrdua de poder de les últimes municipals. No entenen com no es va escometre abans, i fins i tot en solitari, la reforma de la llei electoral per permetre els governs de la llista més votada. Malgrat haver guanyat folgadament, en alguns municipis amb el 40% dels vots, molts regidors gallecs del PP de tota la vida han passat de sobte a l'oposició pels pactes postelectorals, sobretot del PSOE amb les marees que van representar a Podem.

L'anterior president de la Diputació de Pontevedra, Rafael Louzán, bon amic de Rajoy, ho ha experimentat en carn pròpia en perdre el poder en aquest important organisme, que ara està en mans de la socialista Carmela Silva. La Diputació va comunicar dissabte al PP, per carta i en gallec, que aquest any seria l'últim en què estrenen el curs amb la fortalesa restaurada perquè en el futur només s'autoritzaran les activitats “per als usos permesos”. Rajoy, des del 2007, inaugura l'exercici polític en aquest castell depenent de la Diputació. El gest lleig dels gerents nous, l'aliança de socialistes i les sucursals gallegues de Podem, va molestar tothom al PP i va portar Rajoy a encadenar una sèrie d'atacs durs contra el PSOE i els seus socis teòrics a tot Espanya.

Menyspreu a Sánchez

Aquests menyspreus els personifiquen en l'actual “deriva cap al radicalisme i l'extremisme” del líder socialista, Pedro Sánchez. Fins i tot el mateix Rajoy considera que Sánchez va tenir una intervenció “patètica” en el debat de la setmana passada dels pressupostos i des de la Moncloa es dirigeixen invectives contra ell, com ara que va fracassar en el seu recent viatge a Mèxic perquè no el va rebre el president, Enrique Peña Nieto.

Rajoy entén que la nuvolada que hi ha sobre Espanya, ara té a veure amb qualsevol gir en l'actual “estabilitat política” i defensa que si es manté el rumb de les polítiques del PP “tot anirà bé” perquè “el futur és aquí i ja es veu”. El gran objectiu segueix sent, i així ho repetirà diàriament en la llarga precampanya fins a esgotar al màxim la legislatura, arribar a 20 milions de llocs de feina al final del mandat següent.